[973] Andorra, retrats del temps de la picor

1889. Andorra la Vella, «La Hormiga de Oro» (BDH).
Unes de les primeres fotografies de l'Andorra de cap al final del segle XIX. Esplèndides sens dubte: l'Andorra idíl·lica i perduda entre Pirineus. 

1889. Andorra la Vella, «La Hormiga de Oro».
Detall de la fotografia, en què s'aprecien els límits del poble; del campanar civil de la Casa de les Valls al campanar religiós de Sant Esteve, arrecerada dalt del turó sobre la Valira.

1889. Ordino, «La Hormiga de Oro» (BDH).
El poblet al peu de la fornida església parroquial.

1889. Ordino, «La Hormiga de Oro».
Detalls de les cases del poble, en què destaques les velles palleres sota teulada.

1889. Andorra, «La Hormiga de Oro» (BDH).
Un padrí andorrà, potser el Cinto o el Sisquet...

1889. Andorra, «La Hormiga de Oro» (BDH).
Atenció al barret i la bata, potser tradicionals aleshores.

1889. Les Escaldes, «La Hormiga de Oro» (BDH).
El vell poble a l'entrada de l'engorjat de la Valira. 

1889. Les Escaldes, «La Hormiga de Oro».
La Valira en primer terme, amb els arbres arrenglerats, no sabria apreciar si abans o després de trobar-se amb l'altra Valira.

1889. Llorts, «La Hormiga de Oro» (BDH).
El petit poblet de la parròquia d'Ordino.

1889. Llorts, «La Hormiga de Oro».
Detall de la Valira, molt plena d'aigua, amb els marges arbrats.

1889. Sant Joan de Canillo, «La Hormiga de Oro» (BDH).
La preciosa ermita de Sant Joan, quan hi passaven ben pocs carros per davant.

1889. Sant Joan de Canillo, «La Hormiga de Oro».
Detall de l'ermita damunt la penya. Un grup de gent davant la posada (no n'estic segur) que hi hagué al davant.

[902] Pirinenques, 1964

[972] Nostàlgia de l'Alcoletge dels 80, més

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Vista del pobles des de sobre del camí de la Nora. Al peu del tossal, el nucli primitiu d'Alcoletge, agombolat al voltant del turó del castell per carrers costeruts. Després vindrien, com a carrers principals des dels segles XVIII-XIX: el carrer Major i la resta d'eixamples: cap a la Plaça, cap al carrer de les Eres (Nta. Sra. del Carme), cap als carrers de les Basses, Bovera i Bona, cap al carrer Paral·lel i cap a l'Arrabal (Miralbò). 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Vista de la nova cantonada de Cal Mo. El vell edifici històric del carrer Major, antic convent, havia estat enderrocat, però encara no s'hi havia fet el nou bloc que ara hi ha. Fins llavors, el carrer de les Eres s'acabava a Ca la Maria del Micaló (versió nom de la mare), o a Cal Josep del Soleràs (versió nom del pare). Al solà de la casa dels meus pares, la padrina hi tenia la roba estesa, i el meu germà havia deixat el camió de farina a l'ombra de Cal Mo. 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

L'església neoclàssica és del segle XVIII, potser sobre alguna capella primitiva. Després de la Guerra de Successió, l'antic règim borbònic imposà una pau obligada, mancada de llibertats i de respecte a l'autogovern i la llengua dels catalans, però que al capdavall comportà una recuperació econòmica i demogràfica després de segles de setges i guerres.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Detall del carrer de les Eres, amb el molí de farina als primers magatzems de la cooperativa. Al nostre carrer, ja hi havia l'edifici nou de Cal Farré, i el magatzem de Cal Micaló, però sense l'habitatge que s'hi faria als anys 90 al damunt.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Darrere el carrer de les Eres, encara no existia el nou carrer, continuació del Paral·lel. Només el transformador i la caseta de Telefònica. L'hort de padrí Josep era encara un hort amb munts de llenya, sense la casa de mon germà, dels anys 90. L'era de Cal Micaló encara funcionava com a granja, amb la bassa dels purins al darrere. Més ençà, la casa i la granja de Cal Jaumetó, quan encara hi vivien i hi treballaven.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Les antigues eres de ventar i batre ja havien desaparegut. En el seu lloc, coberts, magatzems i granges, símbols dels temps canviants de la nova estructura agrària familiar, llavors ja assentada de manera definitiva.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Carrers ara desconeguts: els darreres del carrer Paral·lel, el carrer Pompeu Fabra i l'Avinguda Lluís Companys, que per davant de Cal Canyada s'acabava a la cruïlla de Can Torra. Si hi anaves a la tarda a l'hora de munyir, et deixaven tastar la llet recent munyida. Després els camins dels Alamús i d'Artesa, amb la piscina de Cal Joan de la Ventureta al començament. Quant cops n'havíem saltat la paret per banyar-nos-hi!

