[1054] Tarragona, 1634

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Una preciosa vista d'ocell de la ciutat de Tarragona en ple segle XVII. Malgrat que la Corona d'Aragó continuava essent un estat independent, era l'època del sotmetiment del país a la monarquia absoluta i a la tirania del valido reial, Comte-Duc d'Olivares, que poc després provocaria la nostra revolta nacional de 1640, dita dels Segadors. La representació topogràfica del Camp de Tarragona és bastant acurada, mentre que la de la ciutat (em pareix) més genèrica i poc detallada. 

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Vista completa del Camp de Tarragona des del mar cap a muntanya.
El Memorial d'Olivares, aprovat pel rei castellà l'any 1625, establia la reforma de la monarquia hispànica amb fortes tendències centralitzadores i absolutistes. Després de gairebé 400 anys, bona part del que s'hi proposava, els diversos territoris dels Països Catalans ho hem viscut en carns pròpies per obra i gràcia de la dreta feixista espanyola (l'única que tenen) del segle XXI:

« La vostra majestat ha de considerar que l'afer més important de la seva monarquia és que esdevingui en realitat i veritablement rei d'Espanya. Vull dir amb això, senyor, que no us acontenteu de ser rei de Portugal, d'Aragó, de València i comte de Barcelona, sinó que treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l'estil i a les lleis de Castella, de manera que ja no hi hagi cap diferència, perquè si obteniu aquest resultat sereu el príncep més poderós del món.

Aquest afer no es pot posar a punt en un temps limitat, ni és tampoc un projecte que es pugui descobrir a qualsevol, encara que sigui íntim, perquè cal actuar sense avisar. La vostra majestat pot emprendre ella mateixa el projecte, però cal que primerament tingui la bondat de llegir les breus advertències que us faig. En primer lloc, he de justificar la meva apreciació. Que la vostra majestat no dubti que jo desitjo que aconduïu els vostres diversos regnes a l'estat més segur i al bé i a l'expansió de la religió cristiana, ja que sé que la present divisió i multiplicitat de lleis i furs afebleix el poder de la vostra majestat i l'entrebanca en la realització d'aquest objectiu tan just i gloriós. (...) 

Hi ha tres camins que l'ocasió us prepara per tal d'assolir els vostres fins: encara que siguin camins molt diferents, la vostra majestat podrà arribar a unir-los, i, sense que se sàpiga, aquests tres mitjans s'ajudaran l'un a l'altre. El primer, senyor, que és el més difícil de seguir, però també el més segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavorís els súbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessin a viure a Castella i s'hi casessin: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, oblidin els seus orígens... 

El segon mitjà seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran exèrcit, així com mariners i soldats entre les gents sense treball, condueixi els regnes a tractar de llur reunificació per via de negociació, unint la força i l'astúcia: la força hi farà molt, però, sense que es vegi gaire, cal mostra-la com per casualitat. 

La tercera via, que seria una via sense prèvia justificació, però la més eficaç, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la força militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s'hagués escollit com a terreny d'experiència: caldria actuar de forma que s'aixequés un gran tumult popular, i amb aquest pretext començar la repressió, i a fi de portar la calma i evitar que recomencin els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta. Després procediríem de la mateixa manera a tots els altres regnes... 

Els altres afers dels vostres regnes, senyor, es redueixen a tenir cura de la justícia, bona administració i capteniment dels vassalls sota la permanent dependència de la vostra majestat. Cal fer executar sense rèpliques les ordres de vostra majestat en els seus regnes i vetllar per tal que no hi hagi cap dispensa de càstig per als desobedients, de manera que la lliçó pugui servir als mateixos que l'apliquen» (www.histocat.cat).

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La costa tarragonina entre el Cap de Salou i la punta del Miracle, amb el rerepaís de la Canonja i Constantí fins als Pallaresos, entre altres llogarets, amb el Francolí que baixa tot dret des de les serres de la Conca de Barberà.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La punta de la Falconera, al cap de Salou, amb la torre de guàrdia que hi havia, amb la Cala Morisca a una banda i la punta de la Sella a l'altra. El nucli de la Pineda, tan cobejat per tindre-hi un apartament en els nostres dies, llavors només era un llogaret de pescadors.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
De la Pineda fins al port de Tarragona, que ara té a tocar, calia caminar un bon tros, i la platja era verge. Tarragona no passava del Xerallo, el barri mariner de la ciutat, confinada a la banda esquerra del Francolí. La Canonja i altres llogarets eren ben bé als afores. El detall del mapa, dibuixa bé els boscos de pi mediterrani que poblaven la zona, enlloc dels polígons industrials actuals. Hi veiem el despoblat de Mongons, al marge dret del Francolí, a tocar del polígon industrial de Camp Clar, on encara s'hi veuen les runes del castell i església medievals.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La Serra de Prades i el Coll de Lilla, a la de Miramar, presideixen la plana tarragonina. Constantí no feia en aquells temps gens ni mica patir, enmig de camps i boscos. La població, com a antesala de la capital, sofrí diversos atacs de totes bandes durant la Guerra dels Segadors, en què església i castell medievals foren destruïts.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
El Camp de Tarragona era de veritat un camp, una horta immensa, en part repoblada i treballada pels emigrants del Pallars.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Detall de la ciutat tarragonina dins les muralles, de les quals se'n dibuixen les torres al llarg del perímetre. Se'n destaca el campanar de la catedral, i a la dreta, extramurs, al següent tossalet en direcció nord, la Torre dels Escipions romana.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
El port, amb el moll, ple de vaixells i de barques de pescadors. Fora murs, un creixent barri de pescadors en direcció a la punta del Miracle, avui zona turística de platja.

1634. Tarragona, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La mar Mediterrània de la Costa Daurada, amb una galió a tot velam.

[967] L'Alacant de Teixeira,1634