[1127] La construcció de Bonabé

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).

La família propietària de l'empresa Matussièr et Forest passà alguns estius a Bonabé. Potser aquests personatges tan mudats n'eren un parell dels membres. En detall, s'observa el magnífic pont de fusta construït, un gran edifici de magatzem (potser amb la serradora hidràulica) i els pals de llum elèctrica que arribaven fins als confins del Pirineu pallarès.

L'explotació forestal de Bonabé del principi de segle XX
Al tombant de segle, el fill d'Amable Matussière, Louis, va fer-se càrrec del negoci familiar i va començar a expandir-lo, amb l'addició d'una planta de fabricació de pasta a Salau al 1897. Al 1903 l'empresa Matussière-Forest comença a construir les instal·lacions necessàries per explotar la fusta del bosc de Bonabé. La intenció era traslladar-la per cable, electrificat, fins a Salau, al costat occità del Pirineu. Per dificultats tècniques, aquest invent no va funcionar fins al 1908, i l'esplotació forestal anava acumulant fusta, que s'anava fent malbé.

A la fi, es va aconseguir de fer funcionar aquest enllaç de cable mecànic, de 9,3 quilòmetres de vol, entre Bonabé, a 1.400 m. d'alçada i el poble de Salau, a 850, amb un pas a 2.050 m. pel Port de Salau. Durant el recorregut, hi hagué aquestes infraestructures:

A Bonabé:

• -Estació de sortida del cable.
• -Una serradora hidràulica.
• -Una forja.
• -Un molí.
• -Allotjaments per als treballadors i les famílies.
• -Una capella (1917).

Al Cap del Port:

• -Estació receptora i l’embarcament de la fusta.
• -Edifici amb taverna, allotjaments per als treballadors, i duana (espanyola).

A Pèzerouze:

• -Estació intermèdia.

A Couladous:

• -Duana francesa.

A Salau:

• -Estació receptora del cable.
• -Magatzem de la fusta.
• -Obrador per estellar la fusta per fer el paper.
• -Canal per al salt d’aigua de generació d’electricitat per al cable i la resta d’instal·lacions.

Al costat pallarès, doncs, al bosc de Benabé hi sorgeix un poble del no-res, amb la construcció de xalets, edificis de serveis i una capella. S'hi passa a celebrar un mercat setmanal per afavorir els subministraments a les famílies dels nombrosos treballadors. Fins i tot, un metge venia regularment de Salau a visitar la colònia. Avui no en queda res d'aquell poble de fusta, destruït per un incendi al 1925. La família Matussière i Bosc passava els estius a Bonabé on va fer fins i tot un hotel. La majoria dels treballadors era del país, però també n'hi va haver molts de procedència italiana i francesa, i fins i tot de russos. Un misteri.

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).

La gran quantitat de treballadors permeté que el negoci d'edició de postals fos de veritat rendible. Gràcies a això, ara en conservem imatges impagables. També eren necessaris gran quantitat de cavalls i mules, com podem comprovar. La construcció de les instal·lacions començà a partir de 1897 i es començà amb la serradora al 1903. Mentrestant, s'anava treballant en la posada a punt de cable telefèric, que no arribaria a funcionar fins al 1908. A la foto superior, un canal elevat de fusta transporta l'aigua que, al final, es parteix en dos conductes, l'un per al molí, l'altre per a la forja.

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).

Una altra imatge dels membres de la família Matussière. Potser avi i nét. La postal ofereix una bona vista general del poblet sorgit del no-res. 

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).

Una vista elevada, on apreciem l'estesa de troncs a l'esplanada al costat del pont. Tot era de fusta. La concessió obligava a pagar per cada tres troncs al propietari, els Ducs de Medinaceli (que per matrimoni amb la Casa de Cardona eren els successors del Comtat de Pallars Sobirà), i per cada un al veïnat comunal.

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
A l'altra banda del pont, envoltat per una tanca de fusta de mitja alçada, l'espai residencial, amb el grandiós edifici on s'allotjaven els treballadors, alguns dels quals amb família inclosa. Un dia de mercat van quedar immortalitzats de l'ull del retratista.

Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).

