Seguidors

20140619

[756] La fi de la (darrera fins ara) república catalana

1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Lluís Companys, President de Catalunya, en el moment d'entrar al nord de Catalunya (administrativament francès des de la Guerra dels Segadors) pel Pertús, rebut per l'autoritat militar francesa (Fotografies: Chauvin).
1939. Cap a l'exili. El Pertús.
La legitimitat republicana es guanyà un 14 d'abril en unes eleccions municipals. La legitimitat dels reis Borbons del segle XX i XXI arrenca de la força de les armes franquistes. El M.H. President de Catalunya, Lluís Companys, iniciant la diàspora. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Els soldats gavatxos obligaven a deixar les armes amuntegades, però a més tingueren un comportament vergonyós en escorcollar els refugiats i regirar-los les pertinences per prendre'ls les poques coses de valors que portaven. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
El cartell amb el nom afrancesat de la població catalana del Vallespir.  Les condicions climàtiques del gener i febrer del 1939 foren molt dures, i se sumaren al mal estat d'un camí majorment fet a peu.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
El govern francès va tancar la frontera davant l'allau de refugiats. Davant la pressió del contingent humà, a partir del 28 de gener va deixar passar dones i nens, el 31 va autoritzar els ferits a creuar, i finalment per a tothom. L'exèrcit republicà va rebre ordres de creuar el pas al dia 5 de febrer.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
Els franquistes espanyols van arribar a la frontera al 13 de febrer. Darrere seu, la Catalunya del sud, restava sota l'infern d'un règim feixista, amb el suport de falangistes, requetès i borbònics. 
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
L'ostentació de la victòria amb tota la parafarnàlia militar i feixistoide de part de l'exèrcit espanyol.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
La rojigualda hissada com a símbol d'ocupació del nostre país.
1939. Cap a l'exili. El Pertús (el Vallespir).
L'armament pesant requisat a la frontera.
1939. Cap a l'exili. Banyuls (el Rosselló).
La carretera de la ruta de Banyuls, com l'ànima que s'escola d'un país. 
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
La inacabable corrua de persones i vehicles: la Catalunya de la diàspora, que servà l'honor i la dignitat d'una nació mil·lenària.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
La carretera del Voló a Argelers, on els refugiats es convertirien en presoners.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Els refugiats republicans catalans, convertits en presoners de camps de concentració.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
El drama humà dels refugiats, que acabaria tancat en un camp de concentració francès a les platges nord-catalanes d'Argelers i Sant Cebrià.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
L'amuntegament a l'estació. El govern francès tractà de retornar el màxim nombre de refugiats i de seguida va negociar amb el govern franquista espanyol les condicions del retorn, sense cap garantia contra la repressió i purgues posteriors.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Dos milicians republicans en primer pla. La tristor de l'avui barrejada amb l'esperança del demà.
1939. Cap a l'exili. El Voló (el Rosselló).
Dos milicians ferits.
1939. Cap a l'exili. Sant Cebrià (el Rosselló).
Imatge del camp de refugiats instal·lat pel govern francès, però més aviat construït pels mateixos refugiats amb el que van poder trobar per arrecerar-se del fred de l'hivern. L'exili i la diàspora exteriors. La repressió i els afusellaments de matinada a casa. En paraules del president màrtir: «Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer».