 |
| 1806. Lleida, Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La ciutat de Lleida sota poder napoleònic, vista des del peu dels alts segats de Gardeny. Hi destaquen, a banda del campanar de la Seu i el castell de la Suda dalt del turó lleidatà, els campanars de la nova catedral i el de Sant Llorenç. A la dreta, les hortes i el Segre, que hi discorre a tocar plàcidament. La ciutat és encara del tot emmurallada, i l'entrada, per aquesta banda meridional,es feia per la porta de Sant Antoni.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Les bords de la Segre sont plantés de hautes peupliers». El Cappont, doncs, era ple de xops, i encara no hi havia crescut el burg, el qual, desaparegut al segle XVII, tornarà a créixer a partir de 1860. Quan les aigües del Segre eren baixes, «on découvre encore les piles de l'ancien pont romain sur lequel le nouveau a été bâti». El nou vol dir ací el medieval, o sigui, el vell en temps moderns, que la riuada de 1907 s'emportarà.
La plana ufanosa al voltant de la ciutat, que «les belles campagnes des environs embellissent encore. Sa situation est parfaitement décrite par Lucain, est n'a point changé depuis ce point reculé». Escrigué Lucà, el nebot de Sèneca, al segle primer de nostra era: «Collet tumet modico, lenique excrevit in altum, Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta surgit Ilerda manu: placidis praelabitur undis Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes, Saxeus ingenti quem pont amplectitur arcu, Hybernas passurus aquas». Sobre una fèrtil plana, s'eleva un modest tossal, de dolça pendent. Aquí hi ha emplaçada Ilerda, als peus de la qual el riu Segre passeja tranquil ses aigües. Un pont de pedra abraça el riu amb son arc d'immensa amplitud i resisteix els embats torrencials de les aigües de l'Hivern. Per tant, segons el lletrat testimoni clàssic, el primer pont de pedra de la ciutat, en temps d'Ilerda, tingué un gran, fort, regi arc solitari, capaç d'aguantar les avingudes traïdores del Segre. |
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un rierol baixava per la falda de Gardeny fins al riu poc abans que el camí de Fraga enfilés ja la porta de Sant Antoni a la muralla de la ciutat. El portal era vigilat de dos grans torres a banda i banda, i la muralla continuava amunt cap al portal de Boters. Dominant la ciutat, des de dalt del turó, la Suda i la Seu.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Portal de Sant Antoni. Al darrere, les torres de l'aleshores nova catedral, i davant seu més cap al riu, el gran embalum de l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, darrere el qual ja hi baixaven les aigües del riu. A l'altra riba, un gran xoperal al Cappont, i al fons el gran vell pont medieval, encara amb la caseta de guàrdia al damunt.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Rere la muralla de Boters amunt, s'entreveuen algunes cases de la ciutat, i sobretot destaca l'esvelt campanar de Sant Llorenç. El turó de la Seu Vella era del tot fortificat, el barri universitari medieval ja desaparegut per aquesta causa, i el del Canyeret, que havia començat a créixer a mig aire del turó precisament per acollir part dels desallotjats per la destrucció de la Lleida del Pla dels Gramàtics en amunt.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En primer terme, uns figurants, un pagès i dos dones amb una somera carregada amb les sàrries, arriben a la ciutat. Alguns tancats marquen els límits dels horts i trossos al voltant d'alguns masos. Altres figurants donen vida al gravat tot passejant pel camí d'entrada a la ciutat pel Portal de Sant Antoni.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Darrere la ciutat, les hortes continuen fins a les elevacions que tanquen la plana per l'est. La caseta de guàrdia i dels burots, allà on el municipi cobrava drets per l'entrada de certs productes a la ciutat, destaca damunt del pont, amb tota la gran albereda a la marge esquerra.
|
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
El gran edifici que sobresortia cap al capdamunt del carrer Cavallers, podria ben bé ésser el del Convent dels dominics, o Roser. «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). |
 |
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els diversos nivells de fortificació del turó s'aprecien clarament, i les portes del recinte murallat, amb la del Lleó en primer lloc, que tancava l'esplanada costeruda als peus del baluard de la Llengua de Serp. A la Suda, s'hi veu encara el cimbori de l'església del palau i la gran torre d'homenatge que tenia a la banda de dalt. Darrere la muralla de Boters, els jardins del bisbe, que des de la desfeta de 1707 havia hagut d'abandonar el palau episcopal de davant la Porta dels Fillols de la Seu per un nou palau en aquesta banda de la ciutat.
|
