[527] Els primers passos del Segre

1973. Gorges del Segre, «Els rius de Lleida», 
de Josep Vallverdú i Ton Sirera, Ed. Destino.
«Les aigües del Segre mateix neixen en aquestes altures... immediatament davant i al nord del Puigmal: són diverses fonts, entre el Puigmal de Llo i el Pic de Finestrelles, amb un punt central anomenat precisament Pic del Segre.» A partir del Clot dse la Culassa, aquestes aigües s'orienten per formar l'incipient Segre en la vall dita de les Gorges del Segre, a la Catalunya Nord.

1973. Gorges del Segre, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Un pontet pastorívol poc després de la naixença del Segre al Clot de la Culassa entre pedres pissarrenques.

1973. Llo, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El Segre surt a les terres obertes de la Cerdanya. Llo, amb una magnífica església romànica, és el primer poble que troba el Segre en sortir de la presó de les Gorges.

1973. Llo, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Un preciós capitell de la portada de l'església de Llo. Des del seu naixement fins ací, el riu ha saltat dels 2800 als 1370 m., en total uns 1500 m. de desnivell.

1973. La Guingueta, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El turisme de masses ha envaït el Pirineu. Desgraciadament (i que em perdonin els qui no hi estiguin d'acord) ja no l'ha deixat en pau. Em decanto pel turisme selectiu, i no pas aborregat. De moment, fa més de 40 anys que això va aixà, com a la foto. Al fons del carrer, la barrera fronterera entre els estats que se'ns reparteixen la Cerdanya i el país sencer des del Tractat dels Pirineus. En primer termer, els R4, Dos Cavalls i altres artilugis perillosos propis d'aquells anys.

1973. Puigcerdà, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El Raür és el riu que marca la frontera entre Puigcerdà i França. Baixa del nord  fins la Guingueta, on desemboca al Segre. Naix de la fusió de dos rius poc després de la població cerdana d'Ur: els rius d'Angostrina i Brangolí, i és un riu molt curt. La foto és a la desembocadura del Raür al Segre, amb «els vailets [que] espien el pas de les truites».

[319] Pirineus del Sis-cents