 |
| 2017. Juny. Estany de Batisielles, la Vall d'Estòs (la Vall de Benasc, la Ribagorça). La llarga i preciosa ribera d'Estòs, d'un verd-alpí imponent i amb tota la vall recorberta de flors i floretes esclatants, ens oferí al GEST belianenc un bon retomb en un assolellat diumenge de juny, invitació obligada al bany, no cal dir-ho. Recull en Coromines la pronúncia local amb o oberta, Estòs, a tot arreu de la vall (1965). La pronúncia amb o tancada respon, doncs, a l'extensió de la pronúncia acastellanada. L'intent de desnaturalització de la toponímia ribagorçana és notòria en tots els cartells oficials i nombroses edicions de mapes, sovint amb un toc lingüístic que vol aparèixer com a aragonès però que no es correspon de cap manera amb les zones lingüístiques mil·lenàries. Així p.ex. l'ús del mot 'ibón', ivó, molt freqüent en els parlars aragonesos i occitans, ha estat des de sempre estrany a la parla ribagorçana, introduït artificialment durant els darrers decennis. O també la posada en circulació dels mots 'bal', vall, i 'fuen', font, fora de les valls de parlar aragonès. En una societat moderna, l'adaptació definitiva hauria de sortir d'un congrés internacional de toponímia pirinenca que retornés a mapes i cartells, amb l'acord científic de totes les parts, els topònims comuns i propis mil·lenaris segons la llengua pròpia de cadascuna de les valls. Per tant, i perdoneu-me'n la manca d'optimisme, no tindrem solució matinera, i la subtil i silent substitució lingüística en la toponímia pirinenca continuarà (igual que en tants altres àmbits). L'etimologia d'Estòs (amb o oberta, doncs, en el parlar benasquès tradicional) remet a l'arrel bascoide EST-, ESTO-, amb el significat de cleda, pleta, lloc per guardar-hi el bestiar, una explicació que s'adiu ben bé a la geografia natural i economia pecuària seculars de la vall, ufanosa d'herbei de cap a cap i de baix a dalt. |
