 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Festes religioses i cultura popular. Els anys 70s marcaran la inflexió cap a unes festivitats viscudes cada cop més com a esbarjo que no pas com a festes de guardar.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els homenatges als jubilats es generalitzen arreu i el Carnestoltes començà a guanyar la partida al franquisme espanyolista.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Cafès plens de taules de jugadors de cartes, futbol de diumenge la tarda, cinema de programa doble... foren l'avorrit oci del tardofranquisme.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
De tant en tant, alguna celebrada novetat, com el grup musical dels Tartanys, al més pur estil dels Beatles.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
S'inicià la renovació cultural local amb la creació de noves associacions, que foren les capdavanteres a impulsar la cultura popular i catalana durant la transició que s'aproximava.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La inauguració del Museu Arqueològic i la creació de l'Associació Cultural La Femosa marquen l'entrada de la vila en una nova etapa cultural, la de l'últim quart del segle XX.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Josep Iglésias del Marquet, el gran poeta artesenc de la poesia visual, que visqué i treballà fora vila.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Jordi Oró, el Raimon de Ponent, per la característica veu que l'assemblava al cantant de Xàtiva. Una gran aportació musical lleidatana a la Nova Cançó per la força de les lletres en defensa de la pagesia i del camp.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
