[544] Granyena de les Garrigues, segle XX

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Vista general de la població a començament del segle XX.

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C.Rocafort.
«A sis hores de Lleida y a tres y mitja de Puigvert que és la estació més pròxima, si bé s'utilisa la de la capital ab la que està junyida per camí vehinal transitat per carruatges...» Rondava els 600 habitants, concretament 613 a començament del segle i 593 al 1920. L'església romànica de Sant Miquel ja estava abandonada. D'ençà de llavors no ha deixat de minvar durant un llarg segle, fins als 176 actuals i cap botiga.

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C.Rocafort.
Detall de la població de fa cent anys, agombolada al voltant de l'església, amb el campanar sobresortint.

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C.Rocafort.
«Hi ha servey de carruatges ab Lleyda, sortint de bon matí ab lo corrèu y retorna per la tarda. En lo recorregut hi posa quatre hores...» Comunicada per camí amb els pobles veïns, però el camí de la Granadella, només de ferradura. La Vall Major havia estat secularment un lloc de pas entre la plana lleidatana i Reus, vall amunt fins arribar al Montsant, per Margalef. Les monedes romanes trobades testimonien aquest pas per la Vall Major cap al sud, ara amb carretera poc transitada.

1937. Granyena de les Garrigues.
Bitllet imprès de 25 ctms. d'ús local durant la Guerra Civil.

1937. Granyena de les Garrigues.
Revers del bitllet, amb ortografia mixta: Granyena amb Ñ, i de les Garrigues en català.

1937. Granyena de les Garrigues.
Autorització del Comitè del Front Popular local per a la compra de 40 kg. de cebes: «S'autoritza al ciutadà José Espasa Piñol...» El segell, en català, representa un auliver.

1936. Granyena de les Garrigues.
L'ús de moneda pròpia local s'hi féu abans que a moltes altres poblacions catalanes, ja a finals del 1936, probablement per l'escassedat de moneda. Els bitllets eren mecanografiats i signats per Josep Montagut per ordre (P.O. o sigui en representació de l'alcalde). Els noms castellanitzats demostren com els antropònims són dels noms més conservadors, segurament per la por atàvica i indefinida de la gent a perdre les propietats, gairebé sempre escripturades en la llengua imposada, si se'l canviaven en català. 

1936. Granyena de les Garrigues.
Josep Montagut era el president del Comitè local del Front Popular.

1936. Granyena de les Garrigues.
Bitllet mecanografiat de 25 ctms., aquesta ara sí signat per l'Alcalde Ramon Ribes.

1936. Granyena de les Garrigues.
Un salconduit del Comitè Revolucionari Antifeixista que autoritzava un veí a traslladar-se a la capital «per qüestions familiars i de negocis», però amb l'admonició que si no retornava abans de les 9 de la nit del mateix dia i es presentava a l'ajuntament (Casa del Poble) «es tindrà que atendre a les conseqüències que puguin derivar-se de la seva absència».

1940. Granyena de les Garrigues.
Placa de carro, amb el nom en la llengua del seu imperi i l'aguilot espanyolot de l'època. 

Anys 1920-30. Granyena de les Garrigues.
Fotografia acolorida de la porta de l'església parroquial, de façana tímidament barroca. 

Anys 1920-30. Granyena de les Garrigues.
La mateixa fotografia en blanc i negre.

Anys 1920-30. Granyena de les Garrigues.
La porta de l'església amb les escales derivades de la moderna urbanització dels carrers.

1975. Granyena de les Garrigues.
L'entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana, amb la portalada de l'església vista des del carreró del davant.

Anys 1980. Granyena de les Garrigues.
Postal de la sèries escuts heràldics, amb una recració lliure de l'olivera de l'escut de la població.

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
Foto de l'edició online de l'Enciclopèdia Catalana.

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
El campanar octogonal, ornat amb columnes per als costats de les obertures.

[415] La «Catedral de les Garrigues»