 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Gairebé 18 km. sota un bon solet, que ja es pot dir d'estiu. Bufa la brisa i això alleuja la ruta, fins que el sol de migdia caurà xafogós per posar a prova la resistència dels caminaires. Procurarem de mirar sobretot cap a mar, per no haver d'ensenyar les vergonyes urbanitzades de la nostra costa. La ruta està perfectament senyalada per les marques del GR i, de manera prou generosa, pels pilons blancs del MOPU o ministerio d'obra pública del nostre benvolgut Estat veí. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Comencem matinet als afores de l'Ametlla. Deixem el port dels caleros enrere, i ens encaminem direcció sud. La llum mediterrània, sigilosament i lenta, s'anirà apoderant del paisatge. La mar avui la tindrem tota encalmada. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. A primera hora del matí, ja n'hi ha que festegen davant el blau del mar. Potser és que no se n'han anat encara a dormir... La vida antiga ha quedat reduïda a peça de jardí. Ja ho he escrit en alguna altra ocasió, i no vull semblar un vell queixós, però el turisme de masses ha estat una de les desgràcies més grans per al país durant els últims trenta anys del segle XX. Quan esdevé de masses, el turisme es converteix en plaga, especulació i destrucció de la terra. Igual que l'objectiu de la vida d'una persona no ha de ser fer-se ric a qualsevol preu, tampoc l'objectiu d'un país ha de ser augmentar el PIB per qualsevol camí. No. Les metes personals i nacionals han d'estar impregnades de valors, fins i tot d'un punt d'utopia. Perdoneu-me la ingenuïtat. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Detall de la flora costanera. Les figueres de moro florides són espectaculars. A Lleida, al terrat, no ens floreixen mai! L'abella dins la flor segueix la seua pacient tasca... |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Els garrofers ja pengen de garrofes, encara verdes, que contrasten amb el perfecte blau cel del mar. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Les últimes pinedes que resten, legalment protegides, es poden comptar amb els dits d'una mà. Per al caminaire són un regal, que en aquesta hora de mig matí, ja es comença a agrair. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Esperem que les properes generacions sàpiguen valorar com n'és d'imprescindible un entorn natural respectat per tal que una societat pugui portar una vida honesta i noble, lluny de fantasies immadures, resultats immediats, desitjos primitius i misèries humanes, que omplen anuncis, pel·lícules, part del sistema educatiu i d'alguns programes polítics. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. La bellesa del mar per als qui som de terra endins és insondable. La Mediterrània encara ens ofereix instants com aquests. Llastimosament, a l'altra banda, a la de terra, hi conviuen els racons plens de plàstics, bosses, ampolles... En alguna cala és la mateixa mar la que ens retorna les deixalles. Aquesta brutícia és la gran vergonya compartida de la mar nostra, Mare Nostrum, convertida per obra i gràcia humana en la nostra Merditerrània [sic], a la merda de la qual no hauríem pas de tancar els ulls. No puc entendre d'on surten cada any tantes banderes blaves a les platges... igual com tampoc no acabo de comprendre, en un altre ordre de coses, com els restaurants han estat i són plens, setmana rere setmana, durant els anys de la crisi econòmica... |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Ara, quan trobem un racó natural, semiverge, la comunió entre costa i aigua té l'encant de totes les sirenes del mar... Al fons, la serra de Montsià, s'erigeix en silenciós guardià i far de la plana del delta ebrenc. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Som dins el golf de Sant Jordi. Davant l'horitzó, doncs, enlloc de mar oberta hi lluquem la costa del Delta, de la banya septentrional que anomem Punta del Fangar. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. De tant en tant, encara són visibles els búnquers de la guerra civil, sortosament ara envoltats de flors. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. A una mica més de mig camí, en companyia constant del margalló i del mar blau. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Potser les restes d'un antic naufragi... |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. A punt d'acabar la nostra ruta i, de sobte, enmig d'una xafogor insuportable, un xampú ens revifa i refà, com si d'un miratge d'un oasi en ple desert es tractés. |
 |
| 2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla. Tornem a la civilització... per dir-ne d'alguna manera, de la costa feta malbé d'hotels, segones residències i urbanitzacions. No calen paraules. Nosaltres a la nostra: acabem el sender a l'Ampolla, amb final caldós de llamàntol: un complement excel·lent per a una elegant sortida. Només ens resta agafar el tren de tornada: set minuts de cavall de ferro que valen per cinc hores de caminaire! |
