 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Pujant al naixement del Cinca retrobarem un autèntic paradís natural: el circ de Pineta, que, perfectament dibuixat a la capçalera de la vall, conforma un seguit d'espectaculars caigudes d'aigua al llarg de més de mil metres de desnivell. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). A tots dos costats, alguns dels gegants del Pirineu, com el pic de Las Olas o l'Anyisclo, bressen aquesta vall d'origen glacial. Per trobar l'antiga glacera, cal pujar dalt de tot del Balcó, on es descobreix la plana de Marmorés o Marboré, als peus de Mont Perdut i la seua gelera, i amb el gran estany que fa de font de les aigües del riu Cinca. Fa cent anys, la gran glacera arribava encara a l'altra banda de l'esplanada, però avui s'ha retirat fins als peus del Cilindre, del Dit i del Mont Perdut. Sortida del pàrquing de Pineta, a tocar del Parador Nacional (1240 m.) i fort desnivell fins al Balcó de Pineta (2550 m.). |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Magnífic i espectacular circ de Pineta. Durant la nit ha plogut, i el dia s'aixeca clar i lluent, el verd refulgeix i les gotes d'aigua encara regalimen totes a primera hora. El riu Cinca ja és anomenat per l'emperador Cèsar en els seus escrits, amb el nom de CINGA [pronunciat Kinga]: «cum essent inter flumina duo, Sicorim et Cingam, spatio milium XXX, neutrum horum transiri poterat (De Bello Civili, I, 48.3)». A l'esquerra, la cascada principal, dita Cascada de Marboré o Cascada del Cinca. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Encara hi ha grans clapes de neu, una de les quals que ens fa perdre les fites del camí de Marboré. Aprofitem per esmorzar sota una de les cascades, un salt imponent. La neu s'escola per sota de la placa de neu gelada. Retrobem el camí, que pujarà més de 1300 m. fent les característiques i espectaculars llaçades, que a mesura que s'eleven eixamplen la grandiosa panoràmica que ofereixen. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Segons Coromines, «és Cinga [kinga] la forma originària: la dels escriptors romans, i que el canvi de -ga en -ka és degut a la influència àrab, que deixà una empremta tan fonda en la regió inferior del curs del riu, la més productiva i transitada, la de Fraga-Lleida-Mequinensa, no reconquerida fins mig segle abans de néixer Jaume I...» També cap aquells segles de reconquesta es produí el canvi del so inicial, quan s'abandonà definitivament la lectura de la C- llatina com a k- inicial i se substituí pel so de la s-. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). L'arrel del nom del riu remuntaria a èpoques molt remotes, però pot creure's que el llatí CINGERE, que volia dir cenyir, envoltar, s'hi pogué barrejar. «...els fets geogràfics del Cinca s'hi presten verament, sobretot si tenim present que els noms dels rius solen engendrar-se en les parts altes del seu curs, i es progaguen riu avall... Des de les seves deus, al peu del Mont Pedut i de l'Estany de Marboré, davallant molt a llevant fins a Bielsa, tira al sud; i passant Salinas gira de nou a ponent per La Fortunada, de manera que a Laspuña torna a estar en el mateix meridià de l'alta vall de Bielsa: un semicercle quasi complet». Per això conclou l'etimòleg: «És realment un gran cinyell blavís que enronda la gran serra de les Tres Sorores-Mont Perdut. I encara farem bé de no oblidar que els Cinca són dos: el de Bielsa i el Cinqueta, provinent de la vall de Gistau, i del massís de Posets: el qual també tomba en rodó, entre Plan i Saravillo; si ho combinàvem amb Parzán i les carenes d'Urdiceto tindríem una rodona total». En resum: el Cinca és el riu que cenyeix o envolta per l'est el gran massís del Perdut. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). La vista es va elevant sobre la vall de Pineta, de perfecta formació glacial en forma d'U excavada per la llengua de gel i roca que baixà de Marboré mils d'anys enrere. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Les llaçades del camí són d'autèntic manual, una delícia per al caminaire, encara que la bellesa no ha de fer-nos oblidar que pugen prou dretes i requereixen un notable esforç. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Arribem al començament de l'embut, ja només ens falten cap als 200 m. de desnivell, però comença a fer-se tard i a tapar-se. Sumat al cansament, el consell és tirar per avall. Així tindrem excusa per tornar-hi. Ens remullem la gola i els peus: l'aigua de neu, quina gelaor! |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). El pas per les cascades, atès que la nit passada ha plogut, avui és un pèl més complicat. La pluja de la tarda ha obert les flors dels prats. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Capelines i caputxes contra el xim-xim, que fa sortir els colors de la pedra, on hi lluiexen les vetes de marbre, material que va donar nom a l'esplanada de la glacera de Marboré o Marmorés. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Un recull floral de la jornada al Balcó de Pineta. |
 |
| 2014. Les cascades del Cinca. Balcó de Pineta (Sobrarb, Aragó). Una sargantana, o sargantilla en popular lleidatà, prenent el sol del matí. Les pedres i les aigües del Cinca, que naixen als peus dels grans gegants dels Pirineus, i que aniran a parar als canals de reg, a les sèquies (secles) i fasseres, avui preferentment goters, de les nostres comarques germanes més ponentines, per alimentar-hi préssecs i nectarines, cirerers, pomeres i perers. Un viatge de 160 km. des del llac de Marboré, el Barranc dels Xurros, i les Cascades que es precipiten des del Balcó de Pineta, fins a agermanar-se amb les aigües del Segre a l'Aiguabarreig de la Granja d'Escarp, poc abans de finir a Mequinensa. |
