 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). Vista d'ocell d'aquest poble de les Garrigues, on s'observa bé l'antiga vileta o vila closa, al costat de l'esbalç, i l'eixample a l'altra banda, per avall a la vall. |
 |
1845. Els Torms (les Garrigues).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A més de sis hores de carro de la capital lleidatana es trobava el poblet fa més de cent cinquanta anys. O no en fa tants: després de la guerra encara hi havia qui feia aquest trajecte. «Situado en una cuesta en medio de 2 pequeños arroyos que corren al Norte i al Sur del pueblo». Fins a Barcelona, 29 hores. A l'estiu, el clima és «más fresco que en los otros pueblos de la comarca».
A mitjan segle XIX, s'hi comptaven 40 cases, incloses l'ajuntament, amb una presó que hi havia, i l'escola de nens: «escuela de primeras letras asistida por unos 15 niños y dotado el maestro en 350 reales de los fondos municipales». Un souet normalet, però de ben segur complementat pels ous, capons i garrafetes d'oli de les famílies. En destaca també l'església de Sant Joan Baptista, «junto a la cual está el cementerio que forma parte de la población», en una època en que a gairebé totes les viles i ciutats se n'imposava el trasllat als afores, fet que deixà obertes les placetes davant les esglésies. «Para el abasto del vecindario hay una balsa inmediata al pueblo hacia el Sur, y un pozo abundante a 1/2 cuarto de hora en la parte opuesta... le bañan dos arroyuelos que se unen a 1/2 cuarto de hora del pueblo, y continuan con dirección al Este hasta desaguar en el Segre, poco más abajo de Torres». Què en direm del terme? Doncs que «es todo secano, escepto algunas huertas que se riegan con las aguas que proceden del valle del Salt, y en su mayor parte es de mala calidad, bastante quebrado y plantado en gran proporción, de viñedo, olivar, almendros e higueras, con algunos nogales y moreras en los valles». Caça de moltes perdius i conills, «y pocas liebres». Això sí, «2 molinos aceiteros» i també forn de pa. Llavors se n'anaven cap als 350 habitants. Al cens del 2005 no arribaven a 200. |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). Detall del nucli medieval, agombolat dalt del turó al voltant de l'església.Explica l'Enciclopedia que: «el poble dels Torms es troba a 476 m d’altitud, a l’esquerra de la Vall Major, dalt d’un tossal. A mig vessant del nucli antic, d’origen medieval, hi ha la plaça Major, la casa del comú i l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra barroca del segle XVII amb portalada ricament esculpida i campanar vuitavat de tres cossos, acabat en cúpula. Domina el nucli un barri mig derruït, i a la part baixa del tossal hi ha les escoles, fetes durant la Primera Guerra Mundial per la Mancomunitat de Catalunya (1916), i un modern Gran Casal, conjunt que evoca el Liceu de Lleida (1913) sota la inspiració del pedagog lleidatà Frederic Godàs. Al nucli antic també es conserven part de l’antiga muralla defensiva i el portal d’accés del final del segle XIX. D’altra banda, a la casa anomenada “Cal Batlle vell” es conserven restes àrabs del segle XII. Al terme municipal han aparegut restes de tombes àrabs». S'hi diu que al 1647 als Torms s'hi va allotjar un destacament de tropes gavatxes, aleshores aliades de la República Catalana durant la Guerra dels Segadors. Cosa que no devia d'impedir alguns batejos no desitjats. A moltes de les cases s'assignava una habitació per a la soldadesca, la requisamenta general de queviures degué ésser pa de cada dia per als llogarencs, i la situació insostenible per setmanes. Gran ironia d'una guerra que començà contra els excessos de les tropes espanyoles del Comte-Duc d'Olivares a Catalunya. |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). |
 |
| 2002. Els Torms, a vista d'ocell (Diari Segre). |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). Una altra preciosa vista d'ocell amb sol de mitja tarda. El poble sempre ha estat orgullós de la seua escola: «El dilluns 10 de maig de 1918 s'inaugurava l'escola dels Torms. Els alumnes i el mestre Joan Benet i Petit havien guanyat el primer premi d'un concurs de redacció escolar celebrat a Lleida. El premi consistia en la construcció d'una escola nova. L'escola va ésser, doncs, una de les quatre que, a manera d'experiència pilot, la Mancomunitat de Catalunya havia establert segons les directrius pedagògiques més avançades de l'època. Els Torms va acollir una comitiva encapçalada pel director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, el senyor Eugeni d'Ors, acompanyat per Alexandre Gali, el diputat Alferd Pereña, l'arquitecte Adolf Florensa (difusor de les corrents noucentistes) i de Valeri Serra Boldú, que glossà l'efemèride a La Veu de Catalunya» (Ramon Serentill Massip). Un premi monumental per a un concurs de redacció. No sé si ara es construiríem gaires escoles! |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). El nucli antic tenia l'església en una banda. Des del tossal, els nous carrers, a partir del segle XVII i sobretot amb la posada en cultiu de l'arbequina, van créixer cap a la vall. |
 |
| 2002. Els Torms (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). Les dades històriques de la població, una tinença del monestir de Poblet, com bona part de la Vall Major. |
