 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu (BDH). El municipi de Cabra va formar part de la vegueria de Montblanc fins a la Nova Planta, encara que modernament ha quedat enquadrada dins de la comarca de l'Alt Camp. La seua fama secular deriva del coll de 741 m. entre la Serra Voltonera i la Serra de Jordà. Fou un punt estratègic de primer ordre durant segles, i modernament l'autopista AP2 l'ha mantingut com un pas molt transitat, amb el viaducte que s'hi féu, que deixa el poble a sota, a tocar mateix del formigó. |
 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu. En primer terme el pas fortificat per la riera o rasa de la Fonollosa, afluent del Francolí, amb el poble de Cabra al darrere i el castell de Barberà que despunta al fons. |
 |
| 1845. Cabra del Camp, l'Alt Camp. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. «Situada entre dos montes llamados en el país Coll de Cabra...» tenia 98 cases i 347 habitants, amb 2 molins fariners. També gaudia «d'una fuente de buenas aguas, nombrada del Poet, para el surtido y uso común del vecindario». |
 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu. A banda i banda de la riera, la fortificació continuava serra amunt, de manera que el pas esdevingué un punt estratègic de primer ordre en les comunicacions entre l'interior i la costa. |
 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall de la fortificació a l'altra banda, amb la garita de vigilància a l'extrem. |
 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu. La població tingué una església romànica sobre la qual es bastí la moderna del segle XVIII. |
 |
| 1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall del baluard sobre el camí i la riera, on hi havia la guarnició que defensava el pas, ben parapetada rere les palissades i els murs. |
