 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port del Coll de Balaguer, al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant conforma la separació natural entre el Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. En comparació amb els ports pirinencs, fou un port modest d'alçada (140 m), a tocar del mar, però important en la història de Catalunya, per ésser de pas obligat i dificultós en la ruta cap a Tortosa i València. A més, i això és indicatiu del grau de separació que suposava, ha estat des del segle XII frontera lingüística entre els dos grans blocs dialectals de la llengua, l'oriental al nord, l'occidental al sud i oest.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En sortint de Tarragona, l'autor descriu la plana del camp tarragoní, regat pel Francolí, que travessa per un pont de pedra medieval: «Cette campagne égale en richesse tout ce que l'on peut voir de plus beau en Italie: les arbres, les vignes, et les moissons s'y confondent, et présentent à la fois l'assemblage de trois différentes récoltes». El camí passa per Vila-seca i per Cambrils, sense menció de Salou, llavors amb el fort o castell molt enrunat.
De Cambrils per avall, «on entre dans une campagne dont la culture et la végétation commencent à devenir moin brillantes». Alguna torre de guaita, ben conservada, és observada fins a l'arribada a l'Hospitalet de l'Infant, amb son castell ben conservat, «situé égalment à peu distance de la mer. Il est grand, vaste, entouré de hautes murailles, et flanqué de tours». L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, hi fundà al 1344 un hospital per atendre els viatgers, «et a leur donner des secours». Molt necessari en aquella secular ruta de la Via Augusta romana que baixava pel costat del mar i que havia de trobar-se de sobte amb l'elevació de la Punta de les Rojales i el pas del Coll. Amb els segle, l'ocupació de l'edifici havia variat respecte de sa funció original: «une partie de l'édifice sert d'auberge, une autre est ocupée par une manufacture de verres, et le reste par un prête qui en touche les revenus». Fins al castell de Sant Felip, dalt del Coll, calia enfilar les grans rampes del camí, que llavors en facilitaven el trànsit: «ce lieu, jadis fameux par des dangers de tout genre, est devenu un passage facile et sûr depuis que l'on a construit le chemin qui le traverse, et que l'on y exerce une surveillance sévere contre les brigands que l'infestoient jadis». |
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El magnífic camí sobre murs de pedra, elegant i sòlid, passava una mica més cap a l'interior que les actuals autopista AP-7 i carretera N-340 (sense oblidar-nos de les dos vies fèrries ara existents, la vella i la que s'hi està construint), més en la ruta de la nova autovia A-7 i per on encara passava la carretera de Barcelona a València abans de la guerra. D'ésser un pas de difícil trànsit, on les legions romanes i exèrcits medievals patien en alt grau, a disposar de carreteres triplicades i vies fèrries doblades: un exemple nítid que l'estupidesa humana és il·limitada, i el capitalisme, un model econòmic insostenible.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran camí era amollonat per totes dues bandes, per protegir els carruatges, que, com els del gravat, també hi penaven per les fortes rampes, tant de pujada com de baixada.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gravats de Laborde, i dels seus ajudants, sempre s'humanitzen amb la presència de figurants, que els donen el toc costumista, avui ja etnològic, i retraten la manera de viure d'aquells nostres avantpassats. En alguns punts, la pendent era tan marcada, que calia baixar del carruatge i aconduir els animals des de terra estant.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les espectaculars ziga-zagues del camí setcentista, perfectament construït sobre murs de pedra, amb esbalç a costat i costat. S'hi aprecien també viatgers a peu, sense vehicles ni cavalls ni someres.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall d'una de les ziga-zagues del coll. Durant la Guerra dels Segadors, quan encara només hi havia un penós camí de terra pedregós, fou escenari d'una acarnissada batalla al desembre de 1640 contra l'exèrcit espanyol que pujava de Tortosa en direcció a la capital catalana. Allà un miler de soldats catalans s'hi havien fet forts amb un parell de canons d'artilleria, però no pogueren aturar la gran embranzida de l'exèrcit enemic, que anà deixant un rastre de saqueig i execucions a l'Hospitalet i Cambrils, abans de l'ocupació de Tarragona la vigília de Nadal. L'any següent fou recuperat per a la República Catalana per les tropes aliades gavatxes i refortificat per evitar les comunicacions entre els destacaments de l'exèrcit espanyol de Tarragona i Tortosa, que no el recuperaren fins al 1650.
«Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640. «Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils. Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat» (enciclopèdia.cat). |
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del fort setcentista de 1719 abans de la destrucció que patí durant la Guerra del Francès. Llegim a enciclopèdia.cat:
«El 1719 el lloc fou fortificat de nou amb la construcció del castell de Sant Felip, per ordre del rei, per acabar amb els bandolers i els constants desembarcaments corsaris i possiblement per evitar les escomeses molt freqüents que hi feien els carrasclets. La guarnició abandonà el castell, que fou confiat a voluntaris civils amb motiu de la Guerra Gran, el 1793. «El 1803 Bourgoing el trobà defensat per les guàrdies valones. La sentència d’un plet que s’allargà del 1800 al 1805 donà els delmes a Tivissa, el duc de Medinaceli i el bisbe de Tortosa. El 1810 la divisió francesa d’Habert ocupà el fort i en tragué els 150 homes que el defensaven a les ordres de Serra; fou reconquerit pels espanyols i els anglesos al juny del 1813 i abandonat davant l’avançada de Suchet, fet que aprofitaren els anglesos, dirigits per John Murray, per volar-lo el 1814». Les restes de construccions bèl·liques que actualment s'hi observen són, però, majorment del temps de la darrera Guerra d'Espanya. S'hi troben el búnquer del Coll i el complex de nius de metralladores i trinxeres de la Cala Gestell, que ja a corre-cuita les autoritats republicanes feren construir-hi per tal de protegir l'avanç feixista per si fallava l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre. Un parell de milers de presoners filofeixistes de les presons catalanes foren traslladats al lloc per tal de construir les defenses, que a la fi es mostraren del tot inofensives. |
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls de l'espaordidora carretera setcentista que creuava el coll de la serra de Balaguer, que millorava el vell pas obert per les legions romanes, potser fins i tot per Anníbal en el seu pas en direcció nord.
|
 |
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Impressió en color del gravat, posterior a la data de l'original.
|
 |
1938. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Bombardeig de l'aviació feixista italiana sobre els nius de metralladores republicans instal·lats a l'antic fort (font: Oriol Miró). S'hi observa ben bé el seguit de ziga-zagues de la pujada al coll venint de Tortosa, immortalitzades en el gravat de Laborde. El requadre marca la posició del castell, reconvertit en posició de defensa republicana.
|
 |
| 2016. Coll de Balaguer (el Baix Camp). La nova autovia A7 (a l'esquerra) ha desfet les poques restes de la vella carretera, de la qual només en resta visible un petit bocinet entre les dos autopistes, just al damunt de la central tèrmica del complex nuclear de Vandellòs. |
