[528] El Segre cerdà

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El Segre i la Cerdanya no entenen de ratlles frontereres, i en la seua unitat com a espai geogràfic i natural, fan pujar els colors de la vergonya i l'oprobi als Estats que se'ls reparteixen. El primer pont que el riu troba a la Catalunya de sota la ratlla fronterera hispanofrancesa.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Malgrat la gelor de les aigües, el bany al riu és un clàssic.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Vila, és a dir, Puigcerdà. Aquest carrer és tothora curull de gent. Els uns creuen cap al Carrer Major, els altres cap a la Plaça, al fons».

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Sota els porxos de la Plaça, atapeïts els dies de mercat.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El riu Querol, truiter i nival, que baixa remorós de la Tor». Aquest pont angulat i llarg travessa aquest afluent del Segre a la sortida de Puigcerdà, envers Queixans i Guils.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
La desembocadura del Querol al Segre.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Els dos ponts sobre el Segre aigües avall de Puigcerdà: el de la carretera i el de la via de ferrocarril, tots dos direcció Barcelona.

1973. Escadarcs, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El pont del Soler.

1973. Talltorta (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Un reg d'un camp de trumfes per aspersió.

1973. Guils (la Cerdanya), «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'Església de Guils de Cerdanya, amb la pedra granelluda, confereix als detalls escultòrics una qualitat de poètic arcaisme». Detall de la portada.

[395] Geografia catalana, segle XVII