1963. La Panadella, parada obligatòria en la ruta dels lleidatans a la capital. |
1963. El futbol present a tot arreu. Com ara, si fa no fa, oi? |
1963. A les cases ni tan sols es podia mirar per la pesseta: simplement encara s'havia de mirar pel forat dels dos rals! (nota per als més joves: això eren monedes) |
1963. Fer i desfer, aquest és el destí de la humanitat. Ara tornarem les Glòries (per què mai ningú en diu pel nom oficial: Plaça de les Glòries Catalanes?) al seu estat inicial de fa cinquanta anys. |
1963. Una de grossa que començava: La Cua de Palla, els clàssics de lladres i serenos americans en la llengua del país. L'atreviment de qui començaven a gosar poder! |
1963. Una altra de magna que acabava: El DCVB, gràcies al treball de F. de B. Moll, que redreçà i acabà l'arbre de Mossèn Alcover. Salut i honor! |
1963. Els primers esgargamells d'en Raimon, per molts d'anys! |
1963. Els primers esgarips de les guitarres que ho van acabar capgirant tot. |
1963. Els primers galls de veu del primer gran trobador contemporani. |
1963. Tot plegat, en un món migpartit entre bons i dolents, segons que ens deien, del qual Berlín n'esdevingué icona. |
1963. Ell tingué un somni, que va empènyer fins a fer-lo realitat. Els ciutadans de Catalunya també aquest 2014 tenim un somni compartit. Que entre tots el puguem fer realitat: sí, sí!!! |