Seguidors

20131229

[549] Trinxeres de 1714, acolorides

1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Els gravats d'aquest editor foren ben apreciats a l'Europa del moment, i les reedicions nombroses, com aquesta d'acolorida, que demostren l'interès de la cort parisenca, allunyada del camp de batalla, per conèixer els detalls de l'estratègia militar.
El títol del gravat, en francès, diu: «Representations des actions les plus Considerables du Siege d'une Place. Dedié a Messire François César le Tellier, Marquis de Montmirail, de Courtenvaux, de Villequier, et de Crusy, Comte de Tonnerre, Baron d'Ansi le franc, Seigneur d'Argenteüil, et autres lieux, Capitaine Colonel des cent suise de la Garde du Corps de sa Majesté».
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
El primer dels gravats de la sèrie és dedicat a l'excavació de les trinxeres per al setge: «Ouverture de La Tranchée. 
On ouvre ordinairement la Tranchée en lieu a Couvert du Canon, la Cavalerie y aporte les facines, d'ou les travailleurs commandez par detachements les prenent avec des piquets, et outils, comme pic, proche, pesle, selon qu'il Convient par raport au terrain, pour les porter ou les ingenieurs qui sont de tranchée les Conduisent, et les placent d'alignement pour former les tranchées. ils sont soutenous par des grenadiers postez fort pres, et par des corps d'infanterie pr.repoucer les sorties. on place de la Cavalerie derriere quelque Coteau ou maison s'il y en a aportée. L'ors qu'ils se trouve quelque poste avancé gardé par des troupes on le fait attaquer brusquement, et on sen sert utilement pour faire un entrepost pour les blessez et pour les munitions de guerre. On a pris plusieurs sujets d'un des Sieges de Barcelonne, et represanté les Veues de cette place. 1732. 
Se Vend chez le S.r du change, Graveur du Roy, rüe S.t Jacques et chez l'auteur dans la même Rüe. Par son tres humble et tres Obeissant Serviteur, J. Rigaud, avec Privilege du Roy».
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
La novetat en els setges de Barcelona de la Guerra de Successió fou la innovació estratègica de l'exèrcit gavatxo d'atacar la ciutat per l'altra banda de Montjuïc, és a dir, menystenint la importància del fort i atacant directament els murs de la ciutat.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
La infanteria vigilant, preparada per defensar la soldadesca que a pic i pala va obrint el vall en ziga-zaga, considerat més apte que la línia recta per a l'acostament a les línies defensores. 
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
En un gravat propedèutic, l'escena del tragí de ferits no hi podia pas faltar.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Detall del carro dels ferits.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Ni l'escena de la represa de forces.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Ni tampoc la del descans després del dur dia de setge.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
La cavalleria a la rereguarda. 
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
I la infanteria amb l'arcabús al coll.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
L'escena lateral esquerra és dedicada a la presa d'un convent extramurs. En el gravat s'observen soldats amb xamberga roja i altres amb xamberga blava. 
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Detall de l'assalt al convent extramurs.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
L'escena de la banda dreta és dedicada a la cavalleria, que roman parapetada a l'espera dels esdeveniments. Entre tants homes i bèsties, us imagineu com havia d'ésser imprescindible una bona logística de proveïments?
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Detall del mas, certament imponent, d'algun terratinent de la plana barcelonina.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Els trons i branques necessaris per assegurar les parets de la trinxera, i els operaris col·locant la palissada. 
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Les trinxeres, a pic i pala.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
I  treballant sota el foc enemic, el nostre.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
El gravat demostra com una bona organització del treball era imprescindible.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
La torre de Sant Joan, un bon punt de la defensa catalana.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Per la situació en el gravat, podria tractar-se de la punxa gòtica de l'església de Santa Caterina, condemnada a esglesicidi per la ciutat al segle següent.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Montjuïc al fons del gravat, apartat de la primera línia de combat pels estrategs gavatxos.
1714. Setge de BCN. Gravat de Jacques Rigaud.
Els molins del baluard de Llevant i el far del moll, amb els vaixells gavatxos tancant el port per mar.