[781] Arbeca començant el segle XX

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'església de Sant Jaume Major, segle XVII.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Gairebé tres mil habitants en començar el segle XX, que s'han recuperat durant la primera dècada de l'actual segle. Descripció del magne castell, avui desaparegut: «Per a fer-se càrrec de la importància que havia tingut aqueixa mansió senyorial, sols direm que hi havia 365 finestres i era defensat per quatre torrellons angulars i un de central, que seria la torre de l'homenatge...»

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la gent congregada per a la fotografia, com era costum novedós ara fa cent anys, i de la façana de l'església.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'encunyació de moneda, signe de la importància històrica de la vila.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Vista general de la població garriguenca a començament del segle XX.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Gravat del castell d'Arbeca, de Beaulieu, segle XVII.

1913. Arbeca, les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'església posseeix «una imatge del Sant Crist molt venerada, que segons la tradició és obra d'àngels». A més d'escoles de nens i nenes oficial i també «de caràcter particular, essent totes molt concorregudes... té posades i cafès ben condicionats e il·luminada per mitjà de l'electricitat obtinguda ab força del Canal d'Urgell que rega bona part de l'extens territori de la seva jurisdicció i és aconduïda a la vila». No hi podia faltar la menció a l'olier arbequí «de mena petita igualment que lo seu fruit molt apreciat en tots los mercats». 

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (BdC).
Una gran gernació, sobretot de canallada (tots amb gorra posada), s'ha congregat a la plaça porxada per sortir al retrato.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall de la padrina al costat de la font, amb el típic davantal i mocador del cap. Així es vestiren les padrines fins ben entrats els anys 1970s als pobles de Ponent.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall de la plaça. 
Modernament, així la descriu en Vidal Vidal (Les rutes de Ponent, IV, 1990):

Si des de la placeta de davant de l'actual ajuntament, presidida per un monòlit de pedra plantat en el centre d'un breu jardinet com a homenatge a la vellesa, adreceu les vostres passes cap a l'esquerra, ben aviat fareu cap a la plaça Major, que té for­ma allargada i porxos als dos cantons. Especialment remarcable hi és la casa Turguet, tota de pedra i amb un magnífic porxo apuntat a peu pla, que va hostatjar les dependències municipals fins a la guerra.

En aquesta típica plaça Major i en els seus entorns, se celebrava antany la concorreguda fira de Santa Caterina, cada 25 de novembre. Era especialment animada i s'hi venia de tot, des de teixits fins a mules. Era tradicional —i últimament ha estat recuperat aquest costum— de preparar uns suculents esmorzars multitudinaris, a base de llonganissa a la brasa i mongetes.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall de la canalla amb gorra i bata.

[387] Tres-centes seixanta-cinc finestres