 |
| 2017. Maig. Lo Pui de Lleràs per la Terreta (la Baixa Ribagorça). Una altra bella jornada de germanor muntanyenca del GEST belianenc. L'ascens suau fins al Pui de Lleràs (1.692 m) ens ofereix tota la panoràmica de la Terreta, aquesta característica subcomarca ribagorçana entre els congostos de Mont-rebei i d'Escales. Lo Pui de Lleràs (pui, que vol dir puig en els parlars pirinencs ribagorçà i pallarès) se situa a la partió natural del Pallars (a llevant) amb la Ribagorça (a ponent), i carenejant per dalt hom pot gaudir de vistes formidables a totes dos bandes: a Tremp i al pantà de Cellers, amb Mont-rebei al fons, a la banda pallaresa, i a les Roques de Castellet, de típica formació montserratina, i a la Serra de Sant Gervàs amb el Pirineu encara nevat traient el nas per darrere, a la part ribagorçana. És molt sorprenent, per als qui no hi pleguem res de geologia, de trobar-hi aquelles grosses i arrodonides pedres rieres per tot arreu. Això és el que voldria dir Lleràs en el parlar mil·lenari d'aquestes comarques ribagorçanes. Segons Coromines, el mot llera deriva de glera, que és un 'pla de còdols, areny gruixut', del llat. GLAREA, amb evolució de GL- a ll-. pròpia del ribagorçà. Probablement, usat com a col·lectiu llerars, lleràs. Només que aquí els llerars són dalt del cim! |
