Seguidors

20120310

[112] «La tasseta de plata» i el cinematògraf a Lleida

1899. Cinematògraf a Lleida
S'exhibeix un cinematògraf com un dels actes de la festa major, quatre anys després de la primera projecció dels Lumière a París. 
Una projecció pública a les nou de la nit, ja fosc, a la Plaça Sant Joan. Quina pel·li devien fer? (fons IEI).

L'homenatge esplèndid de «The Artist» als inicis muts d'aquesta art, que ha triomfat en el regne hollywoodià d'aquesta indústria, és una magnífica notícia. Sempre és bo que l'art triomfi per sobre la indústria. També és remarcable l'esforç pedagògic d'Scorsese a «Hugo» per recuperar la memòria de Méliés. Ara fa cent anys, l'expansió del cinema, també a Lleida, era ràpida i exitosa. Entremig dels espectacles de l'època, dominats per les clàssiques sarsueles i algunes representacions teatrals, el cinema arribava i arrasava amb el seu realisme, la seua vivacitat, la recreació del món i la recuperació del relat sentimental més veraç i apassionat que mai. De seguida, les companyies ambulants deixen pas a les representacions cinematogràfiques en salons i cafès, però ben aviat ja en teatres i en sales construïdes expressament a tal fi.

1921. Revista «Lleida». 
Breu article que es desfà en improperis contra aquesta moda: «els nostres ulls no veuen més que cintes poca-solta d'amors i de vici, de luxe desenfrenat i de refinament de pecat». Què no diria ara, pobre home!

1935. Teatre Viñes, Lleida. 
Llavors era el primer edifici de Blondel, mentre que després el Montepío li pendria el xamfrà. Edifici modernista de l'arquitecte Francesc Morera Gatell (1915), el Viñes, on també s'hi feien exhibicions cinematogràfiques, fou conegut entre els lleidatans com «la tasseta de plata».

1921. Propaganda del Teatre Viñes a la revista «Lleida».
La boca de l'escenari amb les mateixes proporcions que encara avui podem veure a la sala de Caixafòrum. Tapís grec de l'escenari «pintat per l'intel·ligent artista lleidatà i reputat escenògraf en Lluís Botines».
1912. Propaganda de projeccions de «cinematògraf» al Cafè Suizo de Lleida, a la revista humorística local «Calínez».
1912. Propaganda a la revista «Calínez» de Lleida.
 Les projeccions cinematogràfiques de l'època: al cine Porfoliograf, al cine Moderno i al Cafè Suizo.
1907. Cinema a Lleida.
Ricardo Baños, un dels pioners del cinema català, filmant la destrucció de la riuada de Lleida del 22 d'octubre. 

Potser la data de la primera pel·li lleidatana del món mundial (de «Los quince primeros años del cine en Cataluña», Palmira González, 2001. La mateixa autora a «El cine en Barcelona. Una generación histórica: 1906-1923», assigna aquest documental al director Albert Marro, producció d'Hispano Films).





20120304

[110] Canal de Seròs, 100 anys

La Canadiense (modernament normalitzat en La Canadenca) era el nom de l'empresa que va construir els canals de Balaguer i de Seròs, els pantans de Sant Antoni i Camarasa, i algunes altres obres hidràuliques per tal de fer negoci amb l'abastiment elèctric del Cap i Casal, en plena expansió de l'electrificació industrial. Podríem dir que fou la primera multinacional que s'establí a les comarques lleidatanes, del Pirineu a la plana, i en aquells temps d'ara fa justament cent anys, va donar feina a nombrosos pagesos dels encontorns. El meu repadrí del Soleràs hi acudí tota la temporada de construcció, des de la tardor de 1912 a la primavera de 1914, amb un carro de trabuc, ideal per al transport de terra, runes i pedres. Hi guanyà (hi suà a pic i pala) una petita «fortuna» per a l'època, i amb aquests diners pogueren comprar un petit tros d'«aulivers» a Granyena de les Garrigues. De fet, un bon tros ho esdevindria amb el temps i amb les espones que el repadrí hi va refer amb els dos fills rascant serra amunt, abans que tots dos morissin per atacs d'apèndix, ja que a pas de carro no pogueren ésser a temps d'arribar a l'hospital a Lleida. D'aquesta forma tràgica, aquest tros passà a l'herència de la meua padrina, i a través d'ella a les mans del meu pare, que l'acabà d'adobar i de posar en plena producció (per tant, cal prendre's el significat de «passar a les mans» en sentit literal). En definitiva, una família lligada a la història de la construcció del Canal de Seròs i de l'electrificació i modernitat de les nostres contrades. Tot i que el lligam no vingué per les accions que posseïssin de l'empresa, sinó de la força dels braços i de la pudor de la suor que hi esmerçaren.


1912-13. Lleida. Canal de Seròs.
 Vist des de dalt de les comportes, amb el pont del camí de Granyena i Alcoletge, sempre transitat, en primer terme. Un lloc on tothom sabia que no era bo per al bany, per l'enorme força dels borbolls i remolins de l'aigua quan surt de les comportes.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Per abuidar-lo, a banda del pic i pala, també van veure-s'hi les primeres màquines d'aquesta mena a Lleida. Diu el remitent, mal informat sobre la nacionalitat pròpia dels treballadors: «Une de ces machines qui travaillent plus vite que les ouvriers espagnols».
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
El desplegament de maquinària mai vista a Lleida abans fou imponent. Observem la triple línia de vies a diferent nivell, i els campaments d'obrers al fons, ja en el tram final.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall d'un dels «trenquets» de vapor per al trasllat de materials. Tots a punt per al «retrato» i per a la història.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Els encofrats de fusta per al revestiment formigonat del canal, un cop ja excavat, prop del campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall de les embastides. Al fons, el campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall de les comportes des del pont del camí de Granyena.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall de les comportes i del pont del camí de Granyena. Un dels traginers, amb carro de trabuc i mula, qui sap si l'atzar va fer retratar el meu repadrí?
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall de les comportes des del pont del tren, amb el canal ja revestit.
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall dels treballs d'encoframent, amb la Seu Vella al fons  (foto: GREC).
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Detall de la construcció cap a Albatàrrec (foto: MDC).
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. 
Homes, mules i màquines, tots junts en l'esforç per la construcció del canal, cap a Torres de Segre (foto: MDC).