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Detall del campanar i de l'església, de la placeta de Cal Quadrat carrer Major avall i de l'antiga plaça de l'Ajuntament, amb la bàscula i la font, i el vell edifici de Casa de la Vila.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Els darreres de l'església encara per urbanitzar. Davant l'Ajuntament, la casa cantonera més guapa del poble: Cal Marxant. Les seues blanquilles eren famoses pels bancs de 7 escalerons que s'havien de fer anar per collir-les. Feien unes colles de 15 i 20 collidors, 10 hores al dia. Però que bé que ens anaven els calerons als jovent que hi anàvem al jornal! Tot i que una (petita) part se n'anaven de dret al Big-Ben el següent cap de setmana.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Davant de Cal Fusteret, que era un cafè i cinema de programa doble, encara hi havia un parell d'arbres. A l'estiu, hi havia les tauletes i s'hi podia fer el vermut a l'ombra. Al carrer Nou, encara s'aprecia el lateral de l'altre cafè i cinema del poble: Cal Cugota o, popularment, Cuota, llavors encara en funcionament també. Al fons de tot, a la placeta, només asfaltada, de davant de Cal Roc i Cal Jaumebò, el cotxe de línia esperava l'hora de tornar cap a Lleida, que eren les 3 de la tarda. Com que arribava cap a quarts d'una o la una, això vol dir que la foto aèria es féu a ple sol de migdia.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

De l'Ajuntament per avall, l'antic carrer de l'Arrabal (Miralbò) que s'acabava davant el descampat de sota de les escoles. Llavors s'hi acabava de fer un gran bloc de pisos, que prefigurava el futur creixement urbanístic de la vila. Sobre el qual crec modestament que caldria reflexionar per evitar d'entrepussar per segona vegada a la mateixa pedra.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Darrere el carrer Miralbò, encara poques cases i moltes granges. Per allà retombàvem darrere la fusteria del Paquito, per darrere de Cal Pagano, i vinga! bici amunt i bici avall. Al camí de l'era de Cal Roc, ja hi havia la gran casa de tres pisos dita Villa Germanes Pirla, segons que indicaven unes grans lletres a la cantonada, del maño d'Osso de Cinca, que tornaria a jubilar-s'hi al principi dels anys 90. Al seu darrere, la piscina de Cal Roc encara no hi era.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Quants records! Segur que se m'han oblidat molts noms i les anècdotes foren inacabables. Si algun alcoletgenc-a d'aquells anys me les vol refrescar, estaré i estarem tots encantats d'escoltar-vos. Una abraçada als vells amics i amigues que llegeixin aquestes ratlles. Aquest és el meu petit present als recentment celebrats 50 anys dels nascuts al 1964. Quin any tan guapo, oi?

[971] Nostàlgia de l'Alcoletge dels 80

[971] Nostàlgia de l'Alcoletge dels 80

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
El poble de la meua infància, que vàrem recórrer pels quatre costats, a peu i en bici, mentre jugàvem i ens fèiem grans. Als anys 80 ja era un jovenot crescudet... pels estàndards actuals. 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Passada una generació i la bombolla immobiliària, gairebé és tot un altre poble ja, per a bé i per a mal. 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Al peu del tossal, que l'amaga de la vista de Lleida, i de cara a solana cap a la Plana d'Urgell. Les antigues eres llavors ja desfigurades per magatzems i coberts. Els estralls del monocultiu de la fruita.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

