1924. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC).
Lo pas de barca que donà nom des de temps reculats al poble. Modernament, un cop desapareguda, los pobles veïns se'n reien tot afirmant que Vilanova ni és nova ni té barca. Però n'ha tingut, i ben antiga, des dels temps dels hospitalers medievals:
Les terres dels molins de Cervià de Lleida, fins a Castellpagès, riu amunt, foren atorgades a Berenguer de Granyana. El 1212 el preceptor templer de Gardeny i Corbins concedí franqueses als veïns de Castrum Pagum, amb consentiment de Guillem d’Anglesola i Ramon de Granyana, fill del citat Berenguer, eximint-los d’intestia, eixorquia i cugucia, i refermava la carta de poblament als homes i dones de Zaguilar et de Castro Pagesio perquè edifiquessin i poblessin el lloc 'qui vocatur' Vilanova, i a més els era atorgat el lliure i franc passatge a través del Segre amb la barca instal·lada pels donadors. Des d’aleshores la població fou indistintament Vilanova de Castellpagès o Vilanova de la Barca i els seus habitants es regiren durant segles pels costums de Lleida. (enciclopèdia.cat).
1924. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC).
Sota l'implacable sol ponentí, l'antiga Creu de Terme gòtica vilanovenca.
1924. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC).
Potser lo vinater, que passava a comprar i vendre vi. Lo meu pare n'havia fet d'ajudant d'un, com los marrecs de la imatge, al poble del Soleràs.
1924. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC).
Lo Segre, a on les dones hi baixaven a fer bugada. La imatge és idíl·lica, però la feina exigia bons lloms. En acabat, encara calia pujar amb lo cistell fins al poble. El lloc, per la presa o faixa de pedres que s'hi observa, podria ser a l'embocadura de la secla.
.jpg)
1845 i ss. Vilanova de la Barca (lo Segrià).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Lo poblet era emplaçat a dos horetes i mitja de la capital ponentina, «de clima benigno y sano», constituïda per «4 calles y una plaça», literalment. La del poble vell, d'abans de la guerra. Lo riu Segre hi tenia «una buena presa que toma el agua y la conduce por la acequia llamada de Torres». De fet, se tracta de la Secla de Fontanet. Abans del Subcanal urgellenc (lo canal auxiliar), la majoria del terme era de secà. En canvi, lo riu proporcionava pesca abundant. Hi havia molí fariner.
Com que no hi havia carter, «la correspondencia se recibe... por encargo que se hacen los vecinos cuando pasan a los mercados». Això sí que era economia cooperativa. De fet, era vida així, cooperativa, pas individual i ultraprivada com ara.
Tenia, cap a mitjan segle XIX, 64 llars amb un total de 358 habitants, cosa que fa una mitjana de 5,5 per casa.
1898. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
«El Pallaresa», de 25 de juliol (FPIEI).
Lo foc i lo cereal sempre han sigut acèrrims enemics. Que se'n cremés la collita quan tot era a punt per segar, representava un cop mortal. Me fa recordar la novel·la de Pous i Pagès, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, una de les grans novel·les d'aquella Catalunya rural dels nostres padrins i repadrins.
1896. Vilanova de la Barca, lo Segrià, «Anuario Riera».
La segona mitat del segle comportà un grandíssim creixement, fins a 850 habitants, tot i que no sabem la font d'aquestes dades. Encara no hi havia tren de la Pobla. Com a la majoria dels pobles d'aquell temps, hi havia les botigues essencials: queviures (abacerías), carnissers, fuster, estanc, ferrers, forns de pa, i tres cafès. Tenien escola de xiquets i xiquetes, i mitja dotzena de terratinents.
1887. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
«Diario de Lérida», de 2 de març (FPIEI).
S'entén ara què volia dir l'antiga frase feta: patir més gana que un mestre d'escola?
1908. Vilanova de la Barca, lo Segrià, «Anuario Riera».
Havia perdut un pèl de població. Sabem lo nom de les autoritats del moment, amb lo mossèn i lo cabo de la Guardia Civil (espanyola), que no hi faltessin pas! Un altre cafè i taverna, un altre fuster, un parell de molins d'oli, barberia, torneria, veterinari, metge... I ja hi arribava l'electricitat per a l'enllumenat públic.
%20(1).jpg)
1913. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la vila, llavors de nom obligat castellà. Crec que modernament s'hi ha conservat la barca.
.jpg)
.jpg)
1913. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Sobre 820 habitants segons cens de 1920. Se'n destaca la secla de Fontanet, que sumada a la de Torres, presenta «30 kilòmetres d'extensió, fertilisant los tèrmens d'Alcoletge, Albatàrrec, Montoliu, Sudanell i Torres de Segre».
1908. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
«El Pallaresa», de 25 de setembre (FPIEI).
La notícia en situa la festa major a l'octubre i pas per l'Assumpció. Sembla que als pobles s'hi havien estès els enlairaments de globus captius. A banda dels tradicionals cossos del corder i cucanyes.
Anys 1930. Vilanova de la Barca, lo Segrià, «Mundo Gráfico»,
Los poblets petits només sortien a la premsa quan els trasbalsava alguna desgràcia. En això, no hem avançat gaire després de cent anys: los periodistes viatgen a l'altra punta del món per explicar-nos-el, i lo nostre món més proper queda invisibilitzat. Fins que arriba alguna desgràcia.
1937. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
Paper moneda de 10 cèntims, emès durant la guerra (del segle XX).
.jpg)
.jpg)
1938. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
No cal afegir paraules a la dramàtica foto d'en Francesc Boix. La guerra s'acarnissà amb el poble, i després volgueren curar-se la consciència amb la reconstrucció de Regiones Devastadas, l'organisme (espanyol) que s'encarregà d'aixecar lo poble nou.
1944-45. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
La construcció del pont comportà la desaparició del secular pas de barca.
(enllaç).
1968. Vilanova de la Barca, lo Segrià. «Geografia de Catalunya».
Bona vista aèria de la població, en què s'aprecia el gual del Segre per on creuava l'antiga barca, substituïda pel llarg i estret pont. En primer terme, la rectilínia via del ferrocarril. Al fons, lo poble nou.
Anys 1970. Vilanova de la Barca, lo Segrià.
