Seguidors

20150813

[1125] Vall de Gerber i Coll de Bassiero

2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Mapa de la ruta, amb sortida des de la Peülla. Els més caminaires poden fer la llarga circular fins al refugi del Gerdar i retorn a la Peülla (1.920 m).
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El dia despunta pixaner i frescal: no arribem als 10º.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Les primeres ullades de sol semblen indicar que la cosa millorarà. Entre llums i ombres, contemplem l'espectacle retort de la natura en pedres i arbres.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Hem passar per l'Estanyola fumejant, i ara descobrim el Gerber de Baix. De postal.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El sender és imperdible. La natura exuberant. 
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Magne Estany de Gerber (2.170 m). Un gerber és un conjunt de gerbs, planta gramínia semblant al canyís o càrritx, antigament usat com a material per a fer sàrries, garbells i cofins. Certament, n'hem trobat durant bona part de la pujada. De la mateixa arrel tenim l'expressió malgirbat, en el sentit de malforjat o malfargat, com si a un feix d'herbota s'assemblés.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La cascada del Gerber avui baixa impetuosa per les pluges d'anit.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una petita senzilla grimpadeta i passem al següent nivell de la vall. Les vistes enrere són bucòliques de veritat.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Anem deixant ja la vegetació enrere, per entrar als dominis del circ de Gerber, que s'obre tot majestuós al nostre voltant.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Jocs de llums i ombres, cel i bromes.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Un altra empenteta amunt: els estanys Llong i Redó (2.350 m): orfebreria de la natura.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
De llacs en llacs pugem embadocats. Vista a les Agulles de Saboredo.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
L'Estany d'Illa (2.450 m), i el refugi Mataró del Gerber. Hora del vermutet.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El vent s'ha endut la nuvolada. El sol regna i encarem feliços el circ de Bassiero, banda nord o del Cap de l'Estany de Gerber.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una vista vall avall ens mostra el Pallars tot cobert de nuvolots. Ací, malgrat el solet ja ben aixecat, no ens sobra la peça d'abric...
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
...fins que el desnivell ens va acalorant. El circ de Bassiero per la banda nord del Cap de l'Estany de Gerber, perfectament arrodonit, dominat per la roca geomètrica i el crestam puntut per tots quatre costats.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La vista nord, amb les muntanyes araneses al fons, no fa mala pinta. Ens plantem al peu del coll: una costa averticalada de verd herbei i grisa roca, espectacular, sí senyor!
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Temps de silenci i sacrifici muntanyenc, que el coll puja més que dret. L'esquena corbada no menteix.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Alguns trams se'n van als 45º, increïbles. Però sense més dificultat que l'esforç necessari per guanyar-los.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Arribats al Coll de Bassiero (2.740 m), la vista s'obre al sud, al cap de la vall de Cabanes. A la dreta, l'oest, rere la cresta, ja fórem a Aigüestortes. 
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Una mica de refrigeri, el retrat amb l'estel de la llibertat, i cap avall falta gent! Ara la mateixa vista d'abans, quan pujàvem, cap al nord, cap a la Vall d'Aran, només mostra bromes i núvols amenaçadors. A veure si encara riurem!
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El desnivell del coll de Bassiero dóna enquadraments fotogràfics espectaculars. Segons el mestre Coromines, «la diftongació de -ARIUS en -iero (cf. els pallaresos Subriero, Lassiero, Musiero, Portiero) es retroba en occità i en francès i constituïa un tret diferencial de l'antic pallarès respecte del català». Pel que fa a l'arrel, preromana bascoide, va en relació al pallarès baser, basera, 'paratge encinglerat o intransitable': «mentre que el substantiu baser ha perdut la -O final i ha sonoritzat la sibilant intervocàlica, el topònim manté encara la consonant sense sonoritzar... relíquia de l'antiga pronunciació pròpia dels llenyaters i dels pastors que en els racons més apartats mantenien encara el basc quan les poblacions importants de la vall havien ja acceptat la llengua romànica». De fet, insisteix Coromines, «el Coll  de Bassiero, en el camí de València d'Àneu al Port de la Bonaigua, des d'on es veu a l'esquerra el Pui de Bassiero. Aquest és el més important i conegut: la muntanya més espadada de tot el nostre Pirineu».
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
El cel s'ha acabat encapotant i la boira comença a ajaure's sobre les crestes. Mossada ràpida i avall falta gent.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
A mitja tarda es desfà l'amenaça plujosa i les ullades de sol ens il·luminen paisatges de somni. 
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Ja tornem a ser als retorçuts dominis arboris i florals.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
La mala pata amb aquest temps ens ha vetat un bany de pel·lícula a la Cascada del Gerber. Hauríem semblat aquella dels Limones del Caribe...
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Llums de tarda esmorteïda.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Les flors ara reclamen a crits la nostra atenció.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Temps per al tastet floral del dia.
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
Retorn a la Bonaigua, amb les espectaculars paelles del port. Em repeteixo del que he escrit en alguna altra ocasió: espero que mai no s'hi faci el túnel. El valor afegit d'aquesta carretera de muntanya és impagable. 
2015. Al Coll de Bassiero per la Vall de Gerber (el Pallars).
De l'antic port se'n deia també de Pedres Blanques. Ara som al país del vacum. A veure si encara no podrem entrar al cotxe...