 |
1891. Muralla de Santa Madrona, BCN
«La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig.
L'enderroc del pany de muralla davant de les Reials Drassanes medievals i a tocar del Portal de Santa Madrona, el darrer que restava de tota la gran muralla barcelonina i del qual en va quedar un bocí de record per a les futures generacions, que avui podem apreciar al cap del Paral·lel. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. La part de la muralla que tancava al mar per la Rambla de Santa Mònica ja havia caigut al 1869, a causa de l'empenta urbanística d'aquells anys. Més enllà del baluard de Santa Mònica, el baluard de Santa Madrona prop del Portal va resistir més de vint anys, però també acabà caient, dit en llenguatge militar com els corresponia per la funció que feien. Santa Madrona fou la primera patrona de la ciutat, i tenia ermita i convent a mig aire de la falda de Montjuïc. El portal més proper que hi encarava des de la ciutat era aquest, l'únic que es conservà dempeus, perquè el creixement de la ciutat envers els espadats de Montjuïc era poc factible... llavors. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. «El lienzo que cerraba la Rambla de Santa Mónica por la parte del mar desapareció en 1869, y de la batería de salvas y el baluarte de Santa Madrona pronto no quedará más que el recuerdo». |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. Pàgina que la revista dedicà a la vella Barcelona. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. La làpida commemorativa de la construcció del baluard de Santa Madrona al 1644. Després d'anomenar els consellers de la ciutat responsables de l'obra, s'afegeix que «fonch feta l'obra nova de la Dressana i Baluart de Santa Madrona i muralla des de dit baluart al Portal de Sant Antoni...» i acaba citant-ne els constructors, que començaren l'agençament del tram al 1641. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. L'estat de les obres d'enderroc des del carrer «Marqués del Duero», nom que es donà al segle XIX a l'Avinguda del Paral·lel, i que era un general (espanyol) que sota la I República lluità contra la tercera carlinada i que proposà la restauració borbònica, que no arribà a veure atès que morí en batalla. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. El nou moll de la ciutat divuitesca, vist des del Moll del Carbó, al davant mateix de les Drassanes. En primer terme, les barquetes dels pescadors que encara subsistien en aquells temps. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. El Portal de Santa Madrona. |
 |
| 1891. Muralla de Santa Madrona, BCN «La Ilustración hispano-americana», núm. 551, 24 de maig. Actualment, el portal dóna accés als anomenats Jardins de Santa Madrona, però en aquells anys encara hi havia aixecades les casernes militars adjacents a les Drassanes. |
