 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). Els esbossos de la carretera, que s'acabarà al 1918, d'amplada de carro, amb els pedrissos laterals de protecció rústecs i irregulars. Crec haver llegit en algun lloc que pel congost no hi hagué antigament cap camí de bast o ferradura, i que l'única comunicació cap a Benasc es feia per camins que pujaven i baixaven per la serra. Eduard Royo i Crespo va ser vicari i coadjutor de la parròquia de Santa Madrona a Barcelona a partir de 1916 i, aproximadament durant 10 anys, va tenir el càrrec de comissari d'entrades de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Després es va retirar com a capellà de les religioses del Monestir de Santa Maria de Valldonzella a Sant Gervasi. Va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya l’1 d’agost de 1916, on s'interessà per les seccions de Folklore, Història i Arqueologia. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). Un tros del congost, amb l'Éssera a baix de tot, i la carretera en construcció, amb els pedrissos ja ben escairats. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). La boca sud del túnel que hi ha al congost. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). Els formidables murs de contenció en plena gorja de l'Éssera. Damunt del camí, les runes i pedruscalls dels treballs, probablement sovint a pic i pala, per rascar la paret i obrir via. Al fons, l'altra entrada del túnel, la boca nord, amb el riu a la dreta. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). La gorja immaculada i salvatge de l'Éssera. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). Un altre tram amb un impressionant mur de pedra, construït sobre fonaments a la mateixa roca de l'engorjat. Damunt del camí, les runes de l'excavació de la paret de roca. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). Imatge de la palanca o pontet que travessava de la colònia al poble de Seira, al fons. |
 |
1845. El Ru (Vall de Benasc, la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'abadia de San Beturian («abadiado de San Victoriano») constituïa una nullius dioceseos, expressió llatina que s'emprava per indicar que no pertanyia a cap diòcesi. Segons el dret canònic es tractava de territoris eclesiàstics que no obeïen cap bisbat, sinó que per ells mateixos en constituïen un, amb poders similars als d'un bisbe, amb dret a conferir ministeri sacerdotal i la crisma. El territori del monestir de Sant Beturian s'estenia fins al Ru. Llavors hi havia 8 cases, potser una quarantena de persones, «y buenas aguas potables». Directes dels cims pirinencs!
|
 |
| 1918. Congost del Ru (Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Arnau Izard i Llonch (1897-1993), (MDC-AFCEC). Imatge de la sortida del congost, quan s'obre aigües avall cap a Seira. |
 |
| 1918. Congost del Ru (Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Arnau Izard i Llonch (1897-1993), (MDC-AFCEC). La carretera ja acabada feia un parell d'anys, a la zona anomenada del Ventanal, passat ja Seira, a l'entrada sud del congost. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). L'esglésieta romànica del Ru. |
 |
| Anys 1911-1917. Congost del Ru (la Ribagorça). Foto: Eduard Royo i Crespo, (MDC-AFCEC). El pla del Ru, abans que l'Éssera entri al congost. La vista és cap al nord, on destaquen els pics del Gallinero i del Cibollés, al fons de la vall, on presidiran les futures pistes d'esquí de Cerler cap a sa cara nord. |