A Bonabé començava a 1.400 m. d'alçada la línia de transport per cable telefèric. En la imatge, veiem la construcció de l'estació de partida de les càrregues de troncs, prèviament serrats a mida a les instal·lacions adjacents. 

1902. Montgarri (la Vall d'Aran).

Una carta postal amb imatges de Montgarri, a la frontera, amb un parells de pastors abillats segons el costum. Un era acordionista i tot, i no deixava el bastó ni per a retratar-se. El tercer en discòrdia, un funcionari de duanes del nostre estimat país veí, que durant segles ha tingut la gràcia de fer-nos de vigilants per tindre'ns-hi tancats.

Anys 1900-1910. Montgarri (la Vall d'Aran).

Els editors francesos consideraven el santurai de Montgarri com a part de la vall de la Noguera Pallaresa. És clar, allà hi passa als peus mateix, al vessant espagnol del Coll de Salau.

Anys 1920-1930. Bonabé (el Pallars).
Foto: Ignasi Arnalot i Sansa (1896-1987), (MDC-AFCEC).

Entre 1925 i 1935, el mestre Pompeu Fabra féu estada al Ras de Bonabé.

Anys 1920-1930. Bonabé (el Pallars).
Foto: Ignasi Arnalot i Sansa (1896-1987), (MDC-AFCEC).

En podem reconèixer el característic gest amb la pipa.

Anys 1920-1930. Bonabé (el Pallars).
Foto: Ignasi Arnalot i Sansa (1896-1987), (MDC-AFCEC).

Llavors ja res no restava de l'efímer poble de fusta de Bonabé. Tornava a ésser lloc de pastura d'ingents ramats. A la foto, el pastor amb el gos d'atura, potser a la tenda on posà el Mestre.

[1126] L'antic bosc del Ras de Bonabé

[1126] L'antic bosc del Ras de Bonabé

L'entrada de l'Onomasticon de Joan Coromines diu: el Ras de Bonabé, «bell planell de pasturatges prop d'Alós d'Àneu, terme d'Isil». Dècades abans, però, no era pas un ras, sinó un gran, enorme bosc, que cridà l'atenció de la indústria del paper gavatxa per les òptimes condicions d'explotació que oferia. Del 1903 al 1921, aquesta depredació forestal comportà una desforestació de més de 700.000 arbres!

Etimològicament, Bonabé, sempre amb E tancada, fou en els segles passats un terme jurídic amb el significat de relació dels béns d'una demanda, pres del baix llatí bona vero... 'quant als béns...' que és «la frase amb què els notaris encapçalaven aquesta relació». Les disputes antigues sobre el bosc, doncs, foren consubstancials a la seua existència, i li acabaren donant el propi nom.

1910 ca. Bonabé (el Pallars).
El peu de foto informa d'un «grupo de excursionistas haciendo alto en uno de los chalets levantados en aquellas vertientes». Dels refugis, llavors se'n deia xalets. A la foto gran, una missa a la vall d'Isil, potser amb el bisbe i de segur amb les autoritats. Llavors al prats de Bonabé s'hi havia aixecat un autèntic poblet de fusta, pel gran nombre de treballadors que acudiren al reclam de la feina.

1910 ca. Bonabé (el Pallars).

L'edició de la postal eren de Vicent Senpau, hisendat d'Isil, sobre un clixé d'autor francès. A cada primavera, probablement, es procedia a la benedicció de les instal·lacions de Bonabé, en acció de gràcies pel mannà caigut de la muntanya.

1910 ca. Bonabé (el Pallars).

Al peu de la foto s'hi informa: «inauguración de un chalet». Al darrere, altres cases de fusta en construcció.

1910 ca. Bonabé (el Pallars).

Algun dels xalets feia de refugi o més aviat d'hostal no per als treballadors, que vivien en  grans edificis comunitaris, sinó per als visitants acabalats, entre els quals els propietaris de l'empresa explotadora, els Matussière. El fill Louis s'havia fet càrrec de l'empresa i potser és ell aquest mateix al centre de la foto, amb la seua família dalt al balcó.

Els orígens de l'empresa Matussière et Foret, S.A. 

