 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Els temes de la sanefa exterior representen la cosmologia o visió que del món tenia l'home baixmedieval. Són construïts de manera simètrica, a partir de la figura central de l'any (ANNUS), dibuixat com un home vell i barbut amb la roda del temps i un estri de treball a les mans, a la manera dels reis (que solien servar un escut i un bastó de comandament). La representació del cicle de l'any és un tema ja sovintejat en l'antiguitat clàssica. Al llarg de la tira superior de nou quadres o vinyetes, aquesta figura s'acompanya de les representacions de les estacions (dues a cada costat), de dues referències a personatges bíblics de l'Antic Testament (una a cada costat), i dos dels rius del Paradís (un a cada extrem, i suposadament els altres dos en els angles inferiors, perduts). |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de la figura barbuda i bonhomiosa, de particulars bigotis. L'estri que serva s'assembla a un rampill, eina que consisteix en un pal que fa de mànec amb un travesser amb pues en un extrem, i que per a arreplegar herba o palla o gratar la terra. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del Geó o Geon, un dels quatre rius del Paradís, col·locats en cercles dins els quadres dels angles de la sanefa exterior. La figura sosté una àmfora a la mà dreta de la qual brolla el corrent d'aigua, molt ben representat a base de tires fosques i clares alternades. Sembla que la postura amb la cama allargada coberta d'una mena de tovallola vulgui significar un bany a les aigües. Es dóna per cert que els altres tres angles mostraven els altres tres rius: Pisó o Pison, Tigris i Eufrates. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del tors i de la jove fesomia de la figura, envoltada de plantes, en senyal de fertilitat. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. La figura de Samsó amb la mandíbula d'ase, un dels atributs amb què solia ésser representat, en referència a un episodi biogràfic. L'heroi bíblic, enemistat amb els filisteus (que havien arribat al punt de cremar viva la seua dona), va carregar contra ells amb una mandíbula d'ase que va trobar a terra i en va matar un miler. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de Samsó amb la mandíbula d'ase en una mà i potser les cordes trencades en l'altra. Segons el text bíblic, quan els filisteus reclamaren als jueus que Samsó els fos lliurat, aquest hauria sigut entregat lligat amb cordes, que l'heroi forçut va trencar per arremetre contra el poble filisteu. També s'aprecia la llarga cabellera d'aquest jutge d'Israel, que Dalila, una seua amistançada, li tallarà en un acte de traïció a favor dels filisteus i que portarà l'heroi a la presó amb els ulls abuidats. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. De manera simètrica, a la banda dreta de l'espectador, un altre personatge de l'antiga història d'Israel, el petit David, amb un garrot amb què matà lleons i tigres, com el que té agafat de la mà. Els quadres sovint presenten detalls de fons que, a més d'omplir la buidor i acompanyar la figura, donen gran veracitat a l'escena, com ara aquesta gran planta o arbre o bé els mateixos cavallons de terra amb plantes als peus del personatge. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de David, amb el tors i les cames nues, només amb faldilleta, igual que Samsó, en clara actitud de lluita, brandant la primitiva arma. El dibuix de la fera amb les urpes ben marcades i la pell tigrada suggereix una forta lluita, com també la cara seriosa de l'heroi israelita. La presència dels dos herois bíblics en la línia del temps del Tapís voldria simbolitzar que, després de l'expulsió del Paradís, la successió de les generacions al llarg de la història continua formant part del pla únic de Déu. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. La figura de l'estiu, representat com un segador al tros, amb la dalla i les espigues segades, sobre una terra fèrtil. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de la figura de l'estiu, amb la mirada una mica torta. El mànec de la dalla, igualment tort, en una maniobra del dissenyador o de les brodadores per tal de no acabar topant amb la cama dibuixada. La pedra d'esmolar dins la bosseta de cuiro penjada a la cintura, a l'estil dels autèntics segadors. Les lletres del quadre amb el nom de l'estació de l'any i potser de l'estri o dels fruits han quedat difuminades. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. La tardor també és una estació amb figurant masculí, un pagès que amb un petit falçó cull un carroll de raïm de la parra que s'enfila fins dalt de tot. La posició de les cames dóna a la figura una gran sensació de moviment. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de l'AUTUMNUS. Amb una mà agafa el raïm i amb l'altra prepara el falçó per al tall, amb una actitud concentrada del personatge. Malgrat la simplicitat dels vestits i de les feines que fan (les més baixes dins la societat feudal), em fa l'efecte que la sanefa del coll vol transmetre un cert grau de prestigi social. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Els vents gelats fan que l'home barbut (CALEFACIENS), ben tapat de dalt a baix i asseguda a l'escó, s'hagi d'escalfar les mans i els peus nus vora el foc (IGNIS). |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del foc i de la figura en acció d'escalfar-se, amb dos peces de roba ben elaborades, estampades i acolorides per les brodaires. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. La primavera, aixada en mà, preparant la terra per a la sembra. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
La representació de les cames, amb un peu sobre l'aixada, dóna gran força expressiva i versemblança a la figura.
|
