 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Caminada matinal per tal de conèixer les parets dels Collegats des de dalt, tot visitant el mil·lenari monestir de Sant Pere de les Maleses, al barranc de Sant Pere. A la Font de la Figuereta, inici de la ruta, monument en homenatge als raiers. Després de cinc horetes de passeig xino-xano, hi tornarem per abeurar-nos a la font i dinar a les ombrívoles taules de pícnic. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Per pujar dalt dels Collegats, cal recular una mica i pujar pel camí que porta als peus dels Rocs d'en Queralt i després fins al barranc de Sant Pere. Ha plogut aquesta nit i a tot arreu raja l'aigua. El camí el trobareu sempre molt ben marcat. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Les sorprenents formes rocoses, com aquesta rudimentària damme coiffée es combinen amb les torres i cables d'alta tensió que trobarem al llarg del camí, testimoni de l'explotació elèctrica de les aigües del Pirineu, un dels espolis més grans i indignes de la riquesa d'una terra perpretats al llarg del segle XX, i que encara persevera. Per què els beneficis d'un bé públic com és l'aigua no han de ser també públics. De la Canadenca al franquista Joan March, de Fecsa, Enher a Endesa, qui s'ha enriquit amb l'aigua de la terra? Doncs, mireu-ne els accionistes i membres dels consells d'administració... |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Aufranys i voltors ens acompanyen durant tot el matí des de les altures. Ara tenim davant per davant les espectaculars Moles del Pessó, conegudes per ses vies d'escalada. Arribem al Barranc de Sant Pere, antic pas de ferradura entre els dos Pallars històrics, prou dificultós, com l'epítet de les Maleses prou bé testimonia. Aquest caminoi fou usat durant segles, fins que al segle XVII va anar quedant arraconat. Però no fou fins a mitjan segle XIX que la Casa Bringuer, de la Pobla de Segur obtingué permís per a obrir un pas pel congost, amb el consegüent benefici que obtindria de l'explotació del dret de pas. A l'extrem meridional del congost es bastí la Barraqueta, o Hostal del Pas, on es feia el cobrament del peatge. Aquest lloc actualment queda al costat de llevant de la boca sud del túnel de Sant Pere al peu de la carretera vella. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
El barranc és tancat, esponerós, imponent. Es comprèn que se l'anomenés de les Maleses. Les parets ragen d'aigua ací i allà, com si ploressin. La dificultat d'accés, l'exuberant natura i tots els sorolls del bosc ens fan creure que aquest racó perdut del món fou un lloc de pau, meditació i espiritualitat. Al contrari, fou un sender molt transitat per baixar de la muntanya fins a Gerri de la Sal. Per aquest motiu, monjos i caminaries hi tenien parada i fonda en un petit monestir benedictí. La llegenda assegura que els monjos aprofitaven l'estada dels viatgers per robar-los i, si convenia, fins i tot occir-los i enterrar-los dins el bosc frondós. Coneguda la llegenda, és ben probable que el pas per aquest petit congost es fes, sens dubte, a bon ritme i poca broma. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Creuem el rierol, que baixa fortet, per atansar-nos a la bauma on s'edificà el vell monestir. Les runes de l'edifici romànic construït sota la gran roca jauen deixades ara de la mà de Déu, que segles enrere cantaren i glorificaren. La bauma natural els feia de paret interior i probablement era un bon regulador de temperatura. Diu el web de Monestirs de Catalunya:El primer esment que hom ha trobat d'aquest lloc és de l'any 868, quan aquesta casa i les seves propietats foren donades a Sant Vicenç d'Oveix pel seu abat, Atili. En aquell moment el monestir estava dedicat a Sant Andreu. Les donacions diverses efectuades tant per particulars com pels governants que es van trobant durant el segle X demostren la vitalitat del lloc... Aquella vitalitat es va fer evident també amb el nomenament de l’abat Isarn com marmessor del comte Borrell I de Pallars, ja anteriorment, aquest i la seva esposa Ermengarda havien efectuat una important donació a favor del monestir. Durant el segle XI (possiblement abans) el monestir de Sant Andreu, que ja no depenia d’Oveix, va passar a estar dedicat a Sant Pere, a més va vincular-se al proper monestir de Santa Maria de Gerri, perdent la condició d’abadia i esdevenint un important priorat d’aquell monestir. Va continuar la seva existència fins que el 1592 fou secularitzat esdevenint una simple església. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Al llarg de la bauma, hi degué haver les diferents cel·les i dependències monacals, i al fons, d'esquena a l'est, el petit absis central encara aguanta el pes dels anys. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Detall de l'absis i d'un pany de paret que l'heura s'ha apropiat. Un agredolç sentiment d'enyorança del temps passat i de basarda de l'oblit del temps futur s'apodera del visitant silenciós, com si el vell cenobi fos metàfora de la nostra pròpia condició. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
El fort contrast de llum i ombra d'aquesta hora del matí encara fa més dur el contrast entre l'enrunament de les pedres en la foscor de la bauma i la lluentor de fulles i plantes a la llum del sol. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Retornem al rierol i entre la inacabable simfonia musical de l'aigua fem parada d'esmorzar. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Natura en estat verge al barranc de Sant Pere. Trobem les corones de rei, que només floreixen, això sí de manera espectacular, un cop a la vida i moren. |
 |
2014. Sant Pere de les Maleses, el Pallars.
Magnífic barranc de Sant Pere, ara també aprofitat per a pràctiques de barranquisme. Esperem que amb prou respecte pel medi. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Travessem altre cop el rierol i ara enfilem ja cap a Collegats. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
La zona es va cremar ja fa uns anys i ara la verdor ja rebrota. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
La Noguera Pallaresa als peus, avui tota rovinosa per causa de la pluja d'anit. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Enfilem amunt guanyant altre cop alçada cap a la Cova del Serpent. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
És un dels bocins més senderistes: les ziga-zagues ens porten al peu de la paret de roca per on transcorre el caminoi. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
La Cova del Serpent té una fondària d'una dotzena de metres. Sempre fa basarda d'entrar-hi i més sabent que, segons la llegenda, s'hi amagava una gran serpota que es menjava a qui gosava destorbar-la. Ningú ho sabia del cert, perquè els qui la veien acabaven a la panxa de la serp. Però un monjo espavilat de Sant Pere de les Maleses va prendre un ruc amb les sàrries carregades de ganivets ben esmolats, i quan la maligna serp se l'hagué empassat, s'obrí en mil bocins. Al sostre de la cova, hi ha un llarg reguerol de cap a cap: és la marca gravada del cos de la serpota. Si no us ho creieu, aneu-hi a veure-ho. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Arribem al canvi de carena. Les torres elèctriques s'hi afileren per travessar-la.
|
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
La baixada cap a la carretera és pronunciada i amb una espectacular panoràmica cap a l'Argenteria, al nord.
|
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
S'observa a la perfecció el congost que forma la Noguera Pallaresa. Un cop baix només ens resta retornar cap a la Font de la Figuereta per la vella carretera. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Encara s'hi poden veure els vells pedrissos del costat de la carretera, molt més senyorials que les actuals tanques metàl·liques de protecció. Passejar sense trànsit rodat sempre fa una sensació estranya, com si alguna desgràcia o cataclisme hagués ocorregut...
|
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
Però permet gaudir de la immensitat de les parets, dels conglomerats rocosos, de la força de la Pallaresa, de l'entrada del barranc de l'Infern... Probablement com els primers traginers del camí de ferradura. |
 |
2014. Els Collegats, el Pallars.
La ruta dels Collegats a peu per dalt i per baix.
|
