 |
| 1966. Remix. La dècada prodigiosa al seu màxim apogeu... tot i que encara anéssim en carro. Ben just els primers motocultors i tractors començaven a fer soroll per les hortes del país. |
 |
1966. Remix.
País sota dictadura franquista (espanyola). Els prodigis de la dècada no poden fer-nos oblidar la continuada repressió contra la llengua i la cultura, i la nul·la obertura política i social que exercia la 'casta' de la nostra estimada metròpoli, els avis de la casta político-econòmica actual, vaja. La imatge d'època mostra la capital barcelonina des del castell de Montjuïc, un dels feus de l'opressió, juntament amb la comissaria de Via Laietana.
|
 |
1966. Remix.
La cruïlla de la carretera de Barcelona, quan encara passava pel Pont Vell i Blondel, perquè encara no hi havia feta la variant del pont de l'institut (llavors només un).
|
 |
1966. Remix.
La grisa ciutat de Lleida de l'època, acolorida de postal.
|
 |
1966. Remix.
Les Basses d'Alpicat, en plena efervescència dels 60s.
|
 |
1966. Remix.
Encara amb Caixa d'Estalvis pròpia, que perduraria pràcticament un segle, des del 1880 fins al 1979. Una estructura d'estat que el gobierno s'ha encarregat de carregar-se.
|
 |
1966. Remix.
Així era l'entrada al vell túnel de Viella per la boca sud. Un Seat-1500 hi dona la nota d'època. L'estat de les carreteres pirinenques era pèssim de debò.
|
 |
1966. Remix.
Una gran iniciativa cultural mollerussenca que va quallar i encara perdura.
|
 |
1966. Remix.
El preu d'un èxit, el del turisme de masses, sempre mal explicat, només amb dades macroeconòmiques, de beneficis, d'ocupació d'establiments... sense apreciar l'impacte real sobre el territori, la manera de fer i de ser, la insostenibilitat del model. Malgrat que alguns ho intentaven. Va ser en va: massificació i destrucció... i encara avui.
|
 |
1966. Remix.
Un botó de mostra. Salou, platja del llatzeret o dels capellans. El principi de la fi.
|
 |
1966. Remix.
El Pirineu se'n salvà... però només uns vint anys més. I sobretot la darrera bombolla urbanística de començament de segle XXI l'ha deixat molt tocat. A la imatge, la palanca de Tavascan, amb el pont romànic al darrere.
|
 |
1966. Remix.
A la capçalera del Pamano, a la part alta de la Vall d'Àssua, l'estació d'esquí de Llessui, ara abandonada, fou la primera d'obrir al Pallars Sobirà. Aguantà una vintena d'anys.
|
 |
1966. Remix.
A poc a poc, el lent renaixement de les cendres de la cultura i literatura sota domini dictatorial (espanyol).
|
 |
1966. Remix.
Un cop païda l'època de resistència interior i de producció cultural a l'exili, úniques alternatives a la sanguinària repressió franquista, el país recomençava altre cop (un altre cop, i tants com calgui!) a bategar, encara feblement, però amb ganes, empenta i qualitat, com ara aquest llibre excepcional d'en Sorribes, text, i Pilarín Bayés, il·lustradora.
|
 |
1966. Remix.
També en l'àmbit musical, amb Raimon musicant Espriu i altres poetes contemporanis.
|
 |
1966. Remix.
Llavors, Serrat tenia, literalment, 20 anys. Bé, aprox, perquè en devia tindre 23 o 24 quan la gravà. Els Setze Jutges de la Nova Cançó, amb Espinàs al capdavant, començaven a fer-se escoltar de valent.
|
 |
1966. Remix.
Els hits internacionals es complementaven amb la música de guateque d'ús intern. Oh, la gauche divine! Malauradament, no va servir per canviar res, al capdavall eren part del sistema. Més o menys com el PSC, vaja. |
 |
1966. Remix.
Època d'esperança en el futur i de contradiccions en el present, com totes les èpoques, si fa no fa. Començava la ficció de l'Enterprise, nau interestel·lar multiracial, però la integració racial era encara una quimera més llunyana. Actualement i després de vuit anys de President Obama, continuem igual. Algú ha entès mai per què li van concedir el Premi Nobel? |
 |
1966. Remix.
La Declaració de Drets de la Nació Catalana d'aquell any, promoguda pel Consell Nacional Català a Mèxic, i presentada a l'ONU com a testimoni de voluntat d'ésser i d'exercir de subjecte polític en democràcia i llibertat. Cinquanta anys després, bregant per alliberar-nos del règim (espanyol) del 78, encara reclamem els mateixos drets. Fins quan? Fins l'any que ve, 2017, que esperem que sigui l'any de la República Catalana. |