 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Malgrat que durant la dita segona postguerra, la dels anys 1960-70s, continués l'asfixiant repressió espanyolista, la societat catalana viurà el començament d'una remuntada social i econòmica, que també es farà notar gradualment en els petits pobles rurals lleidatans, S'havia arribat a la màxima pressió demogràfica per causa de l'abandó dels pobles i l'emigració cap a les ciutats, i començava una gradual recuperació.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El poder franquista espanyol impulsarà els plans del Desarrollismo, arrecerat en la favorable conjuntura internacional d'una Europa que deixa enrere definitivament la guerra mundial. A pesar de la dictadura, la nostra gent sabé aprofitar-se'n i donar empenta a una recuperació econòmica basada en l'estalvi i l'esforç personal i familiar de sol a sol.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els pobles encara s'assemblen als de la primera postguerra. Els canvis urbanístics, la mecanització del camp, són lents. Però una nova mentalitat de futur i progrés s'apodera de la societat catalana, resignada a veure morir el dictador espanyol al llit, però pacient de saber que arribarà l'hora del traspàs.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Un fill del poble, en Casimir Sangenís i Corrià, de família terratinent, esdevingué la màxima personalitat local d'aquells anys, en ésser col·locat com a alcalde franquista de Lleida. L'ajuntament artesenc «acuerda felicitarle y desearle los máximos aciertos en su difícil tarea de gobierno, facultando a la vez, al Sr, Alcalde para que en nombre de esta Corporación visite personalmente al Señor Sangenís y le tramite este acuerdo».
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Per sota de la dictadura espanyola, la vida simple i senzilla de la gent continua: noves noces, nous fills, noves famílies. El pas ininterromput del temps va renovant i acreixent les cases.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Malgrat les mancances de l'època, la vida quotidiana dels anys 1960-70s es desprèn del tuf de pobresa extrema dels primers anys de després de la guerra. Sense cap alegria econòmica, però ja sense passar ganar ni témer per la supervivència.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les primeres lletres de crèdit permeten a les famílies renovar les llars o mecanitzar les tasques agrícoles.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
A mesura que entrem en aquestes dècades, l'arribada dels conreus de fruiters obren el camí als pobles lleidatans de fer el salt d'una agricultura de subsistència a una altra de mercat, en què els exigus guanys econòmics permetran a les famílies les primeres teles, bufets, sofàs o fins i tot cotxes, i a les viles de disposar d'enllumenat nou, clavegueram complet o carrers ben encimentats sense fang.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
