2016. Sant Corneli (la Conca de Tremp, el Pallars Jussà). Vista del Pantà de Sant Antoni en direcció a la Pobla. A mesura que s'agafa alçada les vistes augmenten d'espectacularitat.
La pujada a Sant Corneli (1.351 m) fa uns 10 quilometrets i té cap als 850 m. de desnivell. La ruta és molt evident i marcada. Vist des del pla, el llom d'aquest tossalot és impressionant. A dalt, s'hi situaren diversos punts de metralladora atrinxerats durant la passada guerra (espanyola), dels quals encara n'és evident la localització per les pedres esbarriades i les llaunes de conserva rovellades que trobem per ací i per allà. Fins i tot alguna bala de fusell, si teniu sort.
Els republicans intentaren de recuperar el lloc estratègic amb la lleva del biberó. Els feixistes l'havien conquerit al gener del 1938 per assegurar-se el control de les importants instal·lacions hidroelèctriques de la zona. La contraofensiva fou una ratera per als pobres soldadets. Els guanyadors (espanyols) aixecaren una gran creu de formigó al costat de la vella ermiteta, que diuen que caigué ja l'any següent, fos per les ventades, fos per la mala qualitat del material, fos -com m'agrada de creure- perquè algú del país hi pujà a tombar-la...
En definitiva, un clàssic del senderisme de la Conca de Tremp, amb vistes a la Serra de Carreu, a la Geganta Adormida, al Boumort, al pantà -és clar-, al Pui de Lleràs, al Montsec i els dos queixals dels estrets, Terradets i Mont-rebei. Un passeig exigent, però imprescindible. És una curiositat de veure el vèrtex geodèsic damunt la teulada de la petita ermita, vés a saber de qui en fou l'ocurrència...
A la baixada, un podreu refrescar i fer el pícnic a la bonica àrea d'esbarjo de la Font de la O, sobre les cascadetes d'un barranc que abuida allà mateix al riu de Carreu. Aquest darrer diumenge de maig, ja comença a vindre de gust de posar el cap (o els peus) sota l'aigua... L'estiu se'ns va afilerant de debò. O bé, podeu degustar algun copiós menú pallarès en algun dels restaurants de la zona, com ara a Ca la Lola de Talarn, uhmmm... per llepar-s'hi els dits! |