 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). Imatge de la façana de l'església parroquial, amb clixé de Mn. Pere Molet. |
 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). Sortidade Lleida fins a Avinganya i topants el dilluns de Pasqua Florida per una colla del CEL lleidatà: «lo tartaner ja deu brugolar per nostra tardança; lo dia és curt... Per a seguir Seròs, Avinganya i la Granja lo temps mos vindrà massa justet...» |
 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). «Acomodats a la tartana, aquesta arrencà briosament i en menys de mitja hora corregué la distància dels cinc quilòmetres ben bons que hi ha fins a Seròs...» El temps primaveral es reflectia en els arbres florits: «Los ametllerars, d'una esplèndida florida, que com una immensa riallada havien avisat l'arribada del bon temps, començaven a vestir-se de verd... Per les hortes los presseguers... com un eco d'aquella immensa riallada havien també esclatat formant colossals ramells de flors immaculades». La ressenya és de Mossèn Ferran Esteve, vicari d'Aitona. |
 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). La majoria de les cases de Seròs aleshores eren de tàpia, segons era costum tradicional. S'hi visita el palau del Duc de Medinaceli, antic senyor de la vila, «grandiós casal que no ofereix res de particular amb les parets de tàpia... És un edifici prosaic, renyit enterament amb l'art, del qual no se'n veu ni sombra. En la dovella clau de la portalada hi ha l'escut dels Montcades. Avui fa de quarter de la Guàrdia Civil». Sembla, doncs, un acudit: edifici de tàpia, «todo por la...» L'església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, també és visitada. No hi ha sants al lloc corresponent de la façana: «avui fan d'estàtua dos muntets de pedres i codissos que la quitxalla, amb tossuderia infantil, se cuida de renovar quan les autoritats tenen a bé desembraçar-les». |
 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). A l'interior, «no hi ha gran cosa que valgue la pena fora de l'altar major que no val res. És una calamitat artísticament parlant», mentre que la Capella de l'Àngel, «gentil, pulcra i eleganta, sembla una perla encastada en un anell barat». En molts pobles, la construcció de l'església esgotà tot el pressupost, i no quedà gran cosa per a retaules ni altres ornaments artístics. |
 |
| 1910. Seròs (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). Detalls de la façana de l'església de Santa Maria de Seròs. |
 |
| 1910. Monestir d'Avinganya (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). Les claus del monestir les guardava el mestre del poble. En el camí cap a Avinganya, allà on es bifurca en direcció a la Granja, hi hagué situada la creu de terme, «senzilla i d'estil barroc... La canalla l'han desfigurada bastant a cantalades». Dimoni de canalla! Pel camí els excursionistes poden apreciar «lo gran cuidado i esmerat treball amb què los serosans saben arreglar los planters de les hortalíssies», i en descriu el procés des de la taula del planter, convenientment resguardada en una punta del bancal per una paret de tàpia, fins a les mates afilerades als cavallons. Ja arriben les envistes del Convent i en divisen el campanar «quadrat, acabat amb prosaica balustrada, encara ben conservat, sobresortint i enlairant-se per sobre dels demés cossos de l'edifici, sembla un guarda gegantí que vetlla eternament una tomba sagrada a on jauen oblidats i inconeguts una munió» de detalls històrics. |
 |
| 1910. Monestir d'Avinganya (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). «Penosa impressió... s'experimenta tot just s'entra a l'església d'Avinganya» pel contrast entre l'arc gòtic i els munts de llenya que s'hi guarden, els sarcòfags fent de jaç als animals i veure «profanat aquell sagrat recinte a on tantes i tantes vegades s'entonaren los càntics divins». S'hi fa l'elogi dels religiosos trinitaris, que tenien com a missió marxar «cap a terra de moros» a redimir captius. Fundat per Sant Joan de Mata(plana), de la noble casa dels barons de Mataplana, doctor per la Universitat de París, que havia pres els hàbits al 1197, i associat en la fundació de l'Orde Trinitari de Redempció de Captius amb Sant Feliu de Valois. |
 |
| 1910. Monestir d'Avinganya (el Baix Segre). Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres). «Lo noble Pere de Bellvís li cedí la torre i casa forta d'Avinganya», primer (1201) en regnes hispànics, al qual seguiren el de Lleida (1202), Anglesola (1204) i la resta. En la primera redempció de Fra Guillem de Betula, «català, un dels primers companys que s'agregaren a Sant Joan de Mata en aquestes terres», portada a terme en terres valencianes encara sota domini sarraí, s'alliberaren 108 captius, i 190 a Mallorca al 1205. Al 1236, el monestir passà a ésser de trinitàries, per causa que el Senescal de Catalunya, Ramon de Montcada, cunyat de Jaume I, havia «sucumbit gloriosament junt amb set barons més de la família en lo camp de batalla» de Mallorca, i la seua vídua, germana del rei, Na Constança d'Aragó, volgué remembrar-lo portant vida de penitència i oració, per a la qual cosa escollí de vestir «l'escapulari de la Trinitat» i per al seu retir el monestir d'Avinganya. |
 |
1910. Monestir d'Avinganya (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Fins al 1529, és a dir, gairebé durant tres segles, estigué el convent regit per les religioses trinitàries, «i havent en aquesta època mort totes a causa d'un epidèmia que assolà el monestir, tornà aquest a poder dels trinitaris», i així fins a l'exclaustració de 1835. El nombre de grans dames de la noblesa catalana medieval que hi professaren fou inacabable.
|
 |
1910. Monestir d'Avinganya (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Entre els professants masculins, a banda del pare Guillem de Betula, destaca el redemptor de més de 2.300 captius, el pare Ferrari Graït, «home docte i gran orador, se valgué més d'una vegada de sos consells Jaume I el Conqueridor».
|
