 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El servei militar obligatori per als nois fou un altre dels efectius mecanismes d'adoctrinament espanyolista i franquistoide del jovent català durant la postguerra. Les cartes dels mossos cridats a files, amb petites fotos vestits de soldadets, eren un valuós tresor per a les enamorades xicotes que deixaven al poble.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Amb la llengua i la cultura catalanes sota persecució i repressió fou difícil durant la primera postguerra de construir cap mena de referent cultural propi, més enllà dels imposats pel règim, basats en la religiositat oficial imposada: processons, viacrucis, santes missions, rosaris, i tota mena de parafarnàlia nacionalcatolicista.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Malgrat tots els malgrats de l'època, i com que la vida continua sent vida, les generacions del moment vivien amb la mateixa humana passió els moments de diversió al futbol o al cinema.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Sota de qualsevol circumstància, fins i tot de les més adverses, els pobles que són rics i vius i que tenen arrels mil·lenàries, sempre troben la manera d'expressar-se, ni que sigui per mitjà dels mateixos (pobres) mecanismes de la cultura oficial. Perquè al capdavall, la realitat és tossuda, per més que des del poder dictatorial es volgués pintar tothora de rojigualda.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Imatges del Grup de Dansaires Joventut, on una part del jovent artesenc de començament dels anys 1950, cresqué en l'esperit associatiu i de servei a la comunitat.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Per primera vegada des de la desfeta de la guerra, el poble es tornava a organitzar per crear manifestacions artístiques, més enllà de la subsistència de cada dia, i es reprenia la participació del jovent en la vida cultural local, interrompuda per la guerra i la repressió.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El Grup Teatral Quadre Escènic, sota la direcció del Salvador Jové i l'Eloi Oró, fou l'altra gran aportació cultural d'aquella dècada. Tot i que les obres eren obligatòriament en castellà, la fonètica delatava la imposició lingüística a cada frase dita a l'escenari. Dansaires i actors van aconseguir de renovar l'(asfixiant) ambient cultural local de la postguerra i foren la llavor de l'esclat d'iniciatives culturals de la dècada dels 1960s.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La Festa Major, amb els vermuts i les sessions de ball amb grans orquestres, foren el gran clàssic de la festa i la xerinola als pobles del país durant aquells ominosos temps sota la dictadura espanyola.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Detall del programa de la Festa Major del 1952: la «Solemne Misa» no hi podia faltar.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
En els petits pobles de la plana lleidatana, el pas a través de la dècada dels 1950s començà a deixar enrere la ferum de mort i venjança sanguinària dels primers anys de postguerra, i a mirar de viure cap al futur més que no pas del pes del passat.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Malgrat les grans dificultats per tirar endavant que hi havia a totes les cases, les noies procuraven cosir-se vestits nous per sortir a passejar els diumenges a la tarda...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...mentre els nois provaven d'aprofitar les poques oportunitats de festejar que oferien els costums controlats del moment.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
