 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Bona part del ritme quotidià de la vida rural en els petits pobles de Ponent vingué marcat per l'extrema i persistent religiositat oficial: misses, processos, benediccions, batejos, noces, comunions, confirmacions, enterraments... Hi havia una celebració religiosa per a cada època de la vida personal... |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...i de la vida col·lectiva: Quaresma, Setmana Santa, Tots Sants, Advent, Nadal, patrons i verges locals, etc. Sense oblidar que «tres días hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el día de la Ascensión». |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'Església catòlica oficial fou un dels pilars mestres dels franquisme. Proporcionà al règim, des del dictador fins a les autoritats locals col·laboracionistes, tot un cerimonial ritual d'aparença majestuosa i divina al servei del control social i l'adoctrinament espanyolistes. |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Aliens a la manipulació oficial, la canalla celebrava la Primera Comunió amb l'habitual il·lusió infantil per l'estrena d'aquells traje o d'aquell preciós vestit blanc, i l'emoció de veure's retratats per en Garsaball en aquells típics recordatoris. La llengua del país, tossuda i ben arrelada, hi treia el nas de tant en tant. |
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
