La Canadiense (modernament normalitzat en La Canadenca) era el nom de l'empresa que va construir els canals de Balaguer i de Seròs, els pantans de Sant Antoni i Camarasa, i algunes altres obres hidràuliques per tal de fer negoci amb l'abastiment elèctric del Cap i Casal, en plena expansió de l'electrificació industrial. Podríem dir que fou la primera multinacional que s'establí a les comarques lleidatanes, del Pirineu a la plana, i en aquells temps d'ara fa justament cent anys, va donar feina a nombrosos pagesos dels encontorns. El meu repadrí del Soleràs hi acudí tota la temporada de construcció, des de la tardor de 1912 a la primavera de 1914, amb un carro de trabuc, ideal per al transport de terra, runes i pedres. Hi guanyà (hi suà a pic i pala) una petita «fortuna» per a l'època, i amb aquests diners pogueren comprar un petit tros d'«aulivers» a Granyena de les Garrigues. De fet, un bon tros ho esdevindria amb el temps i amb les espones que el repadrí hi va refer amb els dos fills rascant serra amunt, abans que tots dos morissin per atacs d'apèndix, ja que a pas de carro no pogueren ésser a temps d'arribar a l'hospital a Lleida. D'aquesta forma tràgica, aquest tros passà a l'herència de la meua padrina, i a través d'ella a les mans del meu pare, que l'acabà d'adobar i de posar en plena producció (per tant, cal prendre's el significat de «passar a les mans» en sentit literal). En definitiva, una família lligada a la història de la construcció del Canal de Seròs i de l'electrificació i modernitat de les nostres contrades. Tot i que el lligam no vingué per les accions que posseïssin de l'empresa, sinó de la força dels braços i de la pudor de la suor que hi esmerçaren.
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Vist des de dalt de les comportes, amb el pont del camí de Granyena i Alcoletge, sempre transitat, en primer terme. Un lloc on tothom sabia que no era bo per al bany, per l'enorme força dels borbolls i remolins de l'aigua quan surt de les comportes. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Per abuidar-lo, a banda del pic i pala, també van veure-s'hi les primeres màquines d'aquesta mena a Lleida. Diu el remitent, mal informat sobre la nacionalitat pròpia dels treballadors: «Une de ces machines qui travaillent plus vite que les ouvriers espagnols». |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. El desplegament de maquinària mai vista a Lleida abans fou imponent. Observem la triple línia de vies a diferent nivell, i els campaments d'obrers al fons, ja en el tram final. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall d'un dels «trenquets» de vapor per al trasllat de materials. Tots a punt per al «retrato» i per a la història. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Els encofrats de fusta per al revestiment formigonat del canal, un cop ja excavat, prop del campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les embastides. Al fons, el campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del camí de Granyena. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes i del pont del camí de Granyena. Un dels traginers, amb carro de trabuc i mula, qui sap si l'atzar va fer retratar el meu repadrí? |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del tren, amb el canal ja revestit. |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall dels treballs d'encoframent, amb la Seu Vella al fons (foto: GREC). |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de la construcció cap a Albatàrrec (foto: MDC). |
 |
| 1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Homes, mules i màquines, tots junts en l'esforç per la construcció del canal, cap a Torres de Segre (foto: MDC). |
