Seguidors

20131230

[550] Remix 1963

1963.
Un altre any de la dècada prodigiosa, en castellà per obligació i sota el franquisme per la força de les armes, però amb les arrels ben clavades per aguantar sota el torb i la tempesta. 

La nostra felicitació als amics i amigues que enguany heu arribat al mig segle!
1963.
La Panadella, parada obligatòria en la ruta dels lleidatans a la capital.
1963.
El futbol present a tot arreu. Com ara, si fa no fa, oi?
1963.
A les cases ni tan sols es podia mirar per la pesseta:
simplement encara s'havia de mirar pel forat dels dos rals! (nota per als més joves: això eren monedes)
1963.
Fer i desfer, aquest és el destí de la humanitat. Ara tornarem les Glòries (per què mai ningú en diu pel nom oficial: Plaça de les Glòries Catalanes?) al seu estat inicial de fa cinquanta anys.
1963.
Una de grossa que començava: La Cua de Palla, els clàssics de lladres i serenos americans en la llengua del país. L'atreviment de qui començaven a gosar poder!
1963.
Una altra de magna que acabava: El DCVB, gràcies al treball de F. de B. Moll, que redreçà i acabà l'arbre de Mossèn Alcover.  Salut i honor!
1963.
L'any d'una obra poc celebrada, però de les que quedarà: K.L.Reich, de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, una de les més importants per al record de la barbàrie nazi, que ara alguns es posen tant sovint a la boca per descriure'ns, sense haver-se parat a mirar-se a l'espill de casa seua. Com diuen ells: siempre piensa el ladron...
1963.
Els primers esgargamells d'en Raimon, per molts d'anys!
1963.
Els primers esgarips de les guitarres que ho van acabar capgirant tot.
1963.
Els primers galls de veu del primer gran trobador contemporani.  
1963.
Tot plegat, en un món migpartit entre bons i dolents, segons que ens deien, del qual Berlín n'esdevingué icona.
1963.
Ni el qui fou berlinès per un dia ho pogué canviar. Però el miratge que generà de poder tindre algun dia un govern al servei del poble ha perdurat fins avui: continuen tenint aquesta il·lusió, ara més que mai! 
1963.
Ell tingué un somni, que va empènyer fins a fer-lo realitat. Els ciutadans de Catalunya també aquest 2014 tenim un somni compartit. Que entre tots el puguem fer realitat: sí, sí!!!