 |
|
L'exèrcit gavatxo, al servei de la República Catalana de Pau Claris, assetja les tropes ocupants espanyoles, aquarterades a Balaguer. Els espanyols havies ocupat Lleida, Balaguer i Agramunt al 1644. Philippe de La Mothe-Houdancourt, cap de les tropes franceses, va acabar essent rellevat cal capdavant de l'exèrcit, substituït per Henri Harcourt de Lorena, el qual de seguida va actuar per sorprendre les tropes espanyoles a Sant Llorenç de Montgai, al juny de 1645, on s'hi capturà el general Francisco de Orozco i cinc terços d'infanteria, mentre que el virrei espanyol a Catalunya es recloïa a Balaguer amb 3.000 homes.
El setge començaria a l'agost i s'acabaria a mitjan octubre, amb l'ocupació de la plaça balaguerina per part de les nostres tropes aliades. S'escriu a la Viquipèdia que malgrat que els ocupants espanyols van intentar pactar la capitulació de la plaça i tindre pas lliure fins a Tarragona, el Comte d'Harcourt no ho va acceptar i finalment les tropes espanyoles van haver de marxar cap a Fuenterrabia, seguint un itinerari Catalunya-Rosselló-Languedoc-Guyena-Béarn. Aquest itinerari s'havia de fer en poc més de 2 mesos. L'objectiu d'aquest itinerari per França era que el nombre de desercions a l'exèrcit fos el màxim d'elevat. Les tropes italianes especialment eren molt propenses a desertar quan passaven per França.
|
 |
|
El teatre d'operacions del setge de Balaguer al llarg del Segre, amb el Montsec de decorat. L'antiga capital del Comtat d'Urgell sota setge francocatalà per alliberar-la de l'ocupació espanyola.
|
 |
|
Balaguer amb el camp de l'exèrcit espanyol que l'ocupava dalt del planell d'Almatà, darrere del Sant Crist. A l'esquerra el riu de Farfanya, amb el Castelló ja ocupat per l'exèrcit francès amb 2.000 homes i 4oo cavalls. Damunt de Balaguer, un gran molí de vent fortificat, i la vila de Gerb riu amunt, ací dita de Montoliu, abans de Llorenç (Sant Llorenç de Montgai), teatre d'operacions de la batalla de 1644.
|
 |
|
La silueta murallada de Castelló de Farfanya, prou fidel a la realitat, amb les torres de la muralla que tanquen cap a dalt el castell.
|
 |
| Corbins del segle XVII, guardià de l'aiguabarreig de la Ribagorçana. |
 |
| Detall del Montsec d'Ares, des de Castelló de Farfanya fins a Corbins, a la Noguera Ribagorçana. El camí vers ponent queda ben marcat per una corrua d'arbres, que el devien fer més suportable durant les seques jornades estiuenques. |
 |
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Detall del Segre a Camarasa, amb el pont de barques instal·lat per l'exèrcit assetjant, una mica més amunt que el vell pont de pedra medieval. A la vila, s'hi veu la muralla des del poble, amb l'església, fins dalt al castell, i un incipient barri extramurs.
|
 |
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Detall de la vila de Camarasa. Just a la corba del gran meandre de sota, un casino o hostal, i un castell enrunat a l'antic camí de Balaguer.
|
 |
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
La petita vila de Llorenç, quatre cases al costat del riu i sense el pantà del segle XX. Destaquen els camps de conreu de la cubeta del Segre en aquesta part fins baix a Gerb. Cavaller de Beaulieu. |
 |
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica),
Cavaller de Beaulieu.
Gerb, inconfusible i protegida dalt del turó, ací anomenada Montoliu. S'aprecia el magne molí de vent i hostal fortificat de què disposava Balaguer dalt de tot del pla al camí de Castelló: la torre de Noguers.
|
