 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Al Museu Capitular de la Catedral de Girona s'hi guarda un excepcional brodat de final del segle XI o començament del XII. Es tracta d'una peça primorosa de l'art tèxtil romànic, amb una gran riquesa iconogràfica sobre la creació del món i del Paradís, i una sanefa que envolta el Pantocràtor amb els elements de la natura. Per tradició se l'anomena Tapís. Una gran creació que resumeix a manera de vinyetes de còmic la Creació: el medalló central amb Jesucrist, i l'obra divina al seu costat: l'home i la dona, la llum i la tenebra, l'aigua i la terra, els animals i les plantes, els vents dels quatre punts cardinals i les manifestacions del temps, anys, mesos i dies. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del primer quadrant (superior esquerre), on s'aprecien els diferents nivells narratius del tema: el Pantocràtor, el Gènesi, la cosmologia de la baixa Edat Mitjana i el cicle de la vida al llarg de les estacions i mesos de l'any. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del segon quadrant (superior dret). El tapís ha romàs escapçat de la part dreta, sense que s'hi pugui apreciar el tema dels sis mesos restants de l'any. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del tercer quadrant (inferior esquerre). A la part inferior s'hi completa el tema amb la llegenda de la Veracreu de Santa Helena. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del quart quadrant (inferior dret). |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del vent del nord, septentrio. Els quatre vents, corresponents als quatre punts cardinals, són representats amb una certa presència clàssica, probablement d'inspiració carolíngia, amb joves figures humanes alades de peus i esquena, que sonen flautes o corns allargassats i cavalquen sobre bots o odres, i produeixen la invisible presència i xiulets dels vents, representada amb tres línies. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall de la jove figura humana alada, amb dos flautes o trompes i uns grans ullassos, de tradició romànica. La fesomia inspira bondat. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del vent de l'est. Els vents eren elemens subsolanus, sota el sol. El fons del tapís s'omple amb una figuració geomètrica repetitiva, ornada amb punxes ondulades teixides a ratlles, potser representant les muntanyes, considerades secularment l'origen primordial dels vents. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. La fesomia del vent de l'est no és gens bondadosa, ans més aviat espaordidora. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del vent del sud, auster, amb característiques similars al vent tramuntanal. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del tors nu i les cames alades. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del vent de l'oest. |
 |
| Segle XI - XII. Tapís de la Creació, Girona. Detall del bot de cuir sobre el qual s'asseuen els vents alats. En fer-hi pressió amb les cames, produeixen les brises i corrents d'aire. |
