20170713

[1737] Les adversitats de l'antic Hospici del Sant Esperit lleidatà (després Palau de la Diputació)

1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Josep Grau, llaurador, veí de Lleida, en testament de 17 de setembre de 1767 consignà: «Que si dins lo termini de vint anys des del dia de la mort de la predita ma muller en avant comptadors, s'erigeix i funda en la present Ciutat una casa de Misericòrdia per a recollir i inclinar als bons costums òrfens, impedits, vells, dones perdudes i altres gents ocioses, que amb títol de pobres s'empleen únicament en fer tot gènero de mals». El prejudici de classe i religiós sura per tots quatre costats en el llegat per a la fundació de casa de pobres lleidatana al segle XVIII. El pagès senyor Grau no devia pas ésser un petit propietari, ans més aviat tot un terratinent. 
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Altres donants per a la fundació d'una gran casa de Misericòrdia a la ciutat foren el militar (espanyol) Enrique de Wiels i el governador Gaspar de Portolà.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 21 de gener de 1789 es decidí «la erección y fábrica de un hospicio para el recogimiento de los pobres». Es va fer a la dita 'Era del Moro' per tal de socórrer «las clases jornaleras que no encontraban trabajo en época tan calamitosa».

La causa primera en fou, doncs, l'atenció als jornalers temporers. Curiosament, en paral·lelisme notori amb la necessitat d'acollida, encara ben entrat el segle XXI, dels jornalers temporers desplaçats a la ciutat en temps de collita. El Bisbe Torres, el governador Blondel i el doctor Pinós decidiren ja fa més de dos-cents anys «socorrer por de pronto la extrema necesidad y miseria a que se hallaban reducidos nuestros peones de labranza así naturales como forasteros por no hallar jornal en aquella estación y haber subido el pan a un precio jamás visto».

Les obres en aquest emplaçament, però, foren suspeses i l'edifici mai no s'hi construí.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 3 d'agost de 1790, els marmessors dels testaments dels tres personatges citats es reuniren per ajuntar esforços per a la construcció de l'hospici projectat i que també servís per a l'acollida de nens expòsits en un edifici testat a la placeta del Crucifixi, amb la condició que els pobres i malaurats usuaris «allí mantenidos rezasen cada día un Padrenuestro , una Avemaría i Requiescat in pace, en sufragio de las almas de dichos píos testadores».
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El llistat de béns testats per a la casa de beneficència i la determinació dels responsables de la bona marxa de les obres. 

1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La construcció de l'hospici dins la ciutat requeria de l'aprovació de l'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola). La construcció de dos edificis, el d'hospici d'una banda, de l'altra, el de la Casa de Misericòrdia per a la recollida d'òrfens i dones, es manifestà inviable per manca de rendes. 
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'asil unificat fou acabat al 1795, però la invasió francesa «hizo que apenas concluído el edificio se utilizase por el Gobierno, ya para cuarteles, ya para almacén de efectos y víveres de la real Hacienda, durando esta ocupación más de veinte años». No fou fins al 1819 que òrfens i expòsits començaren a ésser-hi cuidats per les monges de les Filles de la Caritat. Encara hi hagueren altres períodes de desallotjament per necessitats militars.

L'Hospici del Sant Esperit, que acollia nens bords i sense pares, fou emplaçat originàriament al portal de Corbins o del Sant Esperit al peu de la Seu Vella, i restà destruït al setge de 1707 durant la Guerra de Successió. Fou traslladat provisionalment a l'Hospital antic de Santa Maria.

Aquell any 1819, doncs, fou novament traslladat a la cantonada del Carrer del Sant Esperit (nom popular), a la baixada de l'Audiència (nom oficial d'ençà del 1836), cantonada carrer del Carme. Al cap de més d'un segle, s'hi inaugurava el nou asil de nens necessitats en un vell edifici ampliat. Aquest solar esdevindria a final d'aquell mateix segle XIX seu del nou edifici de la Diputació Provincial al 1898.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La constitució d'aquesta casa de beneficència comportà un efecte crida entre els necessitats de les províncies veïnes d'Osca i Tarragona, que desbordaven la capacitat d'atenció de l'hospici. Al 1831 es decidí per això de dedicar les rendes i l'edifici només als expòsits.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Entre les rendes de què es disposaven per a l'hospici hi havia l'almoina de l'anomenat Pa de Sant Antoni, que es feia als forns de la ciutat. O també la rifa popular del tocino de Sant Antoni.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La desamortització dels béns eclesials posà l'hospici en greu risc econòmic de subsistència. Per aquest motiu al 30 de juliol de 1841, la Diputació se'n feu càrrec, «acordando... que desde el 1º de Enero de 1842 no se admitiría en el Hospicio ningún expósito que no fuese natural de la provincia».

«Ja a l’any 1873 hi va haver una primera temptativa fallida d’establir la seu de la Diputació en l’emplaçament actual. En aquell temps, l’hospici es trobava gairebé en runes i la Diputació es trobava instal·lada a l’antic convent de Sant Francesc. Aquest projecte no va tirar endavant perquè la nova Casa de la Maternitat encara no estava acabada. Per la seva banda, els diputats volien bastir un edifici de nova planta i costejar-lo amb la venda de l’antic hospici del carrer del Carme. La manca de recursos econòmics, les poques possibilitats d’una venda ràpida i la urgència d’abandonar l’antic convent de Sant Francesc a causa de pressions eclesiàstiques i municipals, van propiciar que s’arrangés l’antic hospici per situar-hi la nova seu de la Diputació. El 1890, el projecte fou encomanat a l’arquitecte provincial Celestí Capmany. Vuit anys després, s’inauguraren oficialment els serveis de la Diputació a l’emplaçament actual» (www.diputaciolleida.cat).
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
L'antic Hospici (10) just a la cantonada del Carrer del Carme amb la Baixada de l'Audiència.