[533] «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia»

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall de la Seu Vella en una de les fotos més antigues de la ciutat. La Seu Vella convertida en quarter pels espanyols, el turó pelat i la Rambla de Ferran ja afilerada fins a l'estació, i en primer terme la banqueta del Segre despoblada de cases, només arbrada i el Noguerola encara desguassant a cel obert (on en dates venidores hi haurà el carrer Comerç i l'Avinguda del Segre, entre altres).

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Fotografia panoràmica de la ciutat, probablement des de damunt del primer pont de ferro del tren, arribat a la ciutat al 1860. A l'esquerra del Segre, els plataners dels Camps Elisis ja crescuts; al fons, el vell pont medieval i Gardeny al darrere; a la marge dreta, la ciutat que havia començat a enderrocar les muralles.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El llibre fou editat per la coneguda impremta lleidatana, llavors dita estampa, de Josep Sol Torrens, al carrer Major, 19. El primer autor, Josep Pleyan de Porta, fou el cronista de la ciutat des del 1879. El segon autor, Frederic Renyé i Viladot (1849-1903), fou un destacat polític, advocat, poeta i historiador de la Lleida de la Renaixença. En fou regidor i alcalde, en fundà l'Associació Catalanista (1875), instaurà els Jocs Florals de la ciutat i participà en la redacció de les Bases de Manresa (1892). Encara féu també de periodista, ja que creà i sostingué econòmicament la publicació dita La Comarca de Lleida, òrgan de l'Associació Catalanista de la ciutat. Tots dos foren els impulsors de l'excursionisme lleidatà, i en fundaren l'any 1884 la primera entitat, l'Associació Excursionista Ilerdanesa.
Aquests dos il·lustres prohoms de la Renaixença lleidatana encara esperen un reconeixement de la ciutat a l'alçada de la seua tasca política i cultural. L'un té un carrer secundari i l'altre, que ara mateix recordi, no té ni tan sols un carrer dedicat.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La història de la ciutat escrita en aquells finals del segle XIX: «Tasca difícil es no obstant per l'historiador la de determinar l'origen de certas poblacions, que com la de Lleyda lo tenen en los mes antichs temps...» L'ortografia, bé que lògicament prefabriana, és bastant acurada, mentre que la sintaxi presenta nombrosos calcs de la versió castellana. L'obra es va publicar a dos columnes en edició bilingüe. Fou, això no obstant, un gran avenç cap a la superació de la diglòssia literària i de la supeditació cultural respecte del castellà.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
La hipòtesi del moment sobre els orígens més reculats de la ciutat.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Les monedes més antigues de la ciutat, amb l'enigmàtica inscripció NAYOX.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Detall del Pont Vell, amb l'afegit de fusta i ferro de la part de la ciutat, ja que la riuada de finals dels anys 1870 s'havia endut tres ulls del pont. Les imatges fotogràfiques del llibre, que es publicà en fascicles mensuals a 3 rals, almenys les que corresponen a la ciutat de Lleida, foren captades per Joan Manetes i Gigó, i són les primeres fotografies de Lleida fetes per un retratista lleidatà. Des de finals dels anys 1870 tingué estudi a la ciutat, al carrer Cavallers i després a la Plaça Paeria, i es traslladà a Barcelona cap al 1910.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Ressenya de los quefes ibers Indíbil i Mandoni, «personificació de l'esperit d'independència d'aquells llunyans temps...»

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Encara més informació sobre els ilergetes, anomenats (iler)chetas pels autors.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Gravat dels sepulcres ibers trobats a Vallcalent cap a finals dels ansy 1870.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
L'època d'Ilerda: «En la època romana no cal pas duptar que Lleyda fou una ciutat important», ciutat en la qual «segons tradició, hi ensenyà Pons Pilat...»

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Moneda lleidatana d'època romana.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
La banqueta del costat del pont fins a l'inici de la Rambla, molt més estreta que l'ampliada del segle XX. Els arenys d'aquesta banda del Segre, on després s'hi aixecarà l'actual Plaça de la Pau, llavors campaven per tota la vora del riu, amb el desguàs del Noguerola en primer terme. 

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
L'època goda, a partir del 454 i fins al 714, que començà la sarraïna: «Lo fet més important que sobresurt en aqueixa època es haver sigut designada Lleyda ciutat episcopal...»

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
La conquesta cristiana catalana del 24 d'octubre de 1149.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Moneda sarraïna lleidatana.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Sota el turó fortificat i per damunt dels arbres sobresurt l'antic Canyeret. Lleida s'acabava llavors a la banda de dalt de la Rambla de Ferran.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
L'època medieval de la ciutat.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
L'època de guerres, dels Segadors: «en eixa época sufrí un horrorós setje dels exèrcits castellans, a qui hagué d'entregarse horrorosament després de 80 dias de tota mena de provas». I afegeixen els autors sobre els lleidatans: «devem fer constar que l'amor a sas llibertats y a la independència foren los móvils que'ls induhiren a seguir lo camí que seguiren». Com avui, que també construïm el camí cap a la independència per a la nostra plena llibertat com a ciutadans del món. 

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
La pugesa, la moneda medieval lleidatana per excel·lència.

1880. Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia,
de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé.
Durant la Guerra de Successió, els lleidatans «s'abraçaren a la causa catalana, essent tal volta la ciutat que més perdedora'n surtí d'aquellas lluytas, al suportar un setje de 60 dias, que tingué fi ab la pérdua de son Municipi, sa Catedral y Universitat, los tres centres de sa prosperitat y grandesa...» 
Capital de província des de 1833, «enllasada ab Barcelona, Madrid y Tarragona per las vías férrea y telegráfica... qui duptará que'l pervindre de Lleyda... se presenta prou llissonger, pera que tots sos fills, se entreguen ab confiansa a esperar nous dias de gloria y de ventura pera la mare patria?».  Que així sigui.

Josep Pleyan de Porta, Lleida (1841-1891).
Historiador, poeta, periodista i cronista de la ciutat.
Retrat a la revista «La Ilustració Catalana» (sic), 1891.

[84] De la Guia de Pleyan, 1882