 |
| 1931. Alcoletge, 31 de maig (ANC). Carta del Sometent local al President Macià. Segell del sometent armat local, amb la llegenda: PAU, PAU I SEMPRE PAU, amb grafia prefabriana del segle XIX (època en què es degué fer el segell). La història d'aquesta institució de defensa ha anat patint daltabaixos cíclicament, amb prohibicions i restauracions contínues al llarg de les diferents èpoques. Els mandataris, un cop aconseguits llurs objectius amb l'ajut dels sometents, tendien a dissoldre'ls per por que en un o altre moment es tornessin contra ells. L'any 1931, i a pesar de les mostres incondicionals d'adhesió, foren suprimits per la II República, però restablerts quan se'ls necessità a partir de la revolta feixista del 1936. Encara que els dissolguessin, com que de fet continuaven armats i sovint allunyats en molts pobles i viles dels centres efectius del poder polític, continuaven la seua tasca i funcions, aparellades gairebé sempre a la defensa dels interessos conservadors i caciquils locals. Amb el triomf dels feixistes espanyols, els sometents tornaren a ésser prohibits, però l'autarquia franquista els hagué de rehabilitar de seguida en moltes localitats, l'any 1945, amb la finalitat principal de controlar els moviments dels maquis. L'any 1978 foren finalment dissolts pel Senat espanyol, i els seus més de quatre mil individus, acomiadats de ses tasques. Actualment, en molts pobles les patrulles de vigilància agràries, en defensa de les propietats dels pagesos esbarriades pels termes, en reclamen una reinstauració oficial. |
 |
| 1931. Alcoletge, 31 de maig (ANC). Carta del Sometent local al President Macià. Carta al nou President català arran de la victòria electoral republicana del 14 de maig de 1931. Al cap de quinze dies, sembla que els poders fàctics i cacics locals ja no veieren altra solució que donar suport al nou règim republicà. Així doncs, el «cabo de distrito» redacta aquesta carta d'adhesió, en castellà, i la signa Jaime Solé. |
 |
| 1931. Alcoletge, 31 de maig (ANC). Carta del Sometent local al President Macià. «...hemos acordado por unanimidad con el mayor entusiasmo adherirse al nuevo régimen del actual gobierno de la República, al que estamos dispuestos a actuar en todo momento y a favor del mismo y a cumplimentar con la mayor puntualiadad y acierto todas cuantas órdenes y disposiciones se reciban de V.E. y demás autoridades competentes...» |
 |
| 1932. Alcoletge, la carrerada (ANC). Esplèndida i històrica fotografia de l'entrada de la vila, a l'encreuament de la carretera de Balaguer, punt km. 5,25. Sembla que dos operaris prenen mides i apunts al peu de l'anomenada popularment per tothom carrerada, però batejada per algun ajuntament com a Avinguda de Catalunya. Una carrerada de camí de terra, de la qual jo no en tinc pas memòria. Sempre la recordo ja urbanitzada i àmplia, potser ja a finals dels anys 1970, amb trànsit de motocultors i tractors, sense adossades ni cotxes aparcats a banda i banda. |
 |
| 1932. Alcoletge, la carrerada. Només una pleta i un mas s'aprecien en direcció al poble, que es troba encarat a l'Urgell, d'esquena a Lleida, al peu del Tossal ara anomenat dels Morts, amb tota una museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil. O perquè al peu del Tossal, no gaire lluny de l'església, dalt de tot de la carrerada, hi hagué el primer cementiri municipal. |
 |
| 1932. Alcoletge, la carrerada. En aquells anys encara s'apreciava dalt del Tossal el petit castell d'Alcoletge, segurament una mena de torre quadrangular d'origen aràbic, com la de Moredilla. Sembla que el recinte estava protegit per una tanca. Arribada la guerra, per la seua alçada i proximitat al riu, es convertí en un niu de metralladores republicanes atrinxerades, davant per davant de les forces franquistes que havien arribat al Segre. Això motivà l'evacuació de la població civil cap al rerepaís, o sigui, cap a l'Urgell. Els de Cal Micaló, segons que m'explica la meua mare Maria, van anar a parar amb els carros carregats de matalassos i altres estris que van poder embotir, a Vilanova de Bellpuig, on hi residiren fins al final de la guerra. |
 |
| 1932. Alcoletge, la carrerada. La carrerada del poble, un cop creuada la carretera de Balaguer, continuava cap a la partida de Granyena, a l'horta lleidatana. Allà, s'hi celebrava l'aplec de setembre, una romeria de tota la població cap a missa i, esclar, berenar a l'ermita de l'horta, en acció de gràcies per la collita ja recollida. |