En aquells anys, el poble devia tindre cap als 1500 habitants o encara no, és a dir, la meitat d'habitants que ara. Les adossades encara s'havien d'inventar, la casa de la vila encara era en l'edifici vell, i la plaça de la font, sencera... i amb la font.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
La part final de l'antic carrer de les Eres, ja canviat dels temps de la infància, amb el cobert de Cal Micaló ja construït, amb l'edifici de Cal Tonet nou amb la farmàcia, i amb la nova casa del Cal Mo. Al camí del cementiri i de la Nora, cap rotonda ni cap bloc de pisos.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
El poble s'acabava als peus dels tossals, sense urbanitzar. El de damunt del poble, el Tossal dels Morts, de 239 m. i on hi hagué l'antiga torre de guaita o petit castell; el de damunt del camp de futbol, el de les Forques (236 m), i el del camí de Miralbò o Tossal de l'Agustinet (237 m). La cantonada de Cala Pilara era l'acabament del poble, tot i que llavors ja era transitadet perquè baixàvem a la gasolinera pel trencant de la dreta del camí de Lleida.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

El camp de futbol i els vells dipòsits, excavats a pic i pala al tossal durant la postguerra. També s'hi veu el nou dipòsit dels anys 70s, llavors descobert. Les noves escoles, llavors ja ampliades un cop des que s'hi van traslladar des de les antigues dependències de casa de la vila dels anys 50 i 60. Quan sortíem d'escola, baixàvem pel descampat fent l'avió amb la bata, entràvem pel darrere de la botiga de Cala Pera, i sortíem al carrer de l'Arrabal, que en dèiem en castellà. Els arbres del pati, al costat de la tanca, els vam plantar poc abans de Setmana Santa, cap a finals 70, i aquelles vacances els vam anar a regar cada dia un parell de voluntaris, sempre els mateixos. Aquell fou el col·le de la Senyoreta Pilar i de la Senyoreta Melé, del Senyor Lluís, del Senyor Daniel i del Senyor Manuel. Llavors els mestres eren anomenats senyors i les mestres, senyoretes.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Darrere els dipòsits, les excavacions de la gravera. Del poliesportiu i les piscines, ni tan sols un projecte. Ja teníem el Racó d'en Pep! A l'edifici de grans finestrals de les escoles, que era el parvulari, a la banda esquerra a dalt hi havia el menjador, i a la dreta, l'aula de Pretecnologia (o treballs manuals). L'Educació Física (aleshores gimnàssia), al camp de futbol.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
La que anomenàvem la móvila rodona, o sigui la bòbila, que llavors ja no ho era. A l'esquerra, la torre del Muntanyola i al fons la Plana de l'Urgell. El Camí del Pla Negret, arribant al polígon, hi havia la torre del Lorente, on anàvem a pescar amb bicicleta. 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
L'església al carrer Major, i darrere el Carrer de les Eres, popularment de la Comparativa, després rebatejat com a Nostra Senyora del Carme.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

L'entrada del poble per l'anomenada Carrerada, actualment Avinguda de Catalunya.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Detall de la cooperativa agrícola. Llavors també relativament nova, ja que l'antiga era al capdavall del Carrer de les Eres, on encara hi resten els magatzems.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
La part de dalt de la carrerada, llavors poc construïda, només amb Cal Pubilleta, l'edifici sindical d'habitatges i quatre cases més a l'altre costat de Cal Doble. 

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Ja hi havia fet el xalet nou a l'era del Sastre, amb piscina i tot!

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
L'era de ca l'Espill ja tenia el cobert nou a l'entrada, però encara s'hi veia el vell maset. Fins allà pujava la processó del Viacrucis de divendres sant, ara convertida en l'edifici dit secretament de la plaça de toros.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
El camí de Lleida, poc construït, al peu del tossal argilós tot rascat per tal de fabricar totxos a l'altra bòvila, quadrada per oposició a l'altra, de la qual se'n veu un trosset a la dreta.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.

El camí de la Bovera, de Bell-lloc, dels Alamús, d'Artesa... havien estat territoris d'exploració entre trossos, fasseres, eres, granges, alguna piscina... dels xiquets i xiquetes. Al carrer dels darreres, ja hi havia la nova centraleta de Telefònica, que ens permeté de tindre a les cases telèfons amb rosca giratòria i de sis números, llavors no calia afegir-hi el 973. 

[772] Sometent republicà d'Alcoletge