Seguidors

20151222

[1256] Amunt per la Ribera Alta

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Amunt per la Ribera Alta, o avall, segons com ens ho vulguem mirar. El plànol de la Sèquia Reial de Cavanilles és gairebé un mapa invertit: la zona dalt, on trobem el curs del Xúquer en direcció oest, hauria d'anar girada aprox. així:
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Podem fixar-nos en la rosa dels vents per buscar el nord geogràfic. El riu Xúquer té aquesta direcció nord-est i al capdamunt hi hauria l'Albufera, prop de la qual desemboca, una mica més avall del seu límit meridional, al costat de Cullera.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Escriu l'il·lustrat Cavanilles sobre Algemesí: «usan mucho en estar tierra del agua de nieve, poderoso preservativo contra las enfermedades que mas o menos reynan en verano y otoño».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Algemesí, a més de l'arròs, «a estas [riquezas] se añaden otras que produce la huerta... Se cultivan también las zanahorias, que sirven de alimento a los caballos, pesando algunas hasta diez libras». Déu-n'hi-doret!

Ara bé, les avingudes i rovinades hi feien maleses de les seues: «El Xúcar, engrosado con los ríos de Escalona, Sellent y Albaida, como tambien el río Juanes, conocido con el nombre de Rambla de Algemesí, disminuyen no pocas veces los frutos de estas tierras  por las furiosas avenidas que inundan campos y habitaciones», com la de 29 i 30 de setembre de 1791, «llegando el agua entre Algemesí i Alcira casi hasta cubrir las moreras».  

«El canal subterráneo o cano de Algemesí está antes de entrar la Rambla en el Xúcar. Viene la acequia del Rey con dirección de sur a norte, y antes de llegar a dicha Rambla, baxan las aguas y se esconden por espacio de 150 varas, que es lo ancho de la Rambla, para subir luego a igual altura, continuar a descubierto su carrera, y fertilizar las huertas de Algemesí».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de Guadassuar, i del cultiu de la seda: «Si la cosecha de seda, muy considerable en Guadasuar, no se corresponde a la cantidad de la hoja de las moreras, ni al número de gusanos que alimentan, es por las humedades que producen los arroces, y porque emplean pocos brazos en beneficiarla».

L'Alcúdia, terme d'«inmenso secano», no cultiva l'arròs. Ara bé, «pero muchos de sus habitantes, dominados por la pasión común, salen a satisfacerla en los términos comarcanos». Cavanilles i sa croada antiarròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'antiga Alzira, una illa entre el gran meandre del Xúquer, i els dos ponts a costat i costat per saltar-lo. Més avall, un altre antic meandre, ja endreçat. S'observa també l'aleshores dit Río de los Ojos, dit ara Riu Verd. La immensa teranyina de ramals i de ponts, que marcaven la mobilitat per entremig d'aquest laberint d'aigües.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En el seu recorregut cap a Alberic, al sud, l'autor continua cap a Montortal, Massalavés i Benimuslem, pobles arrossers. Cita la dita popular valenciana: «Si vols viure poc i fer-te ric, vés-te'n a Alberic; si en vols més, a Massalavés». A prop d'aquesta, hi ha «el río de los Ojos, el qual se forma de las aguas que bocas ocultas se escapan de la acequia del Rey».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Alberic, antiga capital de la baronia durant l'Antic Règim, d'on l'autor en destaca l'excessiu entollament del sòl per causa de les irrigacions de l'arròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En alguns camps, els propietaris volen fer-hi dos collites l'any: «En Alberic se ve aquella repentina mudanza de trigos en arroces. Un particular de la población, en el corto espacio de 24 horas plantó arroces de un pie de altura... donde el dia anterior flotaban las espigas de trigo».

L'antic poble d'Alcocer, que tenia església i tot feia tot just 14 anys en el moment de la redacció de l'obra. Però «estaba siempre expuesto a inundaciones: padecían los vecinos repetidas pérdidas sin escarmentar, caían edificios, quedaban cosechas sin desamparar sus hogares. Llegó en fin el término fatal, acabando con el pueblo las aguas de Sellent, Albaida y Xúquer, y hoy día son campos cultivados lo que poco ha fueron edificios». I s'expliquen com dos avingudes del riu Albaida al Pla de Paixarella van canviar l'una el paisatge, i com l'altra el restituí.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La sèquia reial, que surt per l'esquerra del Xúquer a Antella. Per la dreta, el Sellent, amb l'aqüeducte amb què el travessa la sèquia de Castelló, mentre que en paral·lel la de Carcaixent el supera per sota, amb un sifó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
De camí cap a Antella, se'ns deixa anotat que Gavarda és «un lugar infeliz de 22 vecinos». Un cop a Antella, «muy cerca del pueblo se ve la presa y principio de la Acequia del Rey, que como dixe le bebe al Xucar sus caudales», el riu més cabalós del País Valencià. 

«Para dar riego a muchos pueblos», el rei Jaume I el Conqueridor «determinó hacer la presa que atraviesa obliquamente el cauce del río... Forma ésta un murallón enorme, reforzado hacia la parte oriental con emparrillados rellenos de cantería en cuesta muy suave hacia el cauce del río. Hay en dicha presa cinco portillos con tablones levadizos, por donde sigue el río quando las agua son inútiles en la Ribera. Para este fin se construyó sobre el principio de la acequia un sólido edificio, dentro del qaul hay tres compuertas».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquia reial en el tram anterior a Algemesí, just fins al sifó o canyó, construït amb els mitjans escassos del segle XIII.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció del canal i de la ruta que té. Més enllà d'Antella, la ubèrrima Vall Farta, o vall de Càrcer. Allà tingué l'autor un ensurt en sa salut: «Apenas entré en el valle por el mes de Junio, y empecé a respirar aquel aire infecto, sentí un dolor inmenso de cabeza, con otras señales de terciana... y al llegar la noche... me hallé sumamente desazonado. Tomé entonces una fuerte dosis de excelente quina, que destruyó el veneno, y así pude continuar mi expedición».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquies de Castelló i Carcaixent. Aquesta té trams soterrats. Aquella per travessar el riu Sellent té un aqüeducte sobre arcs, que pateixen per causa de les avingudes «temibles... del río Sellent, que en 1791 arruinó parte de los arcos».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Antella, naixement de la sèquia reial.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la laberíntica, inextricable xarxa de regs i braçals, i ponts, sense els quals el laberint esdevindria presó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.