Aquesta empresa del sector paperer, que encara existeix actualment, nasqué com a resultat de la unió d'una sèrie d'empreses franceses de fabricació de paper, algunes de les quals es remuntaven a principis del segle XVIII. La més antiga de les sucursals de l'empresa pot rastrejar els seus orígens fins a la ciutat de Turckheim a Baviera, en un molí de paper fundat al 1713.

Un altre centre important de la indústria del paper de França havia començat a desenvolupar-se més al sud, en els boscos de la regió de l'Isère. Entre els nous empresaris de la indústria del paper destacava Amable Matussière. Nascut al 1828, havia estudiat enginyeria, juntament amb el seu compan Aristide Bergès, nascut a l'Arieja en una família amb tradició paperera. Al 1856, Matussière va entrar en el negoci del paper amb l'adquisició d'una empresa de producció de parquet.

Matussière valorava la possibilitat d'aprofitar la força de l'aigua per als nous mètodes de fabricació de paper de l'època, basats en la polpa de fusta. La indústria del paper estava experimentant una revolució en aquest període de transició del paper fet de draps a paper fet de polpa de fusta, més abundant. La primera màquina de pasta de fusta mecànica va ser inventada a Alemanya. Aquest dispositiu utilitza pedres de molí amb la finalitat de trencar la fibra de la fusta, que després es combina amb aigua per formar la polpa per al paper. La nova pasta, de producció mecànica d'aquesta polpa, va fer possible la producció a gran escala de paper per primera vegada.

Matussière ja havia començat la producció de polpa de fusta al 1858, però l'entrada en contacte amb el nou mètode mecànic alemany li va permetre passar a la producció de paper a gran escala, amb la fundació de Papeteries du Domeynon. En això, Matussière va veure's ajudat per son amic Aristide Bergès, enginyer i inventor, que havia creat una màquina de fabricació de pasta d'asfalt a vapor, la que es va fer anar per pavimentar la plaça al voltant de l'Arc de Triomf a París.

Bergès havia treballat a la fàbrica de paper del seu pare en la dècada de 1860 i havia començat a treballar en les seves pròpies millores en les tècniques de fabricació de pasta de fusta tradicionals. Quan portà el negoci pel seu compte, procedí a l'obertura de la seva primera fàbrica de paper a 1864 a Mazeres sud Salat. A finals de la dècada, Bergès havia perfeccionat una màquina desfibradora que utilitzava energia hidràulica en el procés de mòlta, produint una polpa de fusta més consistent de més qualitat. La màquina Bergès ràpidament va superar la del seu predecessor alemany. Més important encara, Bergès havia començat a desenvolupar una tècnica per a l'aprofitament de l'energia de l'aigua de les regions muntanyoses, que ell va anomenar "Houille Blanche", o carbó blanc. Aquesta frase el va fer ser famós a tot el món.

1910 ca. Bonabé (el Pallars).

Paperassa de l'empresa Matussière et Forest referent a l'«Exploitation de la Forêt de Bonabé»

[1124] Sant Lliser d'Alós

[1125] Vall de Gerber i Coll de Bassiero

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Mapa de la ruta, amb sortida des de la Peülla. Els més caminaires poden fer la llarga circular fins al refugi del Gerdar i retorn a la Peülla (1.920 m).

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El dia despunta pixaner i frescal: no arribem als 10º.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Les primeres ullades de sol semblen indicar que la cosa millorarà. Entre llums i ombres, contemplem l'espectacle retort de la natura en pedres i arbres.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Hem passar per l'Estanyola fumejant, i ara descobrim el Gerber de Baix. De postal.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El sender és imperdible. La natura exuberant. 

