 |
| 1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra. «Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
En segles reculats i al peu del camí ral de Barcelona i passada la Panadella, arribant ja a la plana segarrenca hi cresqué el poblet a redós, probablement, d'un petit hostal, o més d'un perquè el nom fou en plural. El topònim és usual al llarg del territori: Coromines en cita set, inclosos un a València i un altre a Mallorca, però s'oblidà dels Hostalets segarrencs. |
 |
1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Després de creuar tota la seca i alta Segarra, abans de saltar tota la Panadella, el viatger agraïa el repòs de l'hostal. Parada i fonda. La capella de Sant Jordi, amb torre-campanar adossada s'hi distingeix prou bé. Al fons, el castell del Timor, presidint l'encontrada. Homes i animals necessitaven refer-se de tota una jornada de viatge, a ritme de catric-catroc. Tant se valia la nissaga del viatger: els Médici florentins també hi sojornaren en el seu periple peninsular, cosa per la qual el més que modest llogaret restà retratat per a la posteritat. |
 |
1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
El poblet crescut al voltant de l'hostal, tancat amb un mur de tàpia amb una porta d'entrada en aquesta banda, davant de la creu de terme. Al segle XVII, doncs, el nucli era ja important. Potser cal Vallès i cal Balcells ja hi eren amb aquests mateixos noms. Fou en aquesta època quan de molts d'aquests nuclis se'n començà a dir Hostalets. Mossos i criats dormien a les palleres. Només els senyors tenien habitació. |
 |
1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra. «Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi. Detall del castell del Timor, que té origen en un castell documentat a partir del segle xii, sobre el qual s'hi va edificar una masia del segle XVII o XVIII, habitada fins a la segona meitat del segle xx. A sota, la capella de Sant Jordi. |
 |
1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Tants establiments turístics requerien un suport logístic destacat per fornir-los de queviures de tota mena: verdures, aviram, corders i tocinos, llet... Això féu que el poblet anés desenvolupant-se a redós d'aquest negoci. Una bona oferta de places el feia un lloc idoni per a l'allotjament de grans seguicis com els de Cosme III de Médici.
|
 |
1668-69. Els Hostalets de Cervera, la Segarra.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi.
Detall de la creu de terme als afores del terme, i del mur de tàpia que encerclava el poblet, amb un parell de pallerets típics, amb el pal de paller ben visible que en sobresurt, tot i que dibuixats en l'estil rectilini del pintor florentí que viatjà per tot Europa com a xamberlà o camarlenc de sa altesa ducal. Entre el setembre de 1668 i el març de 1669 voltaren per la península provinents de França, embarcaren a Portugal cap a Anglaterra i Irlanda, i retornaren per Bèlgica i Holanda. Un magnífic tour per a un home il·lustrat que volia conèixer el món.  2021. Els Hostalets de Cervera, la Segarra. Vista comparativa del poblet actual i el siscentesc. L'amic (virtual) Manuel Sànchez em fa arribar per correu tota la descripció del gravat i les localitzacions que s'hi poden encara reconèixer. S'hi mostra que es tracta clarament d'aquests Hostalets i pas els de l'Anoia, com servidor havia cregut primerament. «Pel que fa a la seva entrada [1511] Els Hostalets de l'Anoia del segle XVII... crec (com a mer aficionat) que es tracta d'Hostalets de Cervera. Tinc la sort de residir aquí des de fa una mica més d'un any i he reconegut parts d'aquest dibuix. No és estrany que la comitiva de Cosme de Medici fes una parada aquí, ja que era un punt important abans de pujar a Cervera o Tàrrega o, en direcció Barcelona, abans de pujar a Montmaneu. Ja hi van menjar i hi van dormir aquí Cervantes, Felip II i moltes més personalitats... Tinc la sort de viure en un dels hostals que existien llavors, Cal Vallés». Li agraeixo de tot cor la comunicació enviada i els materials tan ben exposats. A partir del seu avís, doncs, l'entrada passarà a dir-se [1511] Els Hostalets segarrencs del segle XVII. Aquesta rectificació m'omple de joia, ens enriqueix a tots plegats i demostra que el treball col·laboratiu és fructífer i imprescindible, oi? |
