 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Entre la vall de l'alt Cinca a L'Aínsa i Bielsa, i la vall de Benasc a l'alt Éssera, s'aixeca aquest gran i extens massís calcari, recobert de baix a dalt de pedra esberlada, de totes mides i formes imaginables i caminables, que converteix l'ascensió des de Viu en una ruta de durs tints africans més que no pas de verda senda pirinenca. Al fons, la serra Ferrera amb la Peña Montañesa, i en primer terme el barranc de Viu amb tota la capçalera i pala del Cotiella, que és la gran punxa (2912 m.) de la dreta. (cliqueu damunt les fotos per veure-les més grosses) |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). El pic del Cotiella té una característica forma triangular, tal com dibuixàvem les muntanyes de petits, i tothom a la Plana de Lleida l'ha vist més d'un cop, ja que els dies clars que veiem el Pirineu, la punxa n'és ben visible, fins i tot des de Belianes. S'observa bé el contrast entre el verd del bosc de pins i avets fins a dos mil metres o poc més, que alegra l'arrencada de l'ascensió, i els gairebé mil metres de color gris pedrot que resten per trescar. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Un cop deixem el bosc, l'ascensió es posa seriosa: tots en fila, cap aplanat, el desnivell és exigent fins a trobar la carena per on continuarem. La inacabable pedra tallada que trobarem tota la jornada ens recorda que, en llengua aragonesa, Cotiella ve de cuitiello, o sigui, de coltell, CULTELLUS, que en llatí volia dir ganivet. Era un diminutiu de CULTER, la rella de l'arada. La rojor de les galtes, el millor indicador de l'exigència d'aquesta primera pujada i de com van de justes les cames d'alguns. O potser només és el reflex de les samarretes... Més avall ho descobrireu. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Pedra, pedregar, pedreguer, pedrot, pedram, pedrissa, pedrol, pedrera, pedregada, pedralló, pedrusca, pedruscall... os pedreta! |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Pensàveu que s'havia acabat, oi? Doncs no, més pedrotes... això sí, sota un cel d'autèntic color blaucel, quan les bromes no el tapen. Comencem la sortida a la primavera i l'acabarem a l'estiu. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Trobem els mollons que ens aconduiran per la cresta cap al Cotielleta. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Una bella cresta, la veiem despuntar a la dreta, que ens deixarà als 2731 m. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Al Cotielleta, una secció del GEST belianenc fa el seu particular cim en companyia de les cabres, mentre... |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). ...la secció champions del GEST parteix a la conquesta del gegant. Els observem com a punts diminuts enmig de la majestuosa pala, que durant tot l'hivern albirem ben blanca de neu des de Lleida. Els veiem a la primera foto, cap a la dreta sota la gelera de neu, resseguint el caminet; a la segona, foto amb el zoom. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Una mica de grimpada per accedir al coll que els obrirà el cim. Si us hi fixeu bé, els veureu pujant per la paret. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Un cop al coll, al cim per la llomada per conquerir aquest portentós muntanyot. En una estrofa d'una dansa popular de llengua aragonesa del segle XVIII, dit La Pastorada de Besians, n'hi ha aquesta referència: En el alto de Cotiella yo chitau me loscuchaba y al son de lo tiroliro tol rabanyo bailava, el cocho la pecigola y lo somero cantava. (Dalt del Cotiella,/ agitat m'ho escoltava/ i al so del tiroliro/ tot lo ramat ballava,/ lo cotx la pessigava/ i lo somer cantava). |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). El Cotiella és el gran cim d'un gran massís amb moltes altres puntes. Al nord del massís, s'hi allargassa al llarg del riu Cinqueta la Vall de Gistau. Des de Plan i altres poblets, van aprofitar les muntanyes per fer-se les seues referències horàries. Tot i que, ben mirat, èpoques enrere, per a què devien voler un rellotge tan precís de les 1o fins a la 1? |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Fet el cim, tots a dinar. Els uns a dalt de tot i els altres que ens ho mirem, com si fóssim ben arrepapats al sofà davant la tele en un diumenge qualsevol de F1. Només que avui el programa és superb: la magnitud immensa d'una muntanya domada per l'esforç tenaç d'uns humans... però és que són del GEST belianenc! A continuació hi haurà les fotos del cim quan la Carme me les enviï. El Gaspar jove avui no portava la càmera, sembla que per un contratemps de bon matí amb el despertador... |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Comencem el descens, que avui hi haurà feina: més i més pedres fins a l'hora de berenar i gairebé fins a la de sopar i tot. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). No sé si us ho havíem comentat, però el camí (quin camí?) és ple de pedra, de pedres. Uns planadors ens les fan perdre de vista una estona mentre ens delecten amb ses acrobàcies pels corrents d'aire amunt i avall. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Com deia la padrina: no vols caldo, dos tasses. Ja n'estem tips avui! |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). Uns detalls florals de la jornada, per trencar la monotonia pètria. Són de la part de bosc, i la Timo ens en dirà el nom. |
 |
| 2014. Cotiella i Cotielleta (Sobrarb, Aragó). S'acaben els pedruscalls i per fi arribem al bosc del barranc de Viu. Topònim de curiosa etimologia: vol dir forca de dos punxes (d'aquelles que es feien anar per batre a l'era), i està emparentat amb topònims d'altres llengües com ara Bigorra (regió de la Gascunya occitana) o la gallega Vigo (Coromines dixit). I vet aquí un gos, vet aquí un gat, l'ascensió (i el descens) per la pedra del Cotiella, per avui, ja s'ha acabat. |
