Seguidors

20130703

[387] Lo castell d'Arbeca: tres-centes seixanta-cinc finestres

1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu (ICC).
El majestuós i senyorial Castell-palau d'Arbeca, de 365 finestres, una per a cada dia de l'any (segons repetia la gent), amb el poble emmurallat als peus del turó.

1660 ca. Arbeca. Beaulieu
Detall de l'esplendorós castell, sòlidament aixecat sobre el turó, de planta quadrada amb les quatre grans torres rodones als angles: la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta sense nom conegut. 
1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu
Als peus del castell, la vila emmurallada, encara sense les oliveres arbequines, introduïdes al segle XVIII pel Senyor d'Arbeca i Duc de Medinaceli.
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», del Cavaller de Beaulieu (ICC).
La planta quadrada del castell, amb el magnífic pati d'armes central i l'únic camí d'accés.
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
Signatura de H.Loon sculp., un de tants dibuixants al servei del mariscal Beaulieu, gràcies al qual podem traure el nas al passat i per culpa del qual els exèrcits gavatxos coneixien, es movien i lluitaven per tot Catalunya.
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
S'observa com la quarta de les torres era quadrada, i les nombroses portes intermèdies d'accés al castell, que només tenia una entrada. 
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
Els trossos assedegats d'aigua extramurs.
1660 ca. Arbeca. Beaulieu
A. Perel Sculp, un altre dels dibuixants del mariscal. Detall de la muralla amb les torres quadrades de què disposava, i que resultaren granment danyades durant la Guerra dels Segadors. L'església gòtica de Santa Llúcia deixà pas a una església de nova planta, barroca de transició neoclàssica, la de Sant Jaume el Major.
1660 ca. Arbeca. Beaulieu
Detall de l'animació del gravat, a la recerca d'una major vivesa i autenticitat.
1660 ca. Arbeca. Beaulieu
Detall i enquadrament de l'esplèndid castell-palau d'Arbeca, on solien fer nit els monarques de la Corona d'Aragó del segle XV i XVI, època de la seua màxima esplendor.