 | ||
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic (Gallica).
La rosa dels vents del mallorquí Cresques, la primera documentada en un mapa, emplaçada sobre l'Atlàntic central.
Una edició facsímil de l’Atles Català, propietat de l’ajuntament de l’Espluga Calba, fou incorporat a la sala d’exposicions de l'Espai Antoni Ferrer del castell de l'Espluga Calba, conjuntament amb 14 plafons històrics sobre el noble espluguenc Antoni Ferrer i l’historiador peruà, Dr. Luis de Ulloa Cisneros, autor del llibre Cristòfor Colom fou català, editat l’any 1927 a París.
Antoni Ferrer, natural de l’Espluga Calba (Lleida), viatjà a Amèrica en el segon viatge de Cristòfor Colom, que va sortir des del port de la ciutat catalana de Barcelona l’any 1493. Escriu el prestigiós historiador Pere Català Roca, a la revista núm. 5-6 del Centre d’Estudis Colombins (1992): «Dues paperetes esdevenen vigents, de les enregistrades en l’obra Pasajeros a Índias (II), 268:
1570, Barcelona, 10 d’Octubre. Información hecha ante el magnífico señor Enrique Terre de Piqualques, en Barcelona, de los méritos y servicios de Antonio Ferrer, natural de la villa de Espluga Calba, del Arzobispado de Tarragona, en Cataluña. Fué a Indias, en dónde sirvió a S .M., con persona, hacienda, armas y caballo, durante 40 años. Hallándose en las jornadas de Cartagena, Santa Marta, província de Bracamoros y Quito, ciudad de los Reyes, en los Andes, Cuzco, Xiges y Rio de la Plata».
  
|
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic (Gallica).
Vista inferior de la primera tauleta del tercer full del mapa, amb l'Altàntic central des de les costes de Portugal fins a les Canàries.
|
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Açores (Gallica).
Detall de les Açores, amb una altra «ínsula de Brasil». La colonització portuguesa de Madeira no començarà fins al 1418, i la de les Açores fins al 1431. Clarament, però, eren conegudes dels navegants genovesos ja des de mitjan segle XIV, els quals hi degueren de fer port en les seues expedicions. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Madeira (Gallica).
Detall de l'arxipèlag de les Madeira, amb l'illa gran, en color daurat, anomenada com «insula de legname», en italià, amb l'illa de Porte Santo [Porto Santo] a dalt, i la ínsula del Te a sota. Les petites taques roges corresponen a les illes Salvatges. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
L'arxipèlag de les illes Benaventurades, Afortunades o Canàries, que amb tots aquests tres noms hi són citades, davant les costes africanes, cadascuna d'un color diferent. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
«Les illes Benaventurades són en lo mar gran contra la mà esquerra prop lo terme de l'occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al seu XV llibre, que aquestes són dites Benaventurades car de tots béns, blats, fruits, herbes, arbres són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís [paradís] per lo temprament del sol e abundància de la terra.«Ítem diu Isidòrius que los arbre hi creixen tots almenys CXL peus amb molts poms e molts aucells; aquí [hi] ha mel e llet, majorment en la illa de Caprària, que així és apel·lada per la multitud de les cabres que hi són. «Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitud dels cans que són en ella molt grans e forts. «Diu Plius [Plínius], maestre de mapamundi, que en les illes Fortunades [Afortunades] ha una illa on se lleven [s'alcen, s'eleven] tots les béns del món, com sense sembrar e sens plantar lleva tots fruits en les alteses dels monts, los arbres no són null temps menys de fulla e de fruits amb molt gran odor: d'açò mengen una part de l'any, puix seguen les messes en lloc d'herba. «Per aquesta raó tenen los pagans de les Índies que les llurs ànimes com són morts se'n van en aquelles illes e viuen per tot temps de la odor [olor] d'aquells fruits, e allò creuen que és llur paradís, mes segons veritat faula és». |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
Detall de les Afortunades, que es començaren a explorar cap al 1336 pels genovesos: ínsula de lo Ferro [Hierro], Gomera, de l'Inferno [Tenerife] amb algun gargot entremig del topònim i amb el Teide marcat de blanques neus, Canària, Forteventura, Lanzarote (amb la creu de Sant Jordi, probablement genovesa, amb l'illa pintada de negre), i les altres menors (la Graciosa, l'Alegrança...) |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'expedició del mallorquí Jaume Ferrer (Gallica).
La costa africana i les illes Canàries. Al final de la taula, el vaixell de Jaume Ferrer amb la nostra senyera nacional (amb dos barres només, probablement per qüestions d'espai i visibilitat). |
 | ||
|
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Marroc (Gallica).
La costa nord marroquina, amb la ciutat de Marràqueix a l'interior. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Marroc (Gallica).
La regió de Gozola, nom amb què es coneixia a l'edat mitjana la costa occidental africana emplaçada a ponent de la serralada de l'Atles, ben marcada al mapa mallorquí. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
La part inferior de la tauleta presenta un seguit de haimes o tendes negres amb punxa daurada dels beduïns saharians. |
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
«Cap de Finisterra occidental d'Àfrica. Ací comença Àfrica e fineix en Alexandria e en Babilònia, qui fa començament ací e comprèn tota la marina de Barbaria vers Alexandria e vers migjorn [e vers] Antiopia... e anquestes platges se trobàs molt ivori per la [multitud] d'orifants [elefants]...» |
Aquest cap de Finisterre no és altre que el cap Bojador, a la costa atlàntica del Sàhara Occidental. L'ivori, juntament amb l'or, fou l'altre gran material preciós perseguit pels expedicionaris europeus a les costes africanes.
 |
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
Diverses ciutats al sud de la serralada de l'Atles occidental, i el cap de Bujador (transcrit Bujetder, de l'àrab Abu Jatar, «pare del perill»). |
