1845. Alins, La Vallferrera, el Pallars.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
Més de 33 hores de carro per arribar al cap del Pirineu des de Lleida i gairebé 50 (més de dos dies!) des de BCN. Bon clima «aunque por ser muy frío suelen desarrollarse algunas pulmonías y fiebres». Amb 31 cases, 185 habitants, posada i escola amb 50 nens, del poble i dels pobles dels voltants: ja els voldrien avui! Actualment el poble té una vuitantena de veïns censats, això sí, sense comptar els turistes. El riu naix a «5 horas de distancia» i el poble era a peu del camí reial «que desde el interior del país conduce a Francia por el puerto de Aren, y a Andorra por el de Tor».
A mitjan segle XIX, encara hi subsistien un parell de fargues de ferro, «que se proveen del mineral conducido al término de Ainet de Vallferrera, en cuya elaboración y acopio de materiales se emplea considerable número de personas, siendo el hierro que resulta muy estimado por su escelente calidad». |
