 |
|
La fortificada ciutat de Balaguer, amb els enormes baluards moderns que la protegien per ponent. També el cap del pont, amb el convent dels dominics predicadors (citat com d'Agustins al mapa) havia estat parapetat rere un formidable bastió. S'hi veuen fidelment les tres parts de la ciutat: al nord, l'Almatà amb el Sant Crist; al centre, el castell Formós, davant per davant del pont medieval sobre el Segre. S'hi marquen els camins que hi pujaven. Al sud, la ciutat al costat del riu, sota Santa Maria, amb el camí de Lleida. Una quarta secció, la de fora el pont, amb les hortes i el camí de Tàrrega, Cervera i Barcelona.
|
 |
|
El plànol de la ciutat és marcat amb puntets, que simulen les cases. Els carrers hi són massa rectilinis, però l'espai en blanc, sense punts o edificacions, no pot ser altre que la gran Plaça del Mercadal balaguerina.
|
 |
|
El camí de Cervera, entre hortes regades per rierols, passa per sota del Castell de la Ràpita, antiga torre de guaita andalusina. Als plans de cap a Vallfogona, escaramusses entre la cavalleria espanyola i la francocatalana.
|
 |
|
L'exèrcit francès ha interceptat un carregament de provisions de l'exèrcit espanyol. Se n'apropien del carros, dels muls carregats, dels tocinos i tot que portaven cap a Balaguer, i que l'artista no es descuidà de representar. En primer terme, el soldat que porta la ullera de llarga vista amb què els generalassos observaven les operacions des de la distància.
|
 |
|
Detall d'un arcabusser, típic soldat d'infanteria de l'època. Des del tossal més proper, els oficials juguen i mouen les peces del teatre d'operacions a vida o mort. A cavall, tot orgullós, el general Henri de Lorena, comte d'Harcourt, virrei del regne de França a Catalunya entre el 1645-47, que dirigí aquell setge de Balaguer.
|
 |
|
La llegenda del mapa diu: «Terme, où estoit le Quartier General de Mr. le Comte de Harcourt», la qual cosa sembla indicar que es torbava acampat al costat de Térmens, on s'hi estirà un pont de barques sobre el Segre. S'hi detalla amb tota claredat la disposició dels quarters d'infanteria cavalleria.
|
 |
|
Detalls dels pobles de Térmens i Menàrguens, entre els quals hi hagué el campament de l'exèrcit francès. En tractar-se d'un mapa d'ús militar, les representacions dels pobles són bastant ajustades a la realitat. Térmens era un llogaret amb poques cases al voltant de l'església i una simple tanca de protecció que tenia una alta torre de guàrdia sobre el pla. En canvi, Menàrguens es trobava agombolada al costat de l'església, amb el castell de quatre torres -sembla- ben aturonat.
|
 |
|
El setge de Balaguer tingué lloc sota el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol, que llavors feia un parell d'anys que havia accedit al tron francès. El setge començà el 3 de juliol i acabà el 20 d'octubre.
|
 |
|
El mapa de la Governació de Balaguer que acompanya el plànol bèl·lic.
|
 |
|
De Lleida a Balaguer, els castells més destacats. Alguns topònims apareixen un poc desfigurats, com N.S. de les Sogues o Alcoletge, fruit de la mala interpretació dels noms per part dels copistes, sovint agafats d'altres mapes.
|
 |
|
La ciutat de Lleida, ben representada, amb la ciutat a peu de riu i la Seu Vella a dalt.
|
 |
|
Detall de la part oriental de la Governació, cap als rius Sió i Bregós (ara dit Llobregós).
|
 |
|
Balaguer.
|
