 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
El Pantocràtor del brodat gironí. Jesucrist dins un cercle amb un versicle del capítol 1 del Gènesi, vers 3: Dixit quoque Deus: Fiat lux. Et facta est lux. Presenta una representació tradicional amb la mà dreta fent la benedicció i servant els Evangelis amb l'esquerra. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
El Totpoderós (en grec, pantocràtor) amb la inscripció REX FORTIS, que probablement s'ha d'interpretar com a valent de cor i caràcter més que no pas fort o poderós. Sempre s'ha destacat la joventut amb què l'artista anònim va fer brodar el rostre de Jesús, d'una gran bellesa i absoluta candor que enamora. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Dins el cercle de la Creació, les diferents escenes expliquen de manera molt visual i pràctica la gènesi cristiana del món, llavors tinguda per veritat absoluta. La representació s'assembla en gran manera als moderns còmics treballats amb vinyetes, i devia ésser d'una gran efectivitat entre el poble pla analfabet. Les misses eren en llatí, llengua que la gent ja no entenia, i la catequesi més aviat escassa. Les imatges escultòriques i pictòriques d'absis, portalades, capitells i tapissos, doncs, eren una necessitat peremptòria de l'Església per tal de difondre ses ensenyances. Per aquest mateix motiu, des del segle IX s'autoritzà la prèdica o sermó com a única part de la missa en llengua vulgar, i a partir dels segles XI i XII els primers gargots que es troben escrits en les llengües filles del llatí solen ésser precisament sermons, com ara les Homilies d'Organyà. Diu la sanefa:In principio creavit Deus coelum et terram (Gènesi I, 1), mare et omnia qua in eis sunt et vidit Deus cuncta que fecerat et erant valda bona (Gènesi I, 31): Al principi Déu creà cel i terra, el mar i totes les coses que s'hi troben. I Déu veié que tot el que havia creat era bo. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
La història comença entre tenebres. Abans que Déu creés el món, la fosca ho governava tot. Calia doncs començar per la creació del firmament. Fecit Deus firmamentum in medio aquarum: Déu creà el firmament al bell mig de les aigües. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
L'àngel de l'abisme i de les tenebres, amb sa torxa de foscor encesa. Tenebre erant super faciem abissi. La foscor planava sobre l'abisme. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
L'Esperit Sant, en sa tradicional forma de colom, en representació de l'alè de Déu que s'imposa sobre la foscor i la tenebra. Spiritus Dei ferebatur super aquis: L'esperit de Déu sobrevolava les aigües. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Seguint sempre amb les perfectes simetries, l'altra banda és dedicada ja a la Llum (LUX), que ara amb sa torxa encesa es prepara per il·luminar el món. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
A la fi, el firmament és creat, les aigües se separen i apareixen el Sol i la Lluna, cadascun també amb una torxa a la mà. Ubi dividat Deus aquas ab aquis i Sol et Luna: Allà on Déu separa les aigües de les aigües. Esplèndid joc de colors de l'artista i gracioses carones dels astres, home i dona, respectivament. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Déu crea els animals i les plantes i els peixos, però no troba ningú similar a ell. Adam non inveniebatur similen sibi: Adam no en troba cap d'igual a ell entre ells.
|
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Detall d'Adam, jove, nu i sol a la terra del Paradís, amb barba i cabells llargs, l'únic dempeus, el qual sembla parlar en va amb els animals de la terra que l'envolten. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Els altres animals de la Creació divina. Volatilia a coelis i Cete grandia: Els ocells del cel i grans peixos. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Detall de peixos i ocells en la Creació divina. |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
Inmisit Dominus soporem in Adam et tulit unam de cosis ejus: Déu deixà adormit profundament Adam i prengué una de les seves costelles. El nu femení, a diferència del masculí, no fou consentit per l'autoritat eclesiàstica que pagà l'obra.Déu va crear la dona a partir de la costella d'Adam perquè aquest tingués companyia al Paradís terrenal. L'artista féu mans i mànigues per tal de representar amb claredat aquesta circumstància: la dona és part de i posterior a l'home. D'aquesta cosmogonia judeocristiana a la misogínia i al menysteniment i paper secundari de la dona en la societat només hi havia un petit pas, que les religions monoteistes mediterrànies en mala hora van fer, i que han perpetuat i mantingut durant segles (bàsicament fins avui). |
 |
Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona.
A l'Arbre del Coneixement hi ha la inscripció Lignum pomiferum: Arbre pomer o fruiter. Amb tota la intenció, també es carregà sobre Eva la desobediència al Creador i l'etiqueta de criatura maligna que fa perdre el món de vista als homes. Per justificar que a l'hora de la veritat són els homes els qui perden el món de vista quan ensumen una dona. Segles i segles de la nostra història explicats, doncs, ben bé al revés. |
