[534] Cerdanya avall pel Segre

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El panical, tan apreciat en farmacopea i tan divulgat en medicina popular. A la Cerdanya li atribueixen virtuts contra la mossegada dels escurçons».

1973. Talltorta (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Aquesta població és envoltada per les aigües dels rius Querol i Segre. La mestressa a la porta de casa, mocador negre al cap, sota la porxada de la galeria amb una parra que tot just comença a brostar. A la porta de casa, xurrac i destral, imprescindibles per passar l'hivern.

1973. El Puigmal i la Molina, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Al fons, el Puigmal «mostra la seva esquena vigorosa per damunt el tou de prats que a l'estiu brollen a les pistes de la Molina».

1973. Bolvir (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Vista de la població amb la règia silueta del campanar de l'església romànica de Santa Cecília, del s.XII.

1973. Bolvir (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall d'uns edificis: «la Cerdanya sovint ofereix aquests perfils nets, rentats, que recorden la veïna França...»

1973. Sague (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«...simplicitat, autoritat... inescrutable misteri, tècnica escultòrica de forta eficàcia. Amb aquests artífexs rudes i pietosos, la pedra esdevenia pasta humil i dòcil».

1973. La Masella (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Entre la Masella i la Molina, les pistes d'esquí ceretanes, que acumulen bona part de la neu que, amb la fosa, farà cap al Segre.

1973. Isòvol (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El riu Duran, que no sempre porta tanta aigua, entra al Segre a l'estretiment d'Isòvol. Aquest punt marca el final de la Cerdanya oberta o, si voleu, gironina».

1973. Alp (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Alp, que, amb Puigcerdà a l'estiu, és com una segona Barcelona, conserva sorpreses de llum i d'ombra en els carrers estrets, en el joc dels ràfecs amples, a les finestres dels porticons exteriors...»

1973. Das (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Al fons, dibuixat per la línia de l'arbreda, el Segre i el Pla de la Tartera, en la gran plana cerdana oriental: «la Suïssa més exigent l'envejaria».

1973. Das (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El casalici que actualment n'és l'Ajuntament.

1973. Das (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall.

1973. Das (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Una alosa covant en son niu, camuflada sota l'espessa vegetació.

1973. Pagès de la Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Al llarg dels riuets tarteralencs que vessen de de la Baga al Segre, discretament separades les unes de les altres, sorgeixen les masies cerdanes, amb aspectes laborals intocats pel temps». Amb tota seguretat, avui l'autor ja no podria descriure-ho igualment.

[528] El Segre cerdà