1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana» (BDH). Carrer de l'Espaseria des de la Plaça del Comerç amb vista a la torre del costat mar de Santa Maria del Mar. Una vista de què encara podem gaudir avui. «La Catedral del Mar, situada al barri de la Ribera, fou construïda del 1329 al 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig; tanmateix, cal recordar que la torre-campanar de ponent del carrer dels Sombrerers data del 1486. En les obres participà tot el poble, especialment els mercaders, i els famosos bastaixos de la Ribera. Els murs laterals i la façana quedaren enllestits al 1360. L’any 1379 a punt d’acabar-se el quart tram de les voltes s’incendià la bastida i les pedres patiren importants danys. El 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d’agost de l’any següent ja s’hi celebrà l’eucaristia. Per tant, es construí (exceptuant-ne les torres-campanars) en cinquanta cinc anys». |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall del campanar de la torre de llevant de Santa Maria del Mar.
«El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les pedres. N’era bisbe de Barcelona el patriarca Sapera (Francesc Climent) el qual participà descalç en una processó de penitència en la que hi havia 30.000 persones, 10.000 joves flagel·lants. L’acabà, doncs, Pere Oliva; però la torre de llevant no es coronà fins al 1902. Des de 1674 havia servit de torre del rellotge. Aquesta torre està un xic decantada (no aplomada). hi ha una desviació de 10 cm. Ben bé podríem qualificar-la com la torre de Pisa de Barcelona, però és molt segura i sembla que ja no s’inclina més. Sembla també succeeix igualment amb el campanar de Santa Àgata» (textos adaptats de Els campanars i llurs campanes de Santa Maria del Mar de Barcelona). |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall del Carrer dels Comtes de Barcelona, al costat de la catedral.
«Durant la Guerra de Successió, l’Honorata no només marcava les hores sinó que va repicar repetides vegades alertant els defensors de la ciutat. Tothom sabia a quina plaça havia d’anar, i allà es trobava amb els seus companys d’ofici que es reunien al voltant de la bandera gremial i corrien a defensar el seu pany de muralla. Aquesta institució, el sometent, tenia orígens medievals i havia estat dissenyada com a cos d’autodefensa ciutadana contra els invasors, responent a l’alarma d’un toc especial de campana: el toc de sometent.
Perduda ja la guerra, quan la ciutat intentava aixecar-se sobre ses runes, la ciutat sotmesa demana permís al Borbó ocupant per restaurar la campana, però el Consell Reial el denegà perquè considerà que habiendo sido esta campana la que tocó los movimientos de las sediciones, y por otros motivos que Su Majestad ha tenido presentes ha de ser destruïda.
Així doncs, va ser al 1717 quan el Consell Reial descobreix que aquella campana havia servit per cridar els barcelonins a la defensa de la ciutat, tocant a sometent, i havia esdevingut un símbol de la resistència davant l'invasor. Per tant, atenent al dret de campana que permetia fondre les campanes enemigues per fer-ne canons des del segle XVI, l’Honorata fou trossejada al mateix campanar davant la indignació dels barcelonins, el dia 16 de març de 1718, i de la fosa se’n va fer uns canons que van posar-se a la Ciutadella, apuntant a la ciutat oprimida, la mateixa ciutat abans lliure que aquell bronze havia aixecat en armes amb el seu toc a sometent» (textos adaptats de La campana Honorata).
|
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
La Baixada de Santa Clara des del Carrer de la Freneria. «La freneria era un ofici especialitzat en la confecció de productes del parament militar, concretament el dels cavallers. Aquest nom deriva dels frens; els instruments de ferro que es lliguen a les regnes i que es col·loquen a la boca dels cavalls. L’enfortiment del poder comtal i la revolució comercial dels darrers segles medievals expliquen l’aparició d’activitats d’aquest tipus. La freneria era un ofici clarament orientat al consum de la noblesa, que vivia entorn de la cort comtal de la plaça del Rei. Aquest estament social requeria articles de fusta, armadures, armes, objectes per a la cavalleria... i els artesans de l’entorn els proporcionaven» (QR Gòtic). |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
La base del campanar de la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei, que féu funcions de capella reial per al Palau Reial Major.
|
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall del campanar octogonal del segle XIV, que culmina amb altres vuit frontons triangulars que li donen l'aparença d'una corona reial.
|
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall de la corona del campanar de Santa Àgata.
|
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
L'actual edifici conserva la portalada, però la façana presenta nombroses intervencions neogòtiques de Joan Rubió cap al 1920. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
El mateix racó en una fotografia de finals del segle XIX. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Carrer de les Tres Voltes, a tocar de la Plaça de l'Oli, on en efecte hi havia tres arcades. |
1909. BCN gòtica,
Enderroc de les Tres Voltes, dibuix de D. Baixeras (MHC), a causa de la construcció de la Via Laietana, que s'emportà un tros d'història viva de la ciutat. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall del campanar per sobre dels terrats. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall de la porxada d'entrada a l'antic Carrer de la Glòria. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana».
Detall de la Torres de les Hores de la Catedral. |
1874. BCN gòtica, «La Ilustración Española y Americana», núm. 41, 8 de novembre. Dibuixos: Antoni Rigalt. |