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Magne Estany de Gerber (2.170 m). Un gerber és un conjunt de gerbs, planta gramínia semblant al canyís o càrritx, antigament usat com a material per a fer sàrries, garbells i cofins. Certament, n'hem trobat durant bona part de la pujada. De la mateixa arrel tenim l'expressió malgirbat, en el sentit de malforjat o malfargat, com si a un feix d'herbota s'assemblés.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La cascada del Gerber avui baixa impetuosa per les pluges d'anit.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una petita senzilla grimpadeta i passem al següent nivell de la vall. Les vistes enrere són bucòliques de veritat.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Anem deixant ja la vegetació enrere, per entrar als dominis del circ de Gerber, que s'obre tot majestuós al nostre voltant.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Jocs de llums i ombres, cel i bromes.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Un altra empenteta amunt: els estanys Llong i Redó (2.350 m): orfebreria de la natura.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
De llacs en llacs pugem embadocats. Vista a les Agulles de Saboredo.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
L'Estany d'Illa (2.450 m), i el refugi Mataró del Gerber. Hora del vermutet.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El vent s'ha endut la nuvolada. El sol regna i encarem feliços el circ de Bassiero, banda nord o del Cap de l'Estany de Gerber.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una vista vall avall ens mostra el Pallars tot cobert de nuvolots. Ací, malgrat el solet ja ben aixecat, no ens sobra la peça d'abric...

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
...fins que el desnivell ens va acalorant. El circ de Bassiero per la banda nord del Cap de l'Estany de Gerber, perfectament arrodonit, dominat per la roca geomètrica i el crestam puntut per tots quatre costats.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La vista nord, amb les muntanyes araneses al fons, no fa mala pinta. Ens plantem al peu del coll: una costa averticalada de verd herbei i grisa roca, espectacular, sí senyor!

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Temps de silenci i sacrifici muntanyenc, que el coll puja més que dret. L'esquena corbada no menteix.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Alguns trams se'n van als 45º, increïbles. Però sense més dificultat que l'esforç necessari per guanyar-los.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Arribats al Coll de Bassiero (2.740 m), la vista s'obre al sud, al cap de la vall de Cabanes. A la dreta, l'oest, rere la cresta, ja fórem a Aigüestortes. 

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una mica de refrigeri, el retrat amb l'estel de la llibertat, i cap avall falta gent! Ara la mateixa vista d'abans, quan pujàvem, cap al nord, cap a la Vall d'Aran, només mostra bromes i núvols amenaçadors. A veure si encara riurem!

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El desnivell del coll de Bassiero dóna enquadraments fotogràfics espectaculars. Segons el mestre Coromines, «la diftongació de -ARIUS en -iero (cf. els pallaresos Subriero, Lassiero, Musiero, Portiero) es retroba en occità i en francès i constituïa un tret diferencial de l'antic pallarès respecte del català». Pel que fa a l'arrel, preromana bascoide, va en relació al pallarès baser, basera, 'paratge encinglerat o intransitable': «mentre que el substantiu baser ha perdut la -O final i ha sonoritzat la sibilant intervocàlica, el topònim manté encara la consonant sense sonoritzar... relíquia de l'antiga pronunciació pròpia dels llenyaters i dels pastors que en els racons més apartats mantenien encara el basc quan les poblacions importants de la vall havien ja acceptat la llengua romànica». De fet, insisteix Coromines, «el Coll  de Bassiero, en el camí de València d'Àneu al Port de la Bonaigua, des d'on es veu a l'esquerra el Pui de Bassiero. Aquest és el més important i conegut: la muntanya més espadada de tot el nostre Pirineu».

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El cel s'ha acabat encapotant i la boira comença a ajaure's sobre les crestes. Mossada ràpida i avall falta gent.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
A mitja tarda es desfà l'amenaça plujosa i les ullades de sol ens il·luminen paisatges de somni. 

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Ja tornem a ser als retorçuts dominis arboris i florals.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La mala pata amb aquest temps ens ha vetat un bany de pel·lícula a la Cascada del Gerber. Hauríem semblat aquella dels Limones del Caribe...

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Llums de tarda esmorteïda.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Les flors ara reclamen a crits la nostra atenció.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Temps per al tastet floral del dia.

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Retorn a la Bonaigua, amb les espectaculars paelles del port. Em repeteixo del que he escrit en alguna altra ocasió: espero que mai no s'hi faci el túnel. El valor afegit d'aquesta carretera de muntanya és impagable. 

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
De l'antic port se'n deia també de Pedres Blanques. Ara som al país del vacum. A veure si encara no podrem entrar al cotxe...

[1122] Estany d'Airoto