Segons l'autor vuitcentista, a mitjan d'aquell segle XIX, la població tenia «500 casas distribuidas en varias calles llanas y empedradas con una plaza de figura bastante regular; hay dos casas del ayuntamiento, una en mal estado y otra nueva, cárcel, un convento de carmelitas descalzos habilitado hoy para hospital, escuela de niños y niñas, la primera a cargo de un maestro con la dotación de 3.000 reales y la segunda de una maestra con la de 2.400». El pressupost total del poble era de 8.000. Probablement, bona part del sou era pagat directament per les famílies dels marrecs. A les Borges, però, es desmentia allò de passar tanta gana com un mestre d'escola. Amb aquest preu, déu n'hi do dels clatellots que devia repartir (segons la pedagogia en ús)!
Als Castellots (La Floresta) només hi restaven dos cases, atès que el lloc resultà molt malmès i probablement despoblat des de la Guerra dels Segadors.
A les Borges hi havia dos fonts, «abundantes de buenas aguas, aunque flojas, para el surtido del vecindario». Llavors encara no s'havia construït el Canal d'Urgell, tot i que «el terreno en su mayor parte llano... es muy bueno y feraz».
En aquells temps s'estava construint la carretera de Lleida a Tarragona. A banda l'agricultura, hi destacaven un molí fariner «y muchos de aceite». L'autor ni tan sols els pogué arribar a comptar! Per mitjà de «la mucha arriería dedicada al tráfico», l'oli es feia arribar a Valls, Reus, Tarragona i Barcelona.
La vila tenia llavors 333 veïns (2.000 habitants), que cap al 1900 ja s'havien doblat. Durant el segle XX l'increment fóra molt més pausat, fins arribar als 6.000 en començar el segon decenni d'aquesta actual centúria.