 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Josep Güell (Tàrrega, 1872-1930) fou un dels més destacats artistes i regeneracionistes culturals de la puixant capital urgellenca del tombant dels segles XIX a XX. De profundes arrels catalanistes i cristianes, intervingué en la fundació de les principals entitats polítiques i culturals de la ciutat modernista, i destacà en els camps de la pintura i la música. En aquesta direcció, fou el director fundador de l'Orfeó Nova Tàrrega, que arribà a uns altíssims nivells de qualitat musical. El sentit educatiu i moralitzant de la tasca cultural fou la guia renovadora i fil conductor de tota la seua acció.Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). Vegeu l'article de Carles Garcia, El Paradís inventat. Sant Eloi, un parc públic a Tàrrega creat des de l'associacionisme popular, per a una bona descripció i contextualització de la Tàrrega regeneracionista d'ara fa un segle. |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Article de J.Pinyol sobre el mestre targarí, als darrers anys de la seua vida, escrit en l'estil directe i emocional del periodisme de l'època: la formació i habilitats del personatge en diversos camps de l'art, com la música i l'escultura, al servei de la ciutat en temps de Renaixença i al tombant del XIX al XX.
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Elogi a la tasca duta a terme com a director de l'Orfeó targarí.
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Pàgina de la revista amb la imatge de l'Orfeó Nova Tàrrega actuant al Palau de la Música Catalana de Barcelona, probablement de la primera actuació de l'any anterior, 1926, onze anys després de la fundació del cor, al 1915.
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Les fileres de noies, assegudes, els nois davant per davant del mestre, i els cantaires masculins revoltant-ho tot en forma de cor.
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
L'article es fa ressò de la polèmica generada a Lleida per l'intent fallit de la Joventut Republicana de portar a la capital ponentina l'actuació de l'Orfeó Català, «el vergonyós espectacle que vegé Lleida aquell any que, en vista que mai s'havia sentit ací l'Orfeó Català..., Joventut Republicana volgué contractar-la i tingué que deixar-ho córrer, adolorida per la vergonyosa campanya d'un dels diaris clericals de Lleida, que encara surt».
Es comenta la participació del Mestre en la creació de l'Ateneu targarí, de la qual es proposava en aquell 1937 de revifar-ne la branca excursionista i crear-hi una biblioteca. Havia també intervingut en l'embelliment de la Serra de Sant Eloi, i tenia en ment la restauració del Palau dels Marquesos de la Floresta.
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
L'artística senyera de l'Orfeó Nova Tàrrega també fou obra de Mestre Güell. «No sabria pas com acabar parlant d'aquest home de cor incomparable i generós, sinó repetint... que la seva obra torba profundament i commou encara molt més que admira».
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Primers compassos de la sardana L'Aplec de Sant Eloi, amb la signatura del compositor.